Back to top

Diccionari de llengües del món

Presentació
akewara akewara

Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil

  • ca  suruí-mudjetire
  • ca  aikewara sin. compl.
  • ca  akewara sin. compl.
  • ca  akewere sin. compl.
  • ca  mudjétira sin. compl.
  • ca  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • ca  suruí do Pará sin. compl.
  • ca  suruí do Tocantins sin. compl.
  • ar  سوروي مودجيتيري
  • cy  Akewere
  • cy  Akewera sin. compl.
  • cy  Aikewara sin. compl.
  • cy  Suruí-mudjetire
  • cy  Suruí do Tocantins sin. compl.
  • cy  Suruí do Pará sin. compl.
  • cy  Mudjetíre-suruí sin. compl.
  • cy  Mudjétira sin. compl.
  • de  Suruí do Tocantins
  • de  Suruí do Pará sin. compl.
  • de  Mudjetíre-Suruí sin. compl.
  • de  Mudjétira sin. compl.
  • de  Akewere sin. compl.
  • de  Akewara sin. compl.
  • de  Aikewara sin. compl.
  • de  Surui-Mudjetire
  • en  Mudjetíre
  • en  Mudjétira sin. compl.
  • en  Akewere sin. compl.
  • en  Akewara sin. compl.
  • en  Aikewara sin. compl.
  • en  Suruí-Mudjetíre
  • en  Mudjetíre-Suruí sin. compl.
  • en  Suruí sin. compl.
  • en  Suruí do Pará sin. compl.
  • en  Suruí do Tocantins sin. compl.
  • es  suruí-mudjetire
  • es  aikewara sin. compl.
  • es  akewara sin. compl.
  • es  akewere sin. compl.
  • es  mudjétira sin. compl.
  • es  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • es  suruí do Pará sin. compl.
  • es  suruí do Tocantins sin. compl.
  • eu  surui mudjetire
  • eu  aikewara sin. compl.
  • eu  akewara sin. compl.
  • eu  akewere sin. compl.
  • eu  mudjétira sin. compl.
  • eu  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • eu  suruí do Pará sin. compl.
  • eu  suruí do Tocantins sin. compl.
  • fr  surui-mudjetire
  • fr  aikewara sin. compl.
  • fr  akewara sin. compl.
  • fr  akewere sin. compl.
  • fr  mudjétira sin. compl.
  • fr  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • fr  suruí do pará sin. compl.
  • fr  suruí do tocantins sin. compl.
  • gn  suruí-mudjetire
  • gn  aikewara sin. compl.
  • gn  akewara sin. compl.
  • gn  akewere sin. compl.
  • gn  mudjétira sin. compl.
  • gn  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • gn  suruí do pará sin. compl.
  • gn  suruí do tocantins sin. compl.
  • it  surui-mudjetire
  • it  aikewara sin. compl.
  • it  akewara sin. compl.
  • it  akewere sin. compl.
  • it  mudjétira sin. compl.
  • it  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • it  suruí do pará sin. compl.
  • it  suruí do tocantins sin. compl.
  • ja  スルイ・ムッジェティレ語
  • ja  アケワラ語 sin. compl.
  • ja  アイケワラ語 sin. compl.
  • ja  アケウェレ語 sin. compl.
  • ja  ムッジェティラ語 sin. compl.
  • ja  スルイ・ド・パラー語 sin. compl.
  • ja  ムッジェティレ・スルイ語 sin. compl.
  • ja  スルイ・ド・トカンティンス語 sin. compl.
  • nl  Suruí-Mudjetire
  • nl  Aikewara sin. compl.
  • nl  Akewara sin. compl.
  • nl  Akewere sin. compl.
  • nl  Mudjétira sin. compl.
  • nl  Mudjetíre-Suruí sin. compl.
  • nl  Suruí do Pará sin. compl.
  • nl  Suruí do Tocantins sin. compl.
  • pt  suruí do tocantins
  • pt  suruí-mudjetire
  • pt  aikewara sin. compl.
  • pt  akewara sin. compl.
  • pt  akewere sin. compl.
  • pt  mudjétira sin. compl.
  • pt  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • pt  suruí do pará sin. compl.
  • ru  Суруи-муджетире
  • ru  Суруи sin. compl.
  • ru  Акевара sin. compl.
  • ru  Акевере sin. compl.
  • ru  Акеуара sin. compl.
  • ru  Акеуере sin. compl.
  • ru  Айкевара sin. compl.
  • ru  Айкеуара sin. compl.
  • ru  Муджетира sin. compl.
  • ru  Муджетири sin. compl.
  • ru  Муджетири-суруи sin. compl.
  • ru  Суруи-ду-токантинс sin. compl.
  • ru  Cуруи-ду-пара sin. compl.
  • zh  苏瑞-穆杰提勒语
  • zh  帕拉苏瑞语、托勘丁斯苏瑞语、埃克瓦拉、阿科维勒、阿克瓦拉、穆杰提拉、穆杰提勒-苏瑞 sin. compl.

Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil

Definició
No s'ha de confondre amb el suruí-paiter, de la família mondé. El suruí-mudjetire és lingüísticament molt proper a l'assuriní.

El grup ètnic suruí s'autodenomina aikewara, 'nosaltres'; el terme mudjetire els resulta ofensiu. Van romandre aïllats fins a la dècada de 1950.

La gran majoria parla habitualment la llengua pròpia, però són bilingües en portuguès.
akewere akewere

Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil

  • ca  suruí-mudjetire
  • ca  aikewara sin. compl.
  • ca  akewara sin. compl.
  • ca  akewere sin. compl.
  • ca  mudjétira sin. compl.
  • ca  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • ca  suruí do Pará sin. compl.
  • ca  suruí do Tocantins sin. compl.
  • ar  سوروي مودجيتيري
  • cy  Akewere
  • cy  Akewera sin. compl.
  • cy  Aikewara sin. compl.
  • cy  Suruí-mudjetire
  • cy  Suruí do Tocantins sin. compl.
  • cy  Suruí do Pará sin. compl.
  • cy  Mudjetíre-suruí sin. compl.
  • cy  Mudjétira sin. compl.
  • de  Suruí do Tocantins
  • de  Suruí do Pará sin. compl.
  • de  Mudjetíre-Suruí sin. compl.
  • de  Mudjétira sin. compl.
  • de  Akewere sin. compl.
  • de  Akewara sin. compl.
  • de  Aikewara sin. compl.
  • de  Surui-Mudjetire
  • en  Mudjetíre
  • en  Mudjétira sin. compl.
  • en  Akewere sin. compl.
  • en  Akewara sin. compl.
  • en  Aikewara sin. compl.
  • en  Suruí-Mudjetíre
  • en  Mudjetíre-Suruí sin. compl.
  • en  Suruí sin. compl.
  • en  Suruí do Pará sin. compl.
  • en  Suruí do Tocantins sin. compl.
  • es  suruí-mudjetire
  • es  aikewara sin. compl.
  • es  akewara sin. compl.
  • es  akewere sin. compl.
  • es  mudjétira sin. compl.
  • es  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • es  suruí do Pará sin. compl.
  • es  suruí do Tocantins sin. compl.
  • eu  surui mudjetire
  • eu  aikewara sin. compl.
  • eu  akewara sin. compl.
  • eu  akewere sin. compl.
  • eu  mudjétira sin. compl.
  • eu  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • eu  suruí do Pará sin. compl.
  • eu  suruí do Tocantins sin. compl.
  • fr  surui-mudjetire
  • fr  aikewara sin. compl.
  • fr  akewara sin. compl.
  • fr  akewere sin. compl.
  • fr  mudjétira sin. compl.
  • fr  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • fr  suruí do pará sin. compl.
  • fr  suruí do tocantins sin. compl.
  • gn  suruí-mudjetire
  • gn  aikewara sin. compl.
  • gn  akewara sin. compl.
  • gn  akewere sin. compl.
  • gn  mudjétira sin. compl.
  • gn  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • gn  suruí do pará sin. compl.
  • gn  suruí do tocantins sin. compl.
  • it  surui-mudjetire
  • it  aikewara sin. compl.
  • it  akewara sin. compl.
  • it  akewere sin. compl.
  • it  mudjétira sin. compl.
  • it  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • it  suruí do pará sin. compl.
  • it  suruí do tocantins sin. compl.
  • ja  スルイ・ムッジェティレ語
  • ja  アケワラ語 sin. compl.
  • ja  アイケワラ語 sin. compl.
  • ja  アケウェレ語 sin. compl.
  • ja  ムッジェティラ語 sin. compl.
  • ja  スルイ・ド・パラー語 sin. compl.
  • ja  ムッジェティレ・スルイ語 sin. compl.
  • ja  スルイ・ド・トカンティンス語 sin. compl.
  • nl  Suruí-Mudjetire
  • nl  Aikewara sin. compl.
  • nl  Akewara sin. compl.
  • nl  Akewere sin. compl.
  • nl  Mudjétira sin. compl.
  • nl  Mudjetíre-Suruí sin. compl.
  • nl  Suruí do Pará sin. compl.
  • nl  Suruí do Tocantins sin. compl.
  • pt  suruí do tocantins
  • pt  suruí-mudjetire
  • pt  aikewara sin. compl.
  • pt  akewara sin. compl.
  • pt  akewere sin. compl.
  • pt  mudjétira sin. compl.
  • pt  mudjetíre-suruí sin. compl.
  • pt  suruí do pará sin. compl.
  • ru  Суруи-муджетире
  • ru  Суруи sin. compl.
  • ru  Акевара sin. compl.
  • ru  Акевере sin. compl.
  • ru  Акеуара sin. compl.
  • ru  Акеуере sin. compl.
  • ru  Айкевара sin. compl.
  • ru  Айкеуара sin. compl.
  • ru  Муджетира sin. compl.
  • ru  Муджетири sin. compl.
  • ru  Муджетири-суруи sin. compl.
  • ru  Суруи-ду-токантинс sin. compl.
  • ru  Cуруи-ду-пара sin. compl.
  • zh  苏瑞-穆杰提勒语
  • zh  帕拉苏瑞语、托勘丁斯苏瑞语、埃克瓦拉、阿科维勒、阿克瓦拉、穆杰提拉、穆杰提勒-苏瑞 sin. compl.

Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil

Definició
No s'ha de confondre amb el suruí-paiter, de la família mondé. El suruí-mudjetire és lingüísticament molt proper a l'assuriní.

El grup ètnic suruí s'autodenomina aikewara, 'nosaltres'; el terme mudjetire els resulta ofensiu. Van romandre aïllats fins a la dècada de 1950.

La gran majoria parla habitualment la llengua pròpia, però són bilingües en portuguès.
akhvakh akhvakh

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia

  • ca  akhvakh
  • cod  ?шwалlи мицlи (Ashvalkhi mitskhi)
  • ar  الأكهفاخية
  • cy  Akhvakh
  • de  Achwachisch
  • en  Akhvakh
  • es  akhvakh
  • eu  akhwakhera
  • fr  akhvakh
  • gn  akvak
  • it  akhvakh
  • ja  アフバフ語
  • nl  Achvach
  • pt  akhvakh
  • ru  Ахвахский язык
  • tmh  Takhvakht
  • zh  阿克瓦克语
  • scr  Sense tradició escrita

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia

Definició
Els akhvakhs constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura, per la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan. El principal element diferenciador és la llengua.

La llengua akhvakh té dos blocs dialectals principals: akhvakh septentrional i akhvakh meridional. Les diferències entre tots dos són molt grans i els parlants d'ambdues varietats es comuniquen interdialectalment en llengua àvar. El vocabulari de l'akhvakh s'ha conservat bastant bé, tot i els nombrosos manlleus de l'àrab, l'àvar i el rus. Una particularitat que el diferencia de les llengües que l'envolten és que ha desenvolupat un sistema de concordança de la persona amb el verb.

L'akhvakh és una llengua oral i mai no se n'ha creat una norma estàndard. Tampoc no ha estat mai ensenyada a l'escola i, des de principi del segle XX, amb la introducció del poder soviètic, s'ha vist reduïda a un ús exclusivament domèstic; per a tots els altres àmbits la llengua de comunicació és l'àvar i, de vegades, el rus. L'escolarització és en àvar a l'educació primària i en rus a la secundària. Pràcticament tots els akhvakh són plurilingües.

La pèrdua de les tradicions, del folklore i de la tradicional endogàmia akhvakh (hi ha un important creixement dels matrimonis mixtos) ha implicat també la pèrdua dels usos lingüístics associats a aquestes manifestacions culturals.

