Back to top

Diccionari de llengües del món

Presentació
aixanti aixanti

Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Ghana

  • ca  aixanti
  • ca  aixanti twi sin. compl.
  • ca  asante sin. compl.
  • ar  أيشانتية
  • cy  Ashanti
  • cy  Asante sin. compl.
  • cy  Ashanti sin. compl.
  • cy  Ashanti twi sin. compl.
  • de  Asante
  • de  Asante Twi sin. compl.
  • de  Asanti sin. compl.
  • de  Aschanti sin. compl.
  • de  Ashante sin. compl.
  • de  Ashanti sin. compl.
  • en  Asante
  • en  Asante Twi sin. compl.
  • en  Ashanti sin. compl.
  • en  Ashanti Twi sin. compl.
  • es  asante
  • es  asante twi sin. compl.
  • es  ashanti sin. compl.
  • es  ashanti twi sin. compl.
  • eu  ashantiera
  • eu  aixanti twi sin. compl.
  • eu  asante sin. compl.
  • eu  ashanti sin. compl.
  • eu  ashanti twi sin. compl.
  • fr  ashanti
  • fr  achanti sin. compl.
  • fr  achanti twi sin. compl.
  • fr  asante sin. compl.
  • fr  ashanti twi sin. compl.
  • gl  axanti
  • gl  asante sin. compl.
  • gl  ashanti sin. compl.
  • gl  ashanti twi sin. compl.
  • gl  axanti twi sin. compl.
  • gn  asante
  • gn  aixanti twi sin. compl.
  • gn  ashanti sin. compl.
  • gn  ashanti twi sin. compl.
  • it  ashanti
  • it  asante sin. compl.
  • it  ascianti sin. compl.
  • it  ashanti twi sin. compl.
  • ja  アシャンティ語
  • nl  Ashanti
  • nl  Aixanti Twi sin. compl.
  • nl  Asante sin. compl.
  • nl  Ashanti sin. compl.
  • nl  Ashanti Twi sin. compl.
  • pt  ashanti
  • pt  asante sin. compl.
  • pt  ashanti twi sin. compl.
  • ru  Ашанти
  • ru  Асанте sin. compl.
  • ru  Ашанти-тви sin. compl.
  • ru  Ашанти-чви sin. compl.
  • zh  阿散蒂语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Ghana

Definició
L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta. Bona part de les comunitats àkan coneix l'estàndard aixanti twi.

L'aixanti twi, varietat estàndard de l'aixanti, és conegut i emprat com a segona llengua per bona part de la població de Ghana, parlants d'altres llengües àkan; sovint se l'anomena simplement twi. Una altra varietat estàndard emprada al país és l'akwapem twi.

Abans de l'època colonial, els aixantis van forjar la confederació aixanti, un imperi amb molta influència a la zona. La rivalitat entre els aixantis i els fantis (un altre grup akan veí) es manté durant la colonització portuguesa, britànica i holandesa.
aixanti twi aixanti twi

Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Ghana

  • ca  aixanti
  • ca  aixanti twi sin. compl.
  • ca  asante sin. compl.
  • ar  أيشانتية
  • cy  Ashanti
  • cy  Asante sin. compl.
  • cy  Ashanti sin. compl.
  • cy  Ashanti twi sin. compl.
  • de  Asante
  • de  Asante Twi sin. compl.
  • de  Asanti sin. compl.
  • de  Aschanti sin. compl.
  • de  Ashante sin. compl.
  • de  Ashanti sin. compl.
  • en  Asante
  • en  Asante Twi sin. compl.
  • en  Ashanti sin. compl.
  • en  Ashanti Twi sin. compl.
  • es  asante
  • es  asante twi sin. compl.
  • es  ashanti sin. compl.
  • es  ashanti twi sin. compl.
  • eu  ashantiera
  • eu  aixanti twi sin. compl.
  • eu  asante sin. compl.
  • eu  ashanti sin. compl.
  • eu  ashanti twi sin. compl.
  • fr  ashanti
  • fr  achanti sin. compl.
  • fr  achanti twi sin. compl.
  • fr  asante sin. compl.
  • fr  ashanti twi sin. compl.
  • gl  axanti
  • gl  asante sin. compl.
  • gl  ashanti sin. compl.
  • gl  ashanti twi sin. compl.
  • gl  axanti twi sin. compl.
  • gn  asante
  • gn  aixanti twi sin. compl.
  • gn  ashanti sin. compl.
  • gn  ashanti twi sin. compl.
  • it  ashanti
  • it  asante sin. compl.
  • it  ascianti sin. compl.
  • it  ashanti twi sin. compl.
  • ja  アシャンティ語
  • nl  Ashanti
  • nl  Aixanti Twi sin. compl.
  • nl  Asante sin. compl.
  • nl  Ashanti sin. compl.
  • nl  Ashanti Twi sin. compl.
  • pt  ashanti
  • pt  asante sin. compl.
  • pt  ashanti twi sin. compl.
  • ru  Ашанти
  • ru  Асанте sin. compl.
  • ru  Ашанти-тви sin. compl.
  • ru  Ашанти-чви sin. compl.
  • zh  阿散蒂语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Ghana

