Back to top

Diccionari de llengües del món

Presentació
agta remontado agta remontado

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  sinauna
  • ca  agta remontado sin. compl.
  • ca  sinauna tagal sin. compl.
  • ca  sinaunang tagal sin. compl.
  • cod  sinauna
  • ar  سيناونا
  • cy  Sinauna
  • cy  Agta remontado sin. compl.
  • cy  Sinauna tagal sin. compl.
  • cy  Sinaunang tagal sin. compl.
  • de  Sinauna
  • de  Remontado Agta sin. compl.
  • en  Sinauna
  • en  Remontado Agta sin. compl.
  • en  Sinauna Tagalog sin. compl.
  • en  Sinaunang Tagalog sin. compl.
  • es  sinauna
  • es  agta remontado sin. compl.
  • es  sinauna tagal sin. compl.
  • es  sinaunang tagal sin. compl.
  • eu  sinaunera
  • eu  agta remontado sin. compl.
  • eu  sinauna sin. compl.
  • eu  sinauna tagal sin. compl.
  • eu  sinaunang tagal sin. compl.
  • fr  sinauna
  • fr  agta remontado sin. compl.
  • fr  hatang kayey sin. compl.
  • fr  sinauna tagal sin. compl.
  • fr  sinaunang tagal sin. compl.
  • gl  sinauna
  • gl  agta remontado sin. compl.
  • gl  sinauna tagalo sin. compl.
  • gl  sinaunang tagalo sin. compl.
  • gn  sinauna
  • gn  agta remontado sin. compl.
  • gn  sinauna tágalo sin. compl.
  • gn  sinaunang tágalo sin. compl.
  • it  sinauna
  • it  agta remontado sin. compl.
  • it  sinauna tagal sin. compl.
  • it  sinaunang tagal sin. compl.
  • pt  sinauna
  • pt  agta remontado sin. compl.
  • pt  sinauna tagal sin. compl.
  • pt  sinaunang tagal sin. compl.
  • zh  西纳乌纳语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
El grup etnolingüístic sinauna forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom (ita, aeta, ata, atta, agta, etc.), que probablement prové de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
agta umiray agta umiray

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  dumagat uminey
  • ca  agta umiray sin. compl.
  • ca  dumagat (umirey)
  • ar  دوماغاتية (أوميري)
  • cy  Dumagat uminey
  • cy  Agta umiray sin. compl.
  • cy  Dumagat (Umirey)
  • de  Umirey-Dumagat
  • de  Umiray Agta sin. compl.
  • de  Agta Umiray Dumaget sin. compl.
  • de  Umiray-Dumagat
  • en  Umirey Dumagat Agta
  • en  Umiray Dumaget Agta sin. compl.
  • en  Umiray Agta sin. compl.
  • en  Umirey Dumagat
  • es  dumagat uminey
  • es  agta umiray sin. compl.
  • es  dumagat (umirey)
  • eu  dumagat umirey
  • eu  dumagat uminey sin. compl.
  • eu  agta umiray sin. compl.
  • eu  umireyko dumagatera
  • fr  agta umiray
  • fr  dumagat (umirey)
  • fr  dumagat uminey sin. compl.
  • gl  dumagat (umirey)
  • gl  agta umiray sin. compl.
  • gl  dumagat uminey sin. compl.
  • gn  dumagat (umirey)
  • gn  agta umiray sin. compl.
  • gn  dumagat uminey sin. compl.
  • it  dumagat (umirey)
  • it  agta umiray sin. compl.
  • it  dumagat uminey sin. compl.
  • pt  dumagat (umirey)
  • pt  agta umiray sin. compl.
  • pt  dumagat uminey sin. compl.
  • zh  多马嘉特语 (乌米雷)
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
El grup etnolingüistic dumagat (umirey) s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').

El dumagat (umirey) s'inclou dins les llengues dumagat, les quals es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.

Els parlants de dumagat (umirey) generalment tenen l'ilocano i/o el tagal com a segona llengua.
agua caliente agua caliente

Utoasteca > Utoasteca del nord > Takic, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  agua caliente
  • ca  cahuilla
  • cy  Agua caliente
  • cy  Cahuilla
  • de  Agua Caliente
  • de  Cahuilla
  • en  Agua Caliente
  • en  Cahuilla
  • es  agua caliente
  • es  cahuilla
  • eu  cahuillera
  • eu  cahuilla sin. compl.
  • eu  agua caliente sin. compl.
  • eu  cahuillera
  • fr  agua caliente
  • fr  cahuilla
  • gl  agua caliente
  • gl  cahuilla
  • gn  agua kaliente
  • gn  kahuilla
  • it  agua caliente
  • it  cahuilla
  • pt  agua caliente
  • pt  cahuilla

Utoasteca > Utoasteca del nord > Takic, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
El cahuilla forma part de la subbranca cupenya, juntament amb el cupeño, el luiseño i el juaneño, dins la branca takic de la família utoasteca. El cahuilla i el cupeño són més pròxims entre ells que respecte a les altres dues llengües de la mateixa subbranca.

