laz
laz
- ca laz
- cod ლაზური ნენა
- cod lazuri nena
- ar اللازية
- cy Laz
- de Lasisch
- de Lazisch sin. compl.
- en Laz
- es laz
- eu lazera
- fr laze
- gn las
- it laz
- ja ラズ語
- nl Laz
- pt laz
- pt laze sin. compl.
- pt lazepe sin. compl.
- pt lazi sin. compl.
- ru Лазский язык
- ru Чанский sin. compl.
- zh 拉兹语
- scr Alfabet georgià
- scr Alfabet llatí
Caucàsica meridional o kartveliana > Zan, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Turquia
Definició
La llengua laz és una de les quatre llengües caucàsiques meridionals o kartvelianes. Pertany, conjuntament amb el mingrelià, a la branca zan d'aquesta família. Ambdues llengües són molt pròximes, fins al punt que van ser oficialment considerades dialectes d'una sola llengua anomenada zan durant el període soviètic (consideració que Geòrgia encara manté avui dia). El corrent majoritari, però, considera que el laz i el mingrelià són llengües diferenciades, tant per la seva llarga separació (500 anys) com pel fet de que no hi ha intel·ligibilitat mútua.
El laz té cinc blocs dialectals principals:
- khopa, parlat a Geòrgia i a Hopa (Turquia),
- vitse-arkhava, parlat a Arhavi i Fındıklı (Turquia),
- chkhala, parlat prop de Borçka (Turquia),
- atina, parlat a Pazar (Turquia),
- ardesheni, parlat a Ardeşen (Turquia). Se sol considerar un subdialecte de l'atina.
El laz és l'única llengua kartveliana la majoria de parlants de la qual no viuen a Geòrgia, sinó a Turquia. Tot i que les diferències entre els dialectes són petites, els parlants consideren que la intercomprensió és baixa i, en no existir una variant estàndard comuna de la llengua, es comuniquen entre ells en turc.
A Geòrgia, de 1930 a 1938 la llengua zan (laz i mingrelià) va gaudir d'autonomia cultural i es va utilitzar com a llengua literària, però no se'n va crear un estàndard oficial. Des de llavors, tots els intents de crear una tradició escrita en aquesta llengua han fallat, encara que la major part dels intel·lectuals la utilitzen com a llengua literària.
A Turquia, el laz s'escriu des de 1984, quan es va crear un alfabet basat en l'alfabet turc, de caràcters llatins. Des de llavors la majoria de les poques publicacions que s'han fet en laz fan servir aquest sistema. L'alfabet georgià, desenvolupat específicament per a les llengües kartvelianes, s'ajusta millor als sons del laz, però el fet que la majoria de parlants visqui a Turquia -on es fa servir l'alfabet llatí- n'ha fet impossible l'adopció. Tot i això, el 1991 es va publicar un llibre de text -Nana-nena ('Llengua mare')-, adreçat a tots els parlants de laz, que utilitza tant l'alfabet llatí com el georgià. El primer diccionari laz-turc és de 1999.
Les úniques llengües de l'educació per als laz són el turc a Turquia i el georgià a Geòrgia. Pràcticament tots els laz són bilingües en turc i laz o en georgià i laz. Fins i tot als pobles exclusivament laz és normal sentir converses en turc o en georgià. La llengua turca ha influït notablement el lèxic laz.
Per als mateixos parlants, el laz és fonamentalment un mitjà de comunicació oral. A les famílies on encara es parla només es fa servir per a la comunicació informal entre els adults; en tot altre context s'utilitzen el turc o el georgià. Això fa que no sigui plenament adquirida per les generacions més joves, que només en tenen un coneixement passiu.
Al nord-oest d'Anatòlia hi ha laz arribats durant la guerra russo-turca de 1877-1878. També hi ha grups de parlants als Estats Units, França i Alemanya per emigracions recents per causes econòmiques.
El laz té cinc blocs dialectals principals:
- khopa, parlat a Geòrgia i a Hopa (Turquia),
- vitse-arkhava, parlat a Arhavi i Fındıklı (Turquia),
- chkhala, parlat prop de Borçka (Turquia),
- atina, parlat a Pazar (Turquia),
- ardesheni, parlat a Ardeşen (Turquia). Se sol considerar un subdialecte de l'atina.
El laz és l'única llengua kartveliana la majoria de parlants de la qual no viuen a Geòrgia, sinó a Turquia. Tot i que les diferències entre els dialectes són petites, els parlants consideren que la intercomprensió és baixa i, en no existir una variant estàndard comuna de la llengua, es comuniquen entre ells en turc.
A Geòrgia, de 1930 a 1938 la llengua zan (laz i mingrelià) va gaudir d'autonomia cultural i es va utilitzar com a llengua literària, però no se'n va crear un estàndard oficial. Des de llavors, tots els intents de crear una tradició escrita en aquesta llengua han fallat, encara que la major part dels intel·lectuals la utilitzen com a llengua literària.
A Turquia, el laz s'escriu des de 1984, quan es va crear un alfabet basat en l'alfabet turc, de caràcters llatins. Des de llavors la majoria de les poques publicacions que s'han fet en laz fan servir aquest sistema. L'alfabet georgià, desenvolupat específicament per a les llengües kartvelianes, s'ajusta millor als sons del laz, però el fet que la majoria de parlants visqui a Turquia -on es fa servir l'alfabet llatí- n'ha fet impossible l'adopció. Tot i això, el 1991 es va publicar un llibre de text -Nana-nena ('Llengua mare')-, adreçat a tots els parlants de laz, que utilitza tant l'alfabet llatí com el georgià. El primer diccionari laz-turc és de 1999.
Les úniques llengües de l'educació per als laz són el turc a Turquia i el georgià a Geòrgia. Pràcticament tots els laz són bilingües en turc i laz o en georgià i laz. Fins i tot als pobles exclusivament laz és normal sentir converses en turc o en georgià. La llengua turca ha influït notablement el lèxic laz.
Per als mateixos parlants, el laz és fonamentalment un mitjà de comunicació oral. A les famílies on encara es parla només es fa servir per a la comunicació informal entre els adults; en tot altre context s'utilitzen el turc o el georgià. Això fa que no sigui plenament adquirida per les generacions més joves, que només en tenen un coneixement passiu.
Al nord-oest d'Anatòlia hi ha laz arribats durant la guerra russo-turca de 1877-1878. També hi ha grups de parlants als Estats Units, França i Alemanya per emigracions recents per causes econòmiques.
