urdú
urdú
- ca urdú
- cod urdú
- ar أوردو
- cy Wrdw
- cy Hindwstani sin. compl.
- cy Khariboli sin. compl.
- de Urdu
- de Undri sin. compl.
- de Urudu sin. compl.
- en Urdu
- en Hindustani sin. compl.
- en Khari boli sin. compl.
- es urdu
- es hindustani sin. compl.
- es khariboli sin. compl.
- eu urdu
- eu hindustanera sin. compl.
- eu khariboli sin. compl.
- fr ourdou
- fr hindoustani sin. compl.
- fr hindustani sin. compl.
- fr khariboli sin. compl.
- fr urdu sin. compl.
- gl urdú
- gl hindustani sin. compl.
- gl khariboli sin. compl.
- gn urdu
- gn hindustani sin. compl.
- gn kharivoli sin. compl.
- it urdu
- it hindustani sin. compl.
- it khari boli sin. compl.
- ja ウルドゥー語
- ja カリー・ボリー sin. compl.
- ja ヒンドゥスターニー語 sin. compl.
- nl Urdu
- nl Hindoestaans sin. compl.
- nl Khariboli sin. compl.
- pt urdu
- pt hindustani sin. compl.
- pt khariboli sin. compl.
- ru Урду
- ru Кхари боли sin. compl.
- ru Хиндустани sin. compl.
- zh 乌尔都
- zh 咔里波里、印度斯坦语 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- num Sistema urdú
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Índia, Àsia > Pakistan
Definició
L'urdú és una llengua lingüísticament molt pròxima a l'hindi, amb el qual hi ha mútua intel·ligibilitat oral. La diferència rau en l'estàndard: Mentre que l'urdú (parlat majoritàriament per musulmans), té un estàndard ple de manlleus perses i àrabs i s'escriu en alfabet nastaliq (d'origen àrab), l'estàndard hindi (parlat majoritàriament per hindús) treu els cultismes del sànscrit i s'escriu en alfabet devanagari. Per aquesta raó, en les situacions formals en què s'utilitza la varietat estàndard, hindis i urdús poden tenir dificultats de comunicació, que no són tals en situacions informals; a tall d'exemple, la llengua en què es fa la producció cinematogràfica de Bombai ('Bollywood') és igualment comprensible per hindis i urdús.
L'urdú i l'hindi pertanyen al mateix diasistema lingüístic, anomenat hindustani. L'hindi-urdú pertany al grup de dialectes khaṛībolī, dels quals es va anar individualitzant vers el segle X dC. Durant l'època del sultanat de Delhi i l'imperi Mughal (1526-1858), l'hindi-urdú (o hindustani) va ser molt influït pel persa (com a llengua oficial) i l'àrab (com a llengua de la religió) i, en menor mesura, per llengües turqueses (parlades per l'aristocràcia dirigent).
L'urdú té quatre dialectes principals: el dakhini (parlat a Maharashtra, Hyderabad i parts d'Andhra Pradesh), el pinjari, el rekhta i el de Delhi (també parlat a Lucknow, Karachi i Lahore).
Actualment, l'urdú és llengua oficial i obligatòria en l'ensenyament escolar a tot el Pakistan, i és emprat com a segona o tercera llengua per parlants nadius de panjabi, hindko, sindi, paixtu, balutxi, saraiki, caixmirès i brahui.
La difusió de l'urdú al Pakistan és extraordinària si tenim en compte que només el parla com a primera llengua el 7,5% de la població, rere el panjabi (45%), el paixtu (15%), el sindi (14%) i el saraiki (11%). A l'Índia, encara que l'urdú és cooficial en alguns estats i és present a les escoles d'aquests estats, tant el sistema educatiu com els mitjans de comunicació privilegien l'estàndard hindi.
L'urdú i l'hindi pertanyen al mateix diasistema lingüístic, anomenat hindustani. L'hindi-urdú pertany al grup de dialectes khaṛībolī, dels quals es va anar individualitzant vers el segle X dC. Durant l'època del sultanat de Delhi i l'imperi Mughal (1526-1858), l'hindi-urdú (o hindustani) va ser molt influït pel persa (com a llengua oficial) i l'àrab (com a llengua de la religió) i, en menor mesura, per llengües turqueses (parlades per l'aristocràcia dirigent).
L'urdú té quatre dialectes principals: el dakhini (parlat a Maharashtra, Hyderabad i parts d'Andhra Pradesh), el pinjari, el rekhta i el de Delhi (també parlat a Lucknow, Karachi i Lahore).
Actualment, l'urdú és llengua oficial i obligatòria en l'ensenyament escolar a tot el Pakistan, i és emprat com a segona o tercera llengua per parlants nadius de panjabi, hindko, sindi, paixtu, balutxi, saraiki, caixmirès i brahui.
La difusió de l'urdú al Pakistan és extraordinària si tenim en compte que només el parla com a primera llengua el 7,5% de la població, rere el panjabi (45%), el paixtu (15%), el sindi (14%) i el saraiki (11%). A l'Índia, encara que l'urdú és cooficial en alguns estats i és present a les escoles d'aquests estats, tant el sistema educatiu com els mitjans de comunicació privilegien l'estàndard hindi.