Definició
L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta. Bona part de les comunitats àkan coneix l'estàndard aixanti twi.

L'aixanti twi, varietat estàndard de l'aixanti, és conegut i emprat com a segona llengua per bona part de la població de Ghana, parlants d'altres llengües àkan; sovint se l'anomena simplement twi. Una altra varietat estàndard emprada al país és l'akwapem twi.

Abans de l'època colonial, els aixantis van forjar la confederació aixanti, un imperi amb molta influència a la zona. La rivalitat entre els aixantis i els fantis (un altre grup akan veí) es manté durant la colonització portuguesa, britànica i holandesa.
ajagua ajagua

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia

  • ca  achagua
  • ca  achawa sin. compl.
  • ca  ajagua sin. compl.
  • ca  xagua sin. compl.
  • ar  أتشاغوية
  • cy  Achagua
  • cy  Achawa sin. compl.
  • cy  Ajagua sin. compl.
  • cy  Xagua sin. compl.
  • de  Achagua
  • de  Ajagua sin. compl.
  • de  Xagua sin. compl.
  • en  Achagua
  • en  Achawa sin. compl.
  • en  Ajagua sin. compl.
  • en  Xagua sin. compl.
  • es  achagua
  • es  achawa sin. compl.
  • es  ajagua sin. compl.
  • es  xagua sin. compl.
  • eu  achaguera
  • eu  achawa sin. compl.
  • eu  ajagua sin. compl.
  • eu  xagua sin. compl.
  • fr  achagua
  • fr  achawa sin. compl.
  • fr  ajagua sin. compl.
  • fr  xagua sin. compl.
  • gl  achagua
  • gl  achawa sin. compl.
  • gl  ajagua sin. compl.
  • gl  xagua sin. compl.
  • gn  achagua
  • gn  achawa sin. compl.
  • gn  ajagua sin. compl.
  • gn  xagua sin. compl.
  • it  achawa
  • ja  アチャワ語
  • ja  サワ語 sin. compl.
  • ja  アハワ語 sin. compl.
  • nl  Achagua
  • nl  Achawa sin. compl.
  • nl  Ajagua sin. compl.
  • nl  Xagua sin. compl.
  • pt  achagua
  • pt  achawa sin. compl.
  • pt  ajagua sin. compl.
  • pt  xagua sin. compl.
  • ru  Ачагуа
  • ru  Ачава sin. compl.
  • ru  Хагуа sin. compl.
  • ru  Ахагуа sin. compl.
  • sw  Achagua
  • sw  Achawa sin. compl.
  • sw  Ajagua sin. compl.
  • sw  Xagua sin. compl.
  • tmh  Tacagwat
  • zh  阿查瓜
  • zh  夏瓜 sin. compl.
  • zh  阿哈瓜 sin. compl.
  • zh  阿查瓦 sin. compl.

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia

Definició
Havien estat una de les comunitats més nombroses i disperses dels Llanos Orientales, amb més de 20 grups locals.

Molts són d'origen piapoco, comunitat amb la qual mantenen relacions estretes, incloent-hi el matrimoni.

Actualment unes quantes persones de l'ètnia sàliva conviuen amb els achagua.
ajawa ajawa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

  • ca  yao
  • ca  achawa sin. compl.
  • ca  adsawa sin. compl.
  • ca  adsoa sin. compl.
  • ca  ajawa sin. compl.
  • ca  ayao sin. compl.
  • ca  ayawa sin. compl.
  • ca  ayo sin. compl.
  • ca  chiyao sin. compl.
  • ca  djao sin. compl.
  • ca  haiao sin. compl.
  • ca  hiao sin. compl.
  • ca  hyao sin. compl.
  • ca  jao sin. compl.
  • ca  veiao sin. compl.
  • ca  wajao sin. compl.
  • ar  ياو
  • cy  Yao
  • cy  Achawa sin. compl.
  • cy  Adsawa sin. compl.
  • cy  Adsoa sin. compl.
  • cy  Ajawa sin. compl.
  • cy  Ayao sin. compl.
  • cy  Ayawa sin. compl.
  • cy  Ayo sin. compl.
  • cy  Chiyao sin. compl.
  • cy  Djao sin. compl.
  • cy  Haiao sin. compl.
  • cy  Hiao sin. compl.
  • cy  Hyao sin. compl.
  • cy  Jao sin. compl.
  • cy  Veiao sin. compl.
  • cy  Wajao sin. compl.
  • de  Yao
  • de  Achawa sin. compl.
  • de  Adsawa sin. compl.
  • de  Adsoa sin. compl.
  • de  Ajawa sin. compl.
  • de  Ayao sin. compl.
  • de  Ayawa sin. compl.
  • de  Ayo sin. compl.
  • de  Chiyao sin. compl.
  • de  Djao sin. compl.
  • de  Haiao sin. compl.
  • de  Hiao sin. compl.
  • de  Hyao sin. compl.
  • de  Jao sin. compl.
  • de  Veiao sin. compl.
  • de  Wajao sin. compl.
  • en  Yao
  • en  Achawa sin. compl.
  • en  Adsawa sin. compl.
  • en  Adsoa sin. compl.
  • en  Ajawa sin. compl.
  • en  Ayao sin. compl.
  • en  Ayawa sin. compl.
  • en  Ayo sin. compl.
  • en  Chiyao sin. compl.
  • en  Ciyao sin. compl.
  • en  Djao sin. compl.
  • en  Haiao sin. compl.
  • en  Hajao sin. compl.
  • en  Hiao sin. compl.
  • en  Hyao sin. compl.
  • en  Jao sin. compl.
  • en  Veiao sin. compl.
  • en  Wajao sin. compl.
  • es  yao
  • es  achawa sin. compl.
  • es  adsawa sin. compl.
  • es  adsoa sin. compl.
  • es  ajawa sin. compl.
  • es  ayao sin. compl.
  • es  ayawa sin. compl.
  • es  ayo sin. compl.
  • es  chiyao sin. compl.
  • es  djao sin. compl.
  • es  haiao sin. compl.
  • es  hiao sin. compl.
  • es  hyao sin. compl.
  • es  jao sin. compl.
  • es  veiao sin. compl.
  • es  wajao sin. compl.
  • eu  yaoera
  • eu  achawa sin. compl.
  • eu  adsawa sin. compl.
  • eu  adsoa sin. compl.
  • eu  ajawa sin. compl.
  • eu  ayao sin. compl.
  • eu  ayawa sin. compl.
  • eu  ayo sin. compl.
  • eu  chiyao sin. compl.
  • eu  djao sin. compl.
  • eu  haiao sin. compl.
  • eu  hiao sin. compl.
  • eu  hyao sin. compl.
  • eu  jao sin. compl.
  • eu  veiao sin. compl.
  • eu  wajao sin. compl.
  • eu  yao sin. compl.
  • fr  yao
  • fr  achawa sin. compl.
  • fr  adsawa sin. compl.
  • fr  adsoa sin. compl.
  • fr  ajawa sin. compl.
  • fr  ayao sin. compl.
  • fr  ayawa sin. compl.
  • fr  ayo sin. compl.
  • fr  chiyao sin. compl.
  • fr  djao sin. compl.
  • fr  haiao sin. compl.
  • fr  hiao sin. compl.
  • fr  hyao sin. compl.
  • fr  jao sin. compl.
  • fr  veiao sin. compl.
  • fr  wajao sin. compl.
  • gl  yao
  • gl  achawa sin. compl.
  • gl  adsawa sin. compl.
  • gl  adsoa sin. compl.
  • gl  ajawa sin. compl.
  • gl  ayao sin. compl.
  • gl  ayawa sin. compl.
  • gl  ayo sin. compl.
  • gl  chiyao sin. compl.
  • gl  djao sin. compl.
  • gl  haiao sin. compl.
  • gl  hiao sin. compl.
  • gl  hyao sin. compl.
  • gl  jao sin. compl.
  • gl  veiao sin. compl.
  • gl  wajao sin. compl.
  • gn  yao
  • gn  achawa sin. compl.
  • gn  adsawa sin. compl.
  • gn  adsoa sin. compl.
  • gn  ajawa sin. compl.
  • gn  ayao sin. compl.
  • gn  ayawa sin. compl.
  • gn  ayo sin. compl.
  • gn  chiyao sin. compl.
  • gn  djao sin. compl.
  • gn  haiao sin. compl.
  • gn  hiao sin. compl.
  • gn  hyao sin. compl.
  • gn  jao sin. compl.
  • gn  veiao sin. compl.
  • gn  wajao sin. compl.
  • it  yao
  • it  achawa sin. compl.
  • it  adsawa sin. compl.
  • it  adsoa sin. compl.
  • it  ajawa sin. compl.
  • it  ayao sin. compl.
  • it  ayawa sin. compl.
  • it  ayo sin. compl.
  • it  chiyao sin. compl.
  • it  djao sin. compl.
  • it  haiao sin. compl.
  • it  hiao sin. compl.
  • it  hyao sin. compl.
  • it  jao sin. compl.
  • it  veiao sin. compl.
  • it  wajao sin. compl.
  • pt  yao
  • pt  achawa sin. compl.
  • pt  adsawa sin. compl.
  • pt  adsoa sin. compl.
  • pt  ajawa sin. compl.
  • pt  ayao sin. compl.
  • pt  ayawa sin. compl.
  • pt  ayo sin. compl.
  • pt  chiyao sin. compl.
  • pt  djao sin. compl.
  • pt  haiao sin. compl.
  • pt  hiao sin. compl.
  • pt  hyao sin. compl.
  • pt  jao sin. compl.
  • pt  veiao sin. compl.
  • pt  wajao sin. compl.
  • tmh  Tayaot
  • tmh  Achawa sin. compl.
  • tmh  adsawa sin. compl.
  • tmh  adsoa sin. compl.
  • tmh  ajawa sin. compl.
  • tmh  ayao sin. compl.
  • tmh  ayawa sin. compl.
  • tmh  ayo sin. compl.
  • tmh  chiyao sin. compl.
  • tmh  djao sin. compl.
  • tmh  haiao sin. compl.
  • tmh  hiao sin. compl.
  • tmh  hyao sin. compl.
  • tmh  jao sin. compl.
  • tmh  veiao sin. compl.
  • tmh  wajao sin. compl.
  • zh  爻语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definició
El yao és una llengua bantú parlada a l'Àfrica oriental, i més concretament a Malawi, Tanzània i Moçambic. Els parlants del yao representen aproximadament el 10% de la població total de Malawi, l'1% de la població de Tanzània i l'1% de la població de Moçambic.

Els parlants del yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili i/o una altra llengua parlada a la regió .

Les llengües bantú formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.
ajlujlay ajlujlay

Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai

  • ca  niwaklé chulupí
  • ca  ajlujlay sin. compl.
  • ca  nivaclé
  • cod  niwaqlé hli'is (Taniwaklit tahliyist)
  • ar  نيفاكلية
  • cy  Niwaklé chulupí
  • cy  Ajlujlay sin. compl.
  • cy  Nivaclé
  • de  Chulupí
  • de  Ashlushlay sin. compl.
  • de  Ajlujlay sin. compl.
  • de  Nivaclé
  • en  Niwaklé
  • en  Chulupí sin. compl.
  • en  Ashlushlay sin. compl.
  • en  Nivaclé
  • es  ajlujlay
  • es  nivaclé
  • es  niwaklé chulupí sin. compl.
  • eu  niwaklé chulupí
  • eu  ajlujlay sin. compl.
  • eu  nivacleera
  • fr  axluslay
  • fr  chulupie sin. compl.
  • fr  nivaklé sin. compl.
  • fr  ashlushlay sin. compl.
  • fr  nivaclé
  • fr  niwaklé sin. compl.
  • gl  nivaclé
  • gl  ajlujlay sin. compl.
  • gl  niwaklé chulupí sin. compl.
  • gn  nivakle
  • gn  ajlujlai sin. compl.
  • gn  niwakle chulupi sin. compl.
  • it  nivaclé
  • it  ajlujlay sin. compl.
  • it  niwaklé chulupí sin. compl.
  • ja  ニバクレ語
  • ja  ニワクレ・チュルピ語、アルライ語 sin. compl.
  • nl  Nivaclé
  • nl  Ajlujlay sin. compl.
  • nl  Niwaklé Chulupí sin. compl.
  • pt  nivaclé
  • pt  ajlujlay sin. compl.
  • pt  niwaklé chulupí sin. compl.
  • ru  Нивакле
  • ru  Чулупи sin. compl.
  • ru  Ашлушлай sin. compl.
  • sw  Nivaclé
  • sw  Ajlujlay sin. compl.
  • sw  Niwaklé chulupí sin. compl.
  • tmh  Tanibaklit
  • zh  尼瓦科莱
  • zh  楚鲁皮 sin. compl.
  • zh  尼瓦科莱 sin. compl.
  • zh  阿什鲁什雷 sin. compl.

Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai

Definició
Els antropòlegs Hermann i Nordenskiöld van ser els primers europeus que van contactar amb els nivaclés, l'any 1908. Els nivaclés no van acceptar viure sota el règim de les missions catòliques i protestants fins després de la guerra del Chaco (1932-1935). Van continuar amb la seva forma de vida tradicional, malgrat l'oposició dels missioners.

Podem dividir els nivaclés en quatre subgrups: tovoc lhavós ('gent del riu [Pilcomayo]'), yita'a lhavós ('gent de la muntanya'), jotoy lhavós (al nord de les colònies menonites), tavashay lhavós (o 'nivaclés del camp'). Aquest últim grup ha tingut relacions molt estretes amb els makà.
ajujure ajujure

Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil

  • ca  arára
  • ca  ajujure sin. compl.
  • ca  apingui sin. compl.
  • ca  arára do Pará sin. compl.
  • ca  parirí sin. compl.
  • cod  opinadkóm
  • cod  u-kara-ngmã
  • cod  wogarangma
  • ar  أرارا
  • cy  Arára
  • cy  Ajujure sin. compl.
  • cy  Arára do Apingui sin. compl.
  • cy  Arára do Pará sin. compl.
  • cy  Parirí sin. compl.
  • de  Arara
  • de  Ajujure sin. compl.
  • de  Apingui sin. compl.
  • de  Arára do Pará sin. compl.
  • de  Parirí sin. compl.
  • en  Arara
  • en  Ajujure sin. compl.
  • en  Apingui sin. compl.
  • en  Arára sin. compl.
  • en  Arára do Pará sin. compl.
  • es  ajujure
  • es  apingui sin. compl.
  • es  arára do Pará sin. compl.
  • es  parirí sin. compl.
  • eu  ararera
  • eu  ajujure sin. compl.
  • eu  apingui sin. compl.
  • eu  arára sin. compl.
  • eu  arára do Pará sin. compl.
  • fr  arara
  • fr  ajujure sin. compl.
  • fr  apingui sin. compl.
  • fr  arára do Pará sin. compl.
  • fr  parirí sin. compl.
  • gl  arara
  • gl  ajujure sin. compl.
  • gl  apingui sin. compl.
  • gl  arara do Pará sin. compl.
  • gl  parirí sin. compl.
  • it  arara
  • it  ajujure sin. compl.
  • it  apingui sin. compl.
  • it  arára do Pará sin. compl.
  • it  parirí sin. compl.
  • ja  アララ語
  • nl  Arára
  • nl  Ajujure sin. compl.
  • nl  Apingui sin. compl.
  • nl  Arára do Pará sin. compl.
  • nl  Parirí sin. compl.
  • pt  arára
  • pt  ajujure sin. compl.
  • pt  apingui sin. compl.
  • pt  arára do Pará sin. compl.
  • pt  parirí sin. compl.
  • ru  Арара
  • ru  Апинги sin. compl.
  • ru  Парири sin. compl.
  • ru  Арара-ду-пара sin. compl.
  • zh  阿拉拉语
  • zh  帕拉州的阿拉拉语、阿约约勒、阿平圭、帕里里 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil

Definició
Sembla que els arára es van establir al marge esquerre del riu Xingu, prop d'Altamira, a mitjan segle XIX. Anteriorment s'havien desplaçat pel curs mitjà d'aquest riu, per tots dos marges. Els enemics tradicionals dels arára han estat els kayapó, els jurúna i, més tardanament, els xipaya.

A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.

Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.

El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
ajurú ajurú

Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil

  • ca  wayoró
  • ca  ajurú sin. compl.
  • ca  ayurú sin. compl.
  • ca  wajaru sin. compl.
  • ca  wajurú sin. compl.
  • ca  wayora sin. compl.
  • ca  wayurú sin. compl.
  • cod  wajurú
  • ar  وايورو
  • cy  Wayoró
  • cy  Ajurú sin. compl.
  • cy  Ayurú sin. compl.
  • cy  Wajaru sin. compl.
  • cy  Wajurú sin. compl.
  • cy  Wayora sin. compl.
  • cy  Wayurú sin. compl.
  • de  Wayoró
  • de  Ajurú sin. compl.
  • de  Ayuru sin. compl.
  • de  Ayurú sin. compl.
  • de  Wajaru sin. compl.
  • de  Wajurú sin. compl.
  • de  Wayora sin. compl.
  • de  Wayoro sin. compl.
  • de  Wayurú sin. compl.
  • en  Wayoró
  • en  Ajurú sin. compl.
  • en  Ayurú sin. compl.
  • en  Uaiora sin. compl.
  • en  Wajaru sin. compl.
  • en  Wajurú sin. compl.
  • en  Wayurú sin. compl.
  • es  huayoró
  • es  ajurú sin. compl.
  • es  ayurú sin. compl.
  • es  wajaru sin. compl.
  • es  wajurú sin. compl.
  • es  wayora sin. compl.
  • es  wayoró sin. compl.
  • es  wayurú sin. compl.
  • eu  wayoroera
  • eu  ayurú sin. compl.
  • eu  wajaru sin. compl.
  • eu  wayora sin. compl.
  • eu  wayoró sin. compl.
  • eu  wayurú sin. compl.
  • fr  ayuru
  • fr  ajurú sin. compl.
  • fr  ayurú sin. compl.
  • fr  wajaru sin. compl.
  • fr  wajurú sin. compl.
  • fr  wayora sin. compl.
  • fr  wayoró sin. compl.
  • fr  wayru sin. compl.
  • fr  wayurú sin. compl.
  • gl  wayoró
  • gl  ajurú sin. compl.
  • gl  ayurú sin. compl.
  • gl  wajaru sin. compl.
  • gl  wajurú sin. compl.
  • gl  wayora sin. compl.
  • gl  wayurú sin. compl.
  • it  wayoro
  • it  ajurú sin. compl.
  • it  ayurú sin. compl.
  • it  wajaru sin. compl.
  • it  wajurú sin. compl.
  • it  wayora sin. compl.
  • it  wayurú sin. compl.
  • ja  ワヨロ語
  • nl  Wayoró
  • nl  Ajurú sin. compl.
  • nl  Ayurú sin. compl.
  • nl  Wajaru sin. compl.
  • nl  Wajurú sin. compl.
  • nl  Wayora sin. compl.
  • nl  Wayurú sin. compl.
  • pt  wayoró
  • pt  ajurú sin. compl.
  • pt  ayurú sin. compl.
  • pt  wajaru sin. compl.
  • pt  wajurú sin. compl.
  • pt  wayora sin. compl.
  • pt  wayurú sin. compl.
  • ru  Вайорó
  • ru  Вайюру sin. compl.
  • zh  瓦尤洛语
  • zh  瓦尤鲁、瓦居卢、阿尤鲁、阿居鲁、瓦尤拉、瓦加鲁 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil

Definició
Els wayoró eren originaris de la capçalera del riu Colorado. Eren veïns dels jabutí i els arikapú, dos pobles de llengua jabutí. En aquesta zona és habitual l'ús del macurap (llengua de la família tuparí) com a llengua franca de les diverses tribus, entre les quals hi ha els aruà, els tuparí i els jabutí.
akateko akateko

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic

  • ca  akateko
  • ca  acatec sin. compl.
  • ca  acateco sin. compl.
  • ca  conob sin. compl.
  • ca  kanjobal de l'oest sin. compl.
  • ca  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • ca  q'anjob'al de l'oest sin. compl.
  • cy  Akateko
  • cy  Acatec sin. compl.
  • cy  Acateco sin. compl.
  • cy  Conob sin. compl.
  • cy  Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • cy  Kanjobal gorllewinol sin. compl.
  • cy  Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
  • de  Acateco
  • de  Acatec sin. compl.
  • de  Akateko sin. compl.
  • de  Conob sin. compl.
  • de  Kanjobal West sin. compl.
  • de  San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
  • en  Akateko
  • en  Acatec sin. compl.
  • en  Acateco sin. compl.
  • en  Conob sin. compl.
  • en  San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
  • en  Western Kanjobal sin. compl.
  • en  Western Q'anjob'al sin. compl.
  • es  acateco
  • es  acatec sin. compl.
  • es  akateko sin. compl.
  • es  conob sin. compl.
  • es  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • es  kanjobal del oeste sin. compl.
  • es  q'anjob'al del oeste sin. compl.
  • eu  akatekera
  • eu  acatec sin. compl.
  • eu  acateco sin. compl.
  • eu  akateko sin. compl.
  • eu  conob sin. compl.
  • eu  mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
  • eu  mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
  • eu  San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
  • fr  acatèque
  • fr  acatec sin. compl.
  • fr  acateco sin. compl.
  • fr  akateko sin. compl.
  • fr  conob sin. compl.
  • fr  kanjobal de l'ouest sin. compl.
  • fr  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • fr  q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
  • gl  akateko
  • gl  acatec sin. compl.
  • gl  acateco sin. compl.
  • gl  conob sin. compl.
  • gl  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • gl  kanjobal do oeste sin. compl.
  • gl  q'anjob'al do oeste sin. compl.
  • gn  akatéko
  • gn  akatec sin. compl.
  • gn  akatéko sin. compl.
  • gn  kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
  • gn  kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
  • gn  kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
  • gn  konob sin. compl.
  • it  akateko
  • it  acatec sin. compl.
  • it  acateco sin. compl.
  • it  conob sin. compl.
  • it  kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
  • it  kanjobal occidentale sin. compl.
  • it  q'anjob'al occidentale sin. compl.
  • pt  akateco
  • pt  acatec sin. compl.
  • pt  acateco sin. compl.
  • pt  conob sin. compl.
  • pt  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • pt  kanjobal do oeste sin. compl.
  • pt  q'anjob'al do oeste sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic

Definició
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i al q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.

Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
akawaio akawaio

Carib > Amazones septentrional > Pemón > Pemón, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Veneçuela

  • ca  akawaio
  • cod  kapon
  • cy  Akawaio
  • de  Akawaio
  • en  Akawaio
  • es  akawaio
  • eu  akawaioera
  • fr  akawaio
  • gl  akawaio
  • gn  akawaio
  • it  akawaio
  • ja  アカワイオ語
  • nl  Akawaio
  • pt  akawaio
  • ru  Акавайо
  • ru  Капон (обычное название среди акавайо и патамона)
  • sw  Akawaio
  • tmh  Takawayut
  • zh  阿卡瓦约

Carib > Amazones septentrional > Pemón > Pemón, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Veneçuela

Definició
L'akawaio, l'arekuna i el macuxi són varietats molt pròximes i, de fet, entre els seus parlants no hi ha problemes d'intercomprensió.

Entre els akawaio el bilingüisme en les llengües nacionals està molt estès i no hi ha ensenyament en la llengua pròpia.
akeanon akeanon

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  aklanon
  • ca  akeanon sin. compl.
  • ca  aklan sin. compl.
  • ca  aklano sin. compl.
  • ca  bisaya-aklanon sin. compl.
  • ca  panay sin. compl.
  • ar  أكلانونية
  • cy  Aklanon
  • cy  Akeanon sin. compl.
  • cy  Aklan sin. compl.
  • cy  Aklano sin. compl.
  • cy  Bisaya-aklanon sin. compl.
  • cy  Panay sin. compl.
  • de  Aklanon
  • de  Aklan sin. compl.
  • de  Aklano sin. compl.
  • de  Bisaya-Aklan sin. compl.
  • de  Panay sin. compl.
  • en  Aklanon
  • en  Akeanon sin. compl.
  • en  Aklan sin. compl.
  • en  Aklano sin. compl.
  • en  Aklanon-Bisayan sin. compl.
  • en  Inakeanon sin. compl.
  • en  Panay sin. compl.
  • es  aklanón
  • es  akeanon sin. compl.
  • es  aklan sin. compl.
  • es  aklano sin. compl.
  • es  bisaya-aklanon sin. compl.
  • es  panay sin. compl.
  • eu  aklanonera
  • eu  akeanon sin. compl.
  • eu  aklan sin. compl.
  • eu  aklano sin. compl.
  • eu  aklanon sin. compl.
  • eu  bisaya-aklanon sin. compl.
  • eu  inakeanon sin. compl.
  • eu  panay sin. compl.
  • fr  aklanon
  • fr  akeanon sin. compl.
  • fr  aklan sin. compl.
  • fr  aklano sin. compl.
  • fr  bisaya-aklanon sin. compl.
  • fr  panay sin. compl.
  • gl  aklanón
  • gl  akeanon sin. compl.
  • gl  aklan sin. compl.
  • gl  aklano sin. compl.
  • gl  bisaya-aklanón sin. compl.
  • gl  panay sin. compl.
  • gn  aklanon
  • gn  akeanon sin. compl.
  • gn  aklan sin. compl.
  • gn  aklano sin. compl.
  • gn  bisaya-aklanon sin. compl.
  • gn  panay sin. compl.
  • it  aklanon
  • it  akeanon sin. compl.
  • it  aklan sin. compl.
  • it  aklano sin. compl.
  • it  bisaya-aklanon sin. compl.
  • it  panay sin. compl.
  • pt  aklanon
  • pt  akeanon sin. compl.
  • pt  aklan sin. compl.
  • pt  aklano sin. compl.
  • pt  bisaya-aklanon sin. compl.
  • pt  panay sin. compl.
  • zh  阿戈拉农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El terme aklanon fa referència al principal grup etnolingüístic de la província d'Aklan (Panay). La llengua aklanon és l'onzena llengua més parlada de les Filipines i els seus parlants generalment tenen com a segona llengua el híligaynon (llengua dominant a bona part de Panay i que s'utilitza com a llengua franca a la regió), l'anglès, el tagal o el cebuano.

El nom aklanon probablement prové del nom del riu Akean, al qual s'ha afegit el sufix -on, 'natural de'. Sembla que aquesta denominació té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van arribar a la zona i van preguntar quin era el nom de la regió, ja que els habitants van pensar que volien saber el nom del riu local, anomenat Akean.

L'àrea lingüística de l'aklanon limita amb les següents llengües: el romblon (al nord), el híligaynon (al sud-est), i el kirinai (a l'oest).

Les illes Visayas conformen la part central de l'arxipèlag filipí i estan situades entre Luzon (N) i Mindanao (S). Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística, tot i que les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou l'aklanon i el kinaray), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). L'aklanon és lingüísticament pròxim al híligaynon. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central són properes i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.