La llengua akhvakh ha estat poc estudiada, tot i que a partir dels anys 1940 s'han publicat alguns estudis lingüístics sobre l'idioma. Hi ha també textos publicats amb materials en llengua akhvakh, inclòs un recull de contes de 1949.

Hi ha una comunitat akhvakh a l'Azerbaidjan, al districte Zakatala, en un poble anomenat Akhakh-Dere. És un assentament fundat fa 150 o 200 anys i hi viuen entre 1.000 i 2.000 persones que parlen una variant de la llengua molt semblant al dialecte septentrional.
akie akie

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Tanzània

  • ca  okiek
  • ca  akiek sin. compl.
  • ca  akie
  • ar  أكي
  • cy  Okiek
  • cy  Akiek sin. compl.
  • cy  Akie
  • de  Okiek
  • de  Akiek sin. compl.
  • de  Akie
  • en  Okiek
  • en  Akiek sin. compl.
  • en  Akie
  • es  okiek
  • es  akiek sin. compl.
  • es  akie sin. compl.
  • es  okieko
  • eu  okiek
  • eu  akiera sin. compl.
  • eu  akiek sin. compl.
  • eu  akie sin. compl.
  • eu  akiera
  • fr  akie
  • fr  ogiek
  • fr  akiek sin. compl.
  • fr  okiek sin. compl.
  • gl  akie
  • gl  akiek sin. compl.
  • gl  okiek sin. compl.
  • gn  akie
  • gn  akiek sin. compl.
  • gn  okiek sin. compl.
  • it  akie
  • it  akiek sin. compl.
  • it  okiek sin. compl.
  • pt  akie
  • pt  akiek sin. compl.
  • pt  okiek sin. compl.
  • tmh  Takiet
  • tmh  Akiek sin. compl.
  • tmh  okiek sin. compl.
  • zh  阿基耶语

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic akie ha rebut una forta influència lingüística i cultural dels massai, un poble tradicionalment ramader que es va expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades tradicionalment per altres comunitats. Actualment la majoria dels akie ha abandonat la seva llengua i ha adoptat el massai.

El nom Móssiro és utilitzat per altres grups per tal de referir-se als akie.
akiek akiek

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Tanzània

  • ca  okiek
  • ca  akiek sin. compl.
  • ca  akie
  • ar  أكي
  • cy  Okiek
  • cy  Akiek sin. compl.
  • cy  Akie
  • de  Okiek
  • de  Akiek sin. compl.
  • de  Akie
  • en  Okiek
  • en  Akiek sin. compl.
  • en  Akie
  • es  okiek
  • es  akiek sin. compl.
  • es  akie sin. compl.
  • es  okieko
  • eu  okiek
  • eu  akiera sin. compl.
  • eu  akiek sin. compl.
  • eu  akie sin. compl.
  • eu  akiera
  • fr  akie
  • fr  ogiek
  • fr  akiek sin. compl.
  • fr  okiek sin. compl.
  • gl  akie
  • gl  akiek sin. compl.
  • gl  okiek sin. compl.
  • gn  akie
  • gn  akiek sin. compl.
  • gn  okiek sin. compl.
  • it  akie
  • it  akiek sin. compl.
  • it  okiek sin. compl.
  • pt  akie
  • pt  akiek sin. compl.
  • pt  okiek sin. compl.
  • tmh  Takiet
  • tmh  Akiek sin. compl.
  • tmh  okiek sin. compl.
  • zh  阿基耶语

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic akie ha rebut una forta influència lingüística i cultural dels massai, un poble tradicionalment ramader que es va expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades tradicionalment per altres comunitats. Actualment la majoria dels akie ha abandonat la seva llengua i ha adoptat el massai.

El nom Móssiro és utilitzat per altres grups per tal de referir-se als akie.
aklan aklan

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  aklanon
  • ca  akeanon sin. compl.
  • ca  aklan sin. compl.
  • ca  aklano sin. compl.
  • ca  bisaya-aklanon sin. compl.
  • ca  panay sin. compl.
  • ar  أكلانونية
  • cy  Aklanon
  • cy  Akeanon sin. compl.
  • cy  Aklan sin. compl.
  • cy  Aklano sin. compl.
  • cy  Bisaya-aklanon sin. compl.
  • cy  Panay sin. compl.
  • de  Aklanon
  • de  Aklan sin. compl.
  • de  Aklano sin. compl.
  • de  Bisaya-Aklan sin. compl.
  • de  Panay sin. compl.
  • en  Aklanon
  • en  Akeanon sin. compl.
  • en  Aklan sin. compl.
  • en  Aklano sin. compl.
  • en  Aklanon-Bisayan sin. compl.
  • en  Inakeanon sin. compl.
  • en  Panay sin. compl.
  • es  aklanón
  • es  akeanon sin. compl.
  • es  aklan sin. compl.
  • es  aklano sin. compl.
  • es  bisaya-aklanon sin. compl.
  • es  panay sin. compl.
  • eu  aklanonera
  • eu  akeanon sin. compl.
  • eu  aklan sin. compl.
  • eu  aklano sin. compl.
  • eu  aklanon sin. compl.
  • eu  bisaya-aklanon sin. compl.
  • eu  inakeanon sin. compl.
  • eu  panay sin. compl.
  • fr  aklanon
  • fr  akeanon sin. compl.
  • fr  aklan sin. compl.
  • fr  aklano sin. compl.
  • fr  bisaya-aklanon sin. compl.
  • fr  panay sin. compl.
  • gl  aklanón
  • gl  akeanon sin. compl.
  • gl  aklan sin. compl.
  • gl  aklano sin. compl.
  • gl  bisaya-aklanón sin. compl.
  • gl  panay sin. compl.
  • gn  aklanon
  • gn  akeanon sin. compl.
  • gn  aklan sin. compl.
  • gn  aklano sin. compl.
  • gn  bisaya-aklanon sin. compl.
  • gn  panay sin. compl.
  • it  aklanon
  • it  akeanon sin. compl.
  • it  aklan sin. compl.
  • it  aklano sin. compl.
  • it  bisaya-aklanon sin. compl.
  • it  panay sin. compl.
  • pt  aklanon
  • pt  akeanon sin. compl.
  • pt  aklan sin. compl.
  • pt  aklano sin. compl.
  • pt  bisaya-aklanon sin. compl.
  • pt  panay sin. compl.
  • zh  阿戈拉农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El terme aklanon fa referència al principal grup etnolingüístic de la província d'Aklan (Panay). La llengua aklanon és l'onzena llengua més parlada de les Filipines i els seus parlants generalment tenen com a segona llengua el híligaynon (llengua dominant a bona part de Panay i que s'utilitza com a llengua franca a la regió), l'anglès, el tagal o el cebuano.

El nom aklanon probablement prové del nom del riu Akean, al qual s'ha afegit el sufix -on, 'natural de'. Sembla que aquesta denominació té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van arribar a la zona i van preguntar quin era el nom de la regió, ja que els habitants van pensar que volien saber el nom del riu local, anomenat Akean.

L'àrea lingüística de l'aklanon limita amb les següents llengües: el romblon (al nord), el híligaynon (al sud-est), i el kirinai (a l'oest).

Les illes Visayas conformen la part central de l'arxipèlag filipí i estan situades entre Luzon (N) i Mindanao (S). Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística, tot i que les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou l'aklanon i el kinaray), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). L'aklanon és lingüísticament pròxim al híligaynon. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central són properes i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.
aklano aklano

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  aklanon
  • ca  akeanon sin. compl.
  • ca  aklan sin. compl.
  • ca  aklano sin. compl.
  • ca  bisaya-aklanon sin. compl.
  • ca  panay sin. compl.
  • ar  أكلانونية
  • cy  Aklanon
  • cy  Akeanon sin. compl.
  • cy  Aklan sin. compl.
  • cy  Aklano sin. compl.
  • cy  Bisaya-aklanon sin. compl.
  • cy  Panay sin. compl.
  • de  Aklanon
  • de  Aklan sin. compl.
  • de  Aklano sin. compl.
  • de  Bisaya-Aklan sin. compl.
  • de  Panay sin. compl.
  • en  Aklanon
  • en  Akeanon sin. compl.
  • en  Aklan sin. compl.
  • en  Aklano sin. compl.
  • en  Aklanon-Bisayan sin. compl.
  • en  Inakeanon sin. compl.
  • en  Panay sin. compl.
  • es  aklanón
  • es  akeanon sin. compl.
  • es  aklan sin. compl.
  • es  aklano sin. compl.
  • es  bisaya-aklanon sin. compl.
  • es  panay sin. compl.
  • eu  aklanonera
  • eu  akeanon sin. compl.
  • eu  aklan sin. compl.
  • eu  aklano sin. compl.
  • eu  aklanon sin. compl.
  • eu  bisaya-aklanon sin. compl.
  • eu  inakeanon sin. compl.
  • eu  panay sin. compl.
  • fr  aklanon
  • fr  akeanon sin. compl.
  • fr  aklan sin. compl.
  • fr  aklano sin. compl.
  • fr  bisaya-aklanon sin. compl.
  • fr  panay sin. compl.
  • gl  aklanón
  • gl  akeanon sin. compl.
  • gl  aklan sin. compl.
  • gl  aklano sin. compl.
  • gl  bisaya-aklanón sin. compl.
  • gl  panay sin. compl.
  • gn  aklanon
  • gn  akeanon sin. compl.
  • gn  aklan sin. compl.
  • gn  aklano sin. compl.
  • gn  bisaya-aklanon sin. compl.
  • gn  panay sin. compl.
  • it  aklanon
  • it  akeanon sin. compl.
  • it  aklan sin. compl.
  • it  aklano sin. compl.
  • it  bisaya-aklanon sin. compl.
  • it  panay sin. compl.
  • pt  aklanon
  • pt  akeanon sin. compl.
  • pt  aklan sin. compl.
  • pt  aklano sin. compl.
  • pt  bisaya-aklanon sin. compl.
  • pt  panay sin. compl.
  • zh  阿戈拉农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El terme aklanon fa referència al principal grup etnolingüístic de la província d'Aklan (Panay). La llengua aklanon és l'onzena llengua més parlada de les Filipines i els seus parlants generalment tenen com a segona llengua el híligaynon (llengua dominant a bona part de Panay i que s'utilitza com a llengua franca a la regió), l'anglès, el tagal o el cebuano.

El nom aklanon probablement prové del nom del riu Akean, al qual s'ha afegit el sufix -on, 'natural de'. Sembla que aquesta denominació té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van arribar a la zona i van preguntar quin era el nom de la regió, ja que els habitants van pensar que volien saber el nom del riu local, anomenat Akean.

L'àrea lingüística de l'aklanon limita amb les següents llengües: el romblon (al nord), el híligaynon (al sud-est), i el kirinai (a l'oest).

Les illes Visayas conformen la part central de l'arxipèlag filipí i estan situades entre Luzon (N) i Mindanao (S). Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística, tot i que les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou l'aklanon i el kinaray), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). L'aklanon és lingüísticament pròxim al híligaynon. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central són properes i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.
aklanon aklanon