La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.

En el moment del contacte, els cahuilla ocupaven una extensa zona del centre-sud de Califòrnia (des de les muntanyes de San Bernardino, al nord, fins a Borrego Springs i les muntanyes Chocolate, al sud; des de la muntanya Palomar, a l'oest, fins al desert de Colorado, a l'est).

Actualment hi ha diferents grups cahuilla localitzats a diverses reserves del sud de Califòrnia, als comtats de San Diego, Imperial i Riverside: el d'Agua Caliente, Augustine (ubicat a la ciutat de Coachella), Cabazon, Cahuilla, Los Coyotes, Morongo, Ramona (al San Bernardino National Forest), Santa Rosa i Torres Martínez.

La llengua cahuilla es troba seriosament amenaçada. Tan sols en queden uns quants parlants, entre 7 i 50, i tots d'edat avançada, segons dades dels anys noranta del segle XX.
aguacateco aguacateco

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Awawateko-ixil, Amèrica > Guatemala

  • ca  awakateko
  • ca  aguacateco sin. compl.
  • cy  Awakateko
  • cy  Aguacateco sin. compl.
  • de  Aguacateco
  • de  Awakateko sin. compl.
  • en  Awakateko
  • en  Aguacatec sin. compl.
  • en  Aguacateco sin. compl.
  • es  aguacateco
  • es  aguacateco sin. compl.
  • es  awakateko sin. compl.
  • eu  awakatekera
  • eu  aguacateco sin. compl.
  • eu  awakateko sin. compl.
  • fr  aguacatèque
  • fr  aguacateco sin. compl.
  • fr  awakateko sin. compl.
  • gl  awakateko
  • gl  aguacateco sin. compl.
  • gn  aguakatéko
  • gn  awakateko sin. compl.
  • it  awakateko
  • it  aguacateco sin. compl.
  • pt  awakateco
  • pt  aguacateco sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Awawateko-ixil, Amèrica > Guatemala

Definició
L'awakateko i el chalchiteko són, en realitat, dues variants dialectals d'una mateixa llengua. Tot i que hi ha diferències prou marcades entre totes dues, la intercomprensió és molt elevada. L'any 2003, però, es va afegir el chalchiteko a les vint-i-una llengües maies reconegudes pel govern de Guatemala.

Els dos grups etnolingüístics viuen al municipi d'Aguacatán: l'awakateka a la part occidental i el chalchiteka a la part oriental. En aquest mateix municipi hi ha també població mam, k'iche' i ladina (d'ascendència europea i de parla espanyola).

Aguacatán era un centre poblacional important abans de l'arribada dels espanyols. L'etimologia d'aquest topònim podria derivar del mot aguacatlan (d'ahuacatl o aguacatl, 'alvocat' i tlan, 'abundància'), 'lloc amb abundància d'alvocats'.

Malgrat que l'awakateko es parla únicament en una petita zona geogràfica i que la població és totalment bilingüe, gaudeix d'una relativa bona salut.

Hi ha població awakateka a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
aguajun aguajun

Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú

  • ca  aguaruna
  • ca  aguajun sin. compl.
  • ca  ahuajún sin. compl.
  • ca  awajún sin. compl.
  • ca  awaruna sin. compl.
  • cod  ayents
  • ar  أغوارونية
  • cy  Aguaruna
  • cy  Aguajun sin. compl.
  • cy  Ahuajún sin. compl.
  • cy  Awajún sin. compl.
  • cy  Awaruna sin. compl.
  • de  Aguaruna
  • de  Aguajun sin. compl.
  • de  Ahuajún sin. compl.
  • de  Awahun sin. compl.
  • de  Awajún sin. compl.
  • en  Aguaruna
  • en  Aguajun sin. compl.
  • en  Ahuajun sin. compl.
  • en  Awajun sin. compl.
  • en  Awaruna sin. compl.
  • es  aguaruna
  • es  aguajun sin. compl.
  • es  ahuajún sin. compl.
  • es  awajún sin. compl.
  • es  awaruna sin. compl.
  • eu  awajunera
  • eu  aguajun sin. compl.
  • eu  aguaruna sin. compl.
  • eu  ahuajún sin. compl.
  • eu  awajún sin. compl.
  • eu  awaruna sin. compl.
  • fr  aguaruna
  • fr  aguajun sin. compl.
  • fr  ahuajún sin. compl.
  • fr  awajún sin. compl.
  • fr  awaruna sin. compl.
  • gl  aguaruna
  • gl  aguajun sin. compl.
  • gl  ahuajún sin. compl.
  • gl  awajún sin. compl.
  • gl  awaruna sin. compl.
  • gn  aguaruna
  • gn  aguajun sin. compl.
  • gn  ahuajun sin. compl.
  • gn  awajun sin. compl.
  • gn  awaruna sin. compl.
  • it  aguaruna
  • it  awajun sin. compl.
  • ja  アワジュナ語
  • ja  アワルナ語、アワジュン語 sin. compl.
  • nl  Aguaruna
  • nl  Aguajun sin. compl.
  • nl  Ahuajún sin. compl.
  • nl  Awajún sin. compl.
  • nl  Awaruna sin. compl.
  • pt  aguaruna
  • pt  aguajun sin. compl.
  • pt  ahuajún sin. compl.
  • pt  awajún sin. compl.
  • pt  awaruna sin. compl.
  • ru  Агуаруна
  • ru  Авахун sin. compl.
  • ru  Ауахун sin. compl.
  • ru  Аваруна sin. compl.
  • ru  Агуахун sin. compl.
  • ru  Ауаруна sin. compl.
  • sw  Aguaruna
  • sw  Aguajun sin. compl.
  • sw  Ahuajún sin. compl.
  • sw  Awajún sin. compl.
  • sw  Awaruna sin. compl.
  • tmh  Tagwarunt
  • zh  阿瓜鲁纳
  • zh  阿华均 sin. compl.
  • zh  阿瓜均 sin. compl.
  • zh  阿瓦均 sin. compl.
  • zh  阿瓦鲁纳 sin. compl.

Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú

Definició
A l'església, a l'escola, en les converses diàries, etc. s'usa habitualment l'aguaruna. Tot i que gairebé no hi ha individus monolingües, els parlants d'espanyol o de quítxua d'aquesta zona també parlen aguaruna. La llengua es transmet intergeneracionalment a la major part dels infants. Hi ha un programa d'educació bilingüe i uns quants textos escrits per parlants nadius.

Aquesta llengua és molt propera al huambisa. De fet, alguns autors les consideren dialectes d'una mateixa llengua.
aguaruna aguaruna

Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú

  • ca  aguaruna
  • ca  aguajun sin. compl.
  • ca  ahuajún sin. compl.
  • ca  awajún sin. compl.
  • ca  awaruna sin. compl.
  • cod  ayents
  • ar  أغوارونية
  • cy  Aguaruna
  • cy  Aguajun sin. compl.
  • cy  Ahuajún sin. compl.
  • cy  Awajún sin. compl.
  • cy  Awaruna sin. compl.
  • de  Aguaruna
  • de  Aguajun sin. compl.
  • de  Ahuajún sin. compl.
  • de  Awahun sin. compl.
  • de  Awajún sin. compl.
  • en  Aguaruna
  • en  Aguajun sin. compl.
  • en  Ahuajun sin. compl.
  • en  Awajun sin. compl.
  • en  Awaruna sin. compl.
  • es  aguaruna
  • es  aguajun sin. compl.
  • es  ahuajún sin. compl.
  • es  awajún sin. compl.
  • es  awaruna sin. compl.
  • eu  awajunera
  • eu  aguajun sin. compl.
  • eu  aguaruna sin. compl.
  • eu  ahuajún sin. compl.
  • eu  awajún sin. compl.
  • eu  awaruna sin. compl.
  • fr  aguaruna
  • fr  aguajun sin. compl.
  • fr  ahuajún sin. compl.
  • fr  awajún sin. compl.
  • fr  awaruna sin. compl.
  • gl  aguaruna
  • gl  aguajun sin. compl.
  • gl  ahuajún sin. compl.
  • gl  awajún sin. compl.
  • gl  awaruna sin. compl.
  • gn  aguaruna
  • gn  aguajun sin. compl.
  • gn  ahuajun sin. compl.
  • gn  awajun sin. compl.
  • gn  awaruna sin. compl.
  • it  aguaruna
  • it  awajun sin. compl.
  • ja  アワジュナ語
  • ja  アワルナ語、アワジュン語 sin. compl.
  • nl  Aguaruna
  • nl  Aguajun sin. compl.
  • nl  Ahuajún sin. compl.
  • nl  Awajún sin. compl.
  • nl  Awaruna sin. compl.
  • pt  aguaruna
  • pt  aguajun sin. compl.
  • pt  ahuajún sin. compl.
  • pt  awajún sin. compl.
  • pt  awaruna sin. compl.
  • ru  Агуаруна
  • ru  Авахун sin. compl.
  • ru  Ауахун sin. compl.
  • ru  Аваруна sin. compl.
  • ru  Агуахун sin. compl.
  • ru  Ауаруна sin. compl.
  • sw  Aguaruna
  • sw  Aguajun sin. compl.
  • sw  Ahuajún sin. compl.
  • sw  Awajún sin. compl.
  • sw  Awaruna sin. compl.
  • tmh  Tagwarunt
  • zh  阿瓜鲁纳
  • zh  阿华均 sin. compl.
  • zh  阿瓜均 sin. compl.
  • zh  阿瓦均 sin. compl.
  • zh  阿瓦鲁纳 sin. compl.

Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú

Definició
A l'església, a l'escola, en les converses diàries, etc. s'usa habitualment l'aguaruna. Tot i que gairebé no hi ha individus monolingües, els parlants d'espanyol o de quítxua d'aquesta zona també parlen aguaruna. La llengua es transmet intergeneracionalment a la major part dels infants. Hi ha un programa d'educació bilingüe i uns quants textos escrits per parlants nadius.

Aquesta llengua és molt propera al huambisa. De fet, alguns autors les consideren dialectes d'una mateixa llengua.
agul agul

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Rússia

  • ca  agul
  • cod  ?гъул чIал (agul txhal)
  • cod  ?ьe чIал (khe txhal)
  • ar  الأغولية
  • ar  الأجولية
  • cy  Agul
  • de  Agulisch
  • en  Agul
  • es  agul
  • eu  agulera
  • eu  aghulera sin. compl.
  • fr  aghoul
  • gn  agul
  • it  agul
  • ja  アグール語
  • nl  Agul
  • pt  agul
  • ru  Агульский язык
  • tmh  Tagult
  • zh  阿古尔语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Rússia

Definició
Els aguls són un poble caucàsic que habita un petit territori delimitat per elevades serralades al sud-est del Daguestan. Les característiques geogràfiques del seu país els han permès de mantenir la forma de vida tradicional i l'autoconsciència com a poble, tot transmetent la seva llengua d'una generació a l'altra fins avui.

La llengua agul té dos blocs dialectals: l'agul pròpiament dit i el koshan; cadascun d'aquests blocs inclou diversos dialectes. La forta fragmentació dialectal ha estat fruit, sobretot, de l'aïllament geogràfic, ja que el territori habitat pels aguls dificulta la comunicació entre els diferents pobles i poblats durant gran part de l'any.

L'agul té un estàndard escrit des de l'any 1992. La llengua és objecte d'estudi a l'educació primària en algunes escoles del territori on es parla. Abans de la creació de l'estàndard, els aguls havien fet servir el lesguià com a llengua escrita i per a l'ensenyament (juntament amb el rus, a partir dels anys 1950, introduït a l'educació secundària).

Com la resta de llengües del Daguestan, l'agul pateix dificultats de transmissió i supervivència a causa de la manca de professorat qualificat, de llibres de text actualitzats i de mitjans de comunicació. Ara bé, la llengua s'ha preservat millor que altres per la menor penetració del rus i del lesguià a les zones rurals, en comparació amb el que ha passat amb les llengües d'altres pobles petits del Daguestan.
agusan agusan

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

  • ca  agusan
  • ca  manobo (agusan)
  • ar  مانوبو (أغوسان)
  • cy  Agusan
  • cy  Manobo (Agusan)
  • de  Agusan
  • de  Manobo (Agusan)
  • en  Agusan
  • en  Agusan Manobo
  • es  agusano
  • es  manobo (agusano)
  • eu  gusan
  • eu  agusanera sin. compl.
  • eu  agusango manobo
  • fr  agusan
  • fr  manobo (agusan)
  • gl  agusan
  • gl  manobo (agusan)
  • gn  agusan
  • gn  manovo (agusan)
  • it  agusan
  • it  manobo (agusan)
  • pt  agusan
  • pt  manobo (agusan)
  • zh  马诺博语(阿古桑)
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

Definició
La denominació manobo fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.

Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).

