Back to top
  • ca  romanès
  • ca  dacoromanès sin. compl.
  • ca  moldau sin. compl.
  • cod  româna
  • ar  الرومانية
  • cy  Rwmaneg
  • cy  Moldofeg sin. compl.
  • de  Rumänisch
  • de  Dakorumänisch sin. compl.
  • de  Moldauisch sin. compl.
  • en  Romanian
  • en  Daco-Rumanian sin. compl.
  • en  Moldavian sin. compl.
  • es  rumano
  • es  moldavo sin. compl.
  • eu  errumaniera
  • fr  roumain
  • fr  daco-roumain sin. compl.
  • fr  moldave sin. compl.
  • gl  romanés
  • gl  dacorromanés sin. compl.
  • gl  moldavo sin. compl.
  • gn  rumáno
  • gn  moldávo sin. compl.
  • it  romeno
  • it  dacoromeno sin. compl.
  • it  moldavo sin. compl.
  • ja  ルーマニア語
  • nl  Roemeens
  • nl  Daco-Romaans sin. compl.
  • nl  Moldavisch sin. compl.
  • oc  romanés
  • oc  dacoromanés sin. compl.
  • oc  moldau sin. compl.
  • pt  romeno
  • pt  daco-romeno moldavo sin. compl.
  • ru  Румынский язык
  • ru  Молдавский sin. compl.
  • ru  Дакорумынский sin. compl.
  • sw  Romanian
  • sw  Daco-rumanian sin. compl.
  • sw  Moldavian sin. compl.
  • tmh  Tarumanist
  • tmh  Tadakurumabist sin. compl.
  • tmh  tamuldavt sin. compl.
  • zh  罗马尼亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Oriental, Europa > Albània, Europa > Bulgària, Europa > Grècia, Europa > Hongria, Europa > Macedònia, Europa > Moldàvia, Europa > Romania, Europa > Sèrbia, Europa > Ucraïna

Definició
Els diversos parlars romanesos s'agrupen en quatre blocs dialectals: el dacoromanès, que, com que és el principal, sovint s'anomena simplement romanès, l'aromanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.

No se sap amb seguretat on es va originar la llengua romanesa ni tampoc per què les varietats actuals es parlen en regions tan allunyades les unes de les altres.

L'originalitat del romanès està en el fet que, isolat a l'est, s'ha desenvolupat al marge de les altres llengües romàniques, parlades en territoris contigus de l'Europa occidental: ha estat en contacte amb llengües com ara el grec, l'albanès, l'hongarès, el turc i, sobretot, les llengües eslaves. A més, l'importantíssim paper que per als altres idiomes romànics ha tingut el llatí, llengua de la cultura i de l'Església, per al romanès l'han tingut l'eslavònic i el grec. Tot plegat ha donat al romanès la seva fesomia tan particular, que el fa diferent de la resta de llengües romàniques, amb les quals, però, no deixa de presentar una semblança estructural pregona.