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  aklanon
  • ca  akeanon sin. compl.
  • ca  aklan sin. compl.
  • ca  aklano sin. compl.
  • ca  bisaya-aklanon sin. compl.
  • ca  panay sin. compl.
  • ar  أكلانونية
  • cy  Aklanon
  • cy  Akeanon sin. compl.
  • cy  Aklan sin. compl.
  • cy  Aklano sin. compl.
  • cy  Bisaya-aklanon sin. compl.
  • cy  Panay sin. compl.
  • de  Aklanon
  • de  Aklan sin. compl.
  • de  Aklano sin. compl.
  • de  Bisaya-Aklan sin. compl.
  • de  Panay sin. compl.
  • en  Aklanon
  • en  Akeanon sin. compl.
  • en  Aklan sin. compl.
  • en  Aklano sin. compl.
  • en  Aklanon-Bisayan sin. compl.
  • en  Inakeanon sin. compl.
  • en  Panay sin. compl.
  • es  aklanón
  • es  akeanon sin. compl.
  • es  aklan sin. compl.
  • es  aklano sin. compl.
  • es  bisaya-aklanon sin. compl.
  • es  panay sin. compl.
  • eu  aklanonera
  • eu  akeanon sin. compl.
  • eu  aklan sin. compl.
  • eu  aklano sin. compl.
  • eu  aklanon sin. compl.
  • eu  bisaya-aklanon sin. compl.
  • eu  inakeanon sin. compl.
  • eu  panay sin. compl.
  • fr  aklanon
  • fr  akeanon sin. compl.
  • fr  aklan sin. compl.
  • fr  aklano sin. compl.
  • fr  bisaya-aklanon sin. compl.
  • fr  panay sin. compl.
  • gl  aklanón
  • gl  akeanon sin. compl.
  • gl  aklan sin. compl.
  • gl  aklano sin. compl.
  • gl  bisaya-aklanón sin. compl.
  • gl  panay sin. compl.
  • gn  aklanon
  • gn  akeanon sin. compl.
  • gn  aklan sin. compl.
  • gn  aklano sin. compl.
  • gn  bisaya-aklanon sin. compl.
  • gn  panay sin. compl.
  • it  aklanon
  • it  akeanon sin. compl.
  • it  aklan sin. compl.
  • it  aklano sin. compl.
  • it  bisaya-aklanon sin. compl.
  • it  panay sin. compl.
  • pt  aklanon
  • pt  akeanon sin. compl.
  • pt  aklan sin. compl.
  • pt  aklano sin. compl.
  • pt  bisaya-aklanon sin. compl.
  • pt  panay sin. compl.
  • zh  阿戈拉农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El terme aklanon fa referència al principal grup etnolingüístic de la província d'Aklan (Panay). La llengua aklanon és l'onzena llengua més parlada de les Filipines i els seus parlants generalment tenen com a segona llengua el híligaynon (llengua dominant a bona part de Panay i que s'utilitza com a llengua franca a la regió), l'anglès, el tagal o el cebuano.

El nom aklanon probablement prové del nom del riu Akean, al qual s'ha afegit el sufix -on, 'natural de'. Sembla que aquesta denominació té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van arribar a la zona i van preguntar quin era el nom de la regió, ja que els habitants van pensar que volien saber el nom del riu local, anomenat Akean.

L'àrea lingüística de l'aklanon limita amb les següents llengües: el romblon (al nord), el híligaynon (al sud-est), i el kirinai (a l'oest).

Les illes Visayas conformen la part central de l'arxipèlag filipí i estan situades entre Luzon (N) i Mindanao (S). Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística, tot i que les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou l'aklanon i el kinaray), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). L'aklanon és lingüísticament pròxim al híligaynon. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central són properes i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.
akuawa akuawa

Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil

  • ca  akwawa
  • ca  assuriní
  • ca  akuawa sin. compl.
  • ca  assuriní de Tocantins sin. compl.
  • ca  assuriní de Trocarà sin. compl.
  • ar  أسورينية
  • cy  Assuriní
  • cy  Akuawa sin. compl.
  • cy  Assuriní de Tocantins sin. compl.
  • cy  Assuriní de Trocará sin. compl.
  • de  Asurini
  • de  Akuawa sin. compl.
  • de  Assurini sin. compl.
  • de  Assuriní de Tocantins sin. compl.
  • de  Assuriní de Trocará sin. compl.
  • de  Asurini do Tocantins sin. compl.
  • en  Asuriní
  • en  Akuáwa sin. compl.
  • en  Akwawa sin. compl.
  • en  Akwaya sin. compl.
  • en  Assuriní sin. compl.
  • en  Asurini sin. compl.
  • en  Asuriní do Tocantins sin. compl.
  • en  Asuriní do Trocará sin. compl.
  • en  Tocantins Asuriní sin. compl.
  • es  asuriní
  • es  akuawa sin. compl.
  • es  asuriní de Tocantins sin. compl.
  • es  asuriní de Trocará sin. compl.
  • eu  asuriniera
  • eu  akuawa sin. compl.
  • eu  tocantinseko asuriniera sin. compl.
  • eu  trocarako asuriniera sin. compl.
  • fr  assurini
  • fr  akuawa sin. compl.
  • fr  assurini de Tocantins sin. compl.
  • fr  assurini de Trocará sin. compl.
  • gn  asurini
  • gn  akuawa sin. compl.
  • gn  assuriní de Tocantins sin. compl.
  • gn  assuriní de Trocarà sin. compl.
  • it  assurini
  • it  akuawa sin. compl.
  • it  assuriní de Tocantins sin. compl.
  • it  assuriní de Trocarà sin. compl.
  • ja  アスリニ語
  • ja  アクアワ語 sin. compl.
  • ja  トロカラのアスリニ語 sin. compl.
  • ja  トカンティンスのアスリニ語 sin. compl.
  • nl  Assuriní
  • nl  Akuawa sin. compl.
  • nl  Assuriní de Tocantins sin. compl.
  • nl  Assuriní de Trocará sin. compl.
  • pt  assurini
  • pt  akuawa sin. compl.
  • pt  assurini do Tocantins sin. compl.
  • pt  assurini do Trocará sin. compl.
  • ru  Асурини
  • ru  Асурини ду Трокара sin. compl.
  • ru  Асурини ду Токантинс sin. compl.
  • ru  Акуава sin. compl.
  • ru  Токантинс асурини sin. compl.
  • zh  阿苏里尼语
  • zh  阿库阿瓦 sin. compl.
  • zh  托勘丁斯的阿苏里尼语 sin. compl.
  • zh  特洛卡拉的阿苏里尼语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil

Definició
Diferent de l'assuriní del Xingu, tot i que els assurinís de Tocantins podrien ser un grup escindit dels del Xingu.

El grup s'autodenomina assuriní, nom assignat pels colonitzadors; l'origen del mot és juruna i significa 'roig'. El terme akuawa es percep com a pejoratiu amb el significat de 'salvatge'.

La llengua té dos dialectes, la varietat de Trocarà i la de Pacajà, amb algunes diferències menors. Tots els membres de la comunitat de Trocarà saben portuguès; entre els joves, hi ha força monolingües de portuguès. La comunitat de Pacajà es va mantenir monolingüe fins als anys 1960 i actualment empra les dues llengües.

L'assuriní conté molts préstecs del portuguès. Van tenir els primers contactes amb els neobrasilers a principis del segle XX.
akum akum

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  akum
  • ca  anyar sin. compl.
  • ca  okum sin. compl.
  • cod  aakuem
  • cod  oakuem
  • de  Akum
  • de  Anyar sin. compl.
  • de  Okum sin. compl.
  • en  Akum
  • en  Anyar sin. compl.
  • en  Okum sin. compl.
  • es  akum
  • es  anyar sin. compl.
  • es  okum sin. compl.
  • eu  akum
  • eu  anyar sin. compl.
  • eu  okum sin. compl.
  • fr  akoume
  • fr  akum sin. compl.
  • fr  anyar sin. compl.
  • fr  okum sin. compl.
  • gl  akum
  • gl  anyar sin. compl.
  • gl  okum sin. compl.
  • it  akum
  • it  anyar sin. compl.
  • it  okum sin. compl.
  • nl  Akum
  • nl  Anyar sin. compl.
  • nl  Okum sin. compl.
  • pt  akum
  • pt  anyar sin. compl.
  • pt  okum sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
Segons la pròpia tradició, els akum són originaris de Kweyma. Durant la Primera Guerra Mundial van haver de desplaçar-se, alguns cap a Makwe, d'altres cap a Metsikpan, a causa de conflictes tribals. Finalment es van establir a la ubicació actual.

Hi ha sis llengües lingüísticament o geogràficament properes a l'akum: el beezen, l'isu (un dialecte de l'aghem), el jukun, el nsí, el lidzi i el lisa. Hi ha un reduït grau d'intercomprensió entre l'akum i el lisa, i entre l'akum i el lidzi. Des del punt de vista de la classificació genètica, la llengua més propera a l'akum és el beezen. En general, els parlants de totes aquestes llengües empren el jukun, la llengua franca de la regió, en les comunicacions intercomunitàries. També fan servir el pidgin anglès del Camerun, la llengua vehicular principal a gran part del país.

No hi ha una ortografia estandarditzada per a l'akum ni s'ha desenvolupat cap mena de material escrit. A l'escola, la llengua d'ensenyament és l'anglès, però l'akum s'empra oralment de vegades en el cursos inicials. L'akum, malgrat això, manté una bona vitalitat: és la llengua habitual de la comunitat, es transmet als infants i les actituds lingüístiques són positives.