No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
agutainen agutainen

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  agutaynon
  • ca  agutainen sin. compl.
  • ca  agutaino sin. compl.
  • ca  agutayanen sin. compl.
  • ca  agutayano sin. compl.
  • ar  أغوتاينونية
  • cy  Agutaynon
  • cy  Agutainen sin. compl.
  • cy  Agutaino sin. compl.
  • cy  Agutayanen sin. compl.
  • cy  Agutayano sin. compl.
  • de  Agutaynen
  • de  Agutayno sin. compl.
  • de  Agutaynon sin. compl.
  • en  Agutaynen
  • en  Agutaino sin. compl.
  • en  Agutayanen sin. compl.
  • en  Agutayano sin. compl.
  • en  Agutayno sin. compl.
  • en  Agutaynon sin. compl.
  • es  agutayno
  • es  agutainen sin. compl.
  • es  agutaino sin. compl.
  • es  agutayanen sin. compl.
  • es  agutayano sin. compl.
  • eu  agutaynenera
  • eu  agutainen sin. compl.
  • eu  agutaino sin. compl.
  • eu  agutayanen sin. compl.
  • eu  agutayano sin. compl.
  • eu  agutaynon sin. compl.
  • fr  agutaynon
  • fr  agutainen sin. compl.
  • fr  agutaino sin. compl.
  • fr  agutayanen sin. compl.
  • fr  agutayano sin. compl.
  • gl  agutaynon
  • gl  agutainen sin. compl.
  • gl  agutaino sin. compl.
  • gl  agutayanen sin. compl.
  • gl  agutayano sin. compl.
  • gn  agutaynon
  • gn  agutainen sin. compl.
  • gn  agutaino sin. compl.
  • gn  agutayanen sin. compl.
  • gn  agutayano sin. compl.
  • it  agutaynon
  • it  agutaino sin. compl.
  • it  agutayanen sin. compl.
  • it  agutayano sin. compl.
  • it  agutaynen sin. compl.
  • pt  agutaynon
  • pt  agutainen sin. compl.
  • pt  agutaino sin. compl.
  • pt  agutayanen sin. compl.
  • pt  agutayano sin. compl.
  • zh  阿古泰农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
L'agutaynon s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

L'agutaynon és lingüísticament molt pròxim a la llengua kalamianon.
agutaino agutaino

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  agutaynon
  • ca  agutainen sin. compl.
  • ca  agutaino sin. compl.
  • ca  agutayanen sin. compl.
  • ca  agutayano sin. compl.
  • ar  أغوتاينونية
  • cy  Agutaynon
  • cy  Agutainen sin. compl.
  • cy  Agutaino sin. compl.
  • cy  Agutayanen sin. compl.
  • cy  Agutayano sin. compl.
  • de  Agutaynen
  • de  Agutayno sin. compl.
  • de  Agutaynon sin. compl.
  • en  Agutaynen
  • en  Agutaino sin. compl.
  • en  Agutayanen sin. compl.
  • en  Agutayano sin. compl.
  • en  Agutayno sin. compl.
  • en  Agutaynon sin. compl.
  • es  agutayno
  • es  agutainen sin. compl.
  • es  agutaino sin. compl.
  • es  agutayanen sin. compl.
  • es  agutayano sin. compl.
  • eu  agutaynenera
  • eu  agutainen sin. compl.
  • eu  agutaino sin. compl.
  • eu  agutayanen sin. compl.
  • eu  agutayano sin. compl.
  • eu  agutaynon sin. compl.
  • fr  agutaynon
  • fr  agutainen sin. compl.
  • fr  agutaino sin. compl.
  • fr  agutayanen sin. compl.
  • fr  agutayano sin. compl.
  • gl  agutaynon
  • gl  agutainen sin. compl.
  • gl  agutaino sin. compl.
  • gl  agutayanen sin. compl.
  • gl  agutayano sin. compl.
  • gn  agutaynon
  • gn  agutainen sin. compl.
  • gn  agutaino sin. compl.
  • gn  agutayanen sin. compl.
  • gn  agutayano sin. compl.
  • it  agutaynon
  • it  agutaino sin. compl.
  • it  agutayanen sin. compl.
  • it  agutayano sin. compl.
  • it  agutaynen sin. compl.
  • pt  agutaynon
  • pt  agutainen sin. compl.
  • pt  agutaino sin. compl.
  • pt  agutayanen sin. compl.
  • pt  agutayano sin. compl.
  • zh  阿古泰农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
L'agutaynon s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

L'agutaynon és lingüísticament molt pròxim a la llengua kalamianon.