carajà
carajà
- ca carajà
- ca inã sin. compl.
- ca ini sin. compl.
- ca javaé sin. compl.
- ca karajá sin. compl.
- ca xambioà sin. compl.
- cod ini ribé
- ar الكاراجية
- cy Carajá
- cy Inã sin. compl.
- cy Ini sin. compl.
- cy Javaé sin. compl.
- cy Karajá sin. compl.
- cy Xambioá sin. compl.
- de Carajá
- de Inã sin. compl.
- de Ini sin. compl.
- de Javaé sin. compl.
- de Karajá sin. compl.
- de Xambioà sin. compl.
- en Carajá
- en Chamboa sin. compl.
- en Ini sin. compl.
- en Iny sin. compl.
- en Javaé sin. compl.
- en Javahé sin. compl.
- en Karaja sin. compl.
- en Karajá sin. compl.
- en Shambioá sin. compl.
- en Xambioá sin. compl.
- en Ynã sin. compl.
- es carajá
- es ini sin. compl.
- es iña sin. compl.
- es javaé sin. compl.
- es karajá sin. compl.
- es xambioà sin. compl.
- eu carajera
- eu inã sin. compl.
- eu ini sin. compl.
- eu javaé sin. compl.
- eu karajá sin. compl.
- eu xambioà sin. compl.
- fr karaja
- fr caraja sin. compl.
- fr inã sin. compl.
- fr ini sin. compl.
- fr javaé sin. compl.
- fr xambioà sin. compl.
- gn karaja
- gn inã sin. compl.
- gn ini sin. compl.
- gn javaé sin. compl.
- gn karajá sin. compl.
- gn xambioà sin. compl.
- it carajà
- it inã sin. compl.
- it ini sin. compl.
- it javaé sin. compl.
- it karajá sin. compl.
- it xambioà sin. compl.
- ja カラジャ語
- ja サンビオワ語 sin. compl.
- ja ジャヴァエ語 sin. compl.
- ja イニ語、イニャ語 sin. compl.
- nl Carajá
- nl Inã sin. compl.
- nl Ini sin. compl.
- nl Javaé sin. compl.
- nl Karajá sin. compl.
- nl Xambioá sin. compl.
- pt carajá
- pt inã sin. compl.
- pt ini sin. compl.
- pt javaé sin. compl.
- pt karajá sin. compl.
- pt xambioà sin. compl.
- ru Каража
- ru Ини sin. compl.
- ru Инья sin. compl.
- ru Явае sin. compl.
- ru Жовоэ sin. compl.
- ru Шамбиоа sin. compl.
- ru Шимбиоа sin. compl.
- zh 卡拉加语
- zh 伊尼、伊纳、卡拉加、昌比奥阿、加瓦艾 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definició
La llengua carajà inclou tres dialectes força semblants: el carajà, el javaé i el xambioà. S'estableix un contínum dialectal carajà-xambioà