Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

amazic - Diccionari de llengües del món

Presentació
  • ca  amazic
  • ca  berber sin. compl.
  • cod  tamazight
  • ar  الأمازيغية
  • cy  Amaseg
  • cy  Berbereg sin. compl.
  • de  Berbersprache
  • de  Masirisch
  • en  Tamazight
  • en  Berber sin. compl.
  • es  amazige
  • es  bereber sin. compl.
  • eu  tamazight
  • eu  berberera sin. compl.
  • fr  amazigh
  • fr  berbère sin. compl.
  • gl  amazic
  • gl  bérber sin. compl.
  • gn  amasic
  • gn  verevére sin. compl.
  • it  amazigh
  • it  berbero sin. compl.
  • ja  アマジック語
  • ja  ベルベル語 sin. compl.
  • nl  Tamazight
  • nl  Amazight sin. compl.
  • nl  Berbers sin. compl.
  • oc  amazic
  • oc  berbèr sin. compl.
  • pt  amazigh
  • pt  berbere sin. compl.
  • ru  Амазиг
  • ru  Берберский язык sin. compl.
  • zh  阿尔及利亚柏柏尔语

Afroasiàtica > Berber, Àfrica > Algèria, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Egipte, Àfrica > Líbia, Àfrica > Mali, Àfrica > Marroc, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Tunísia

Definició
La llengua amaziga és la llengua dels amazics (o berbers, que és com va ser anomenat aquest poble pels grecs i romans ) i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d'Àfrica. Tot i el retrocés territorial, a conseqüència de la islamització i l'arabització dels seus parlants a partir del segle VII, el seu territori s'estén, de manera discontínua, des de l'oceà Atlàntic fins a l'oest d'Egipte, on encara és parlada a l'oasi de Siwa.

L'amazic s'ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes. Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels segles: des del púnic i altres llengües fenícies o el llatí, en l'antiguitat, a l'anglès i el francès, en l'època de les colonitzacions europees, principalment.

Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l'expansió de l'islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l'absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes.

Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'extensió geogràfica, són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazic i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombre de parlants són aproximades, perquè no se n'ha pogut fer mai una estadística fiable i sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.

L'amazic té un sistema d'escriptura alfabètica propi, el tifinag, que hom emparenta amb l'alfabet líbic. El tifinag (o libicotifinag) es remunta a 2.500 anys d'antiguitat i s'ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funeraris, simbòlics i lúdics, bàsicament).

La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s'ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l'elecció de l'alfabet que s'ha d'utilitzar: el tifinag, l'àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l'opció que sembla tenir més possibilitats és l'escriptura llatina, acompanyada d'un ús simbòlic del tifinag. L'elecció d'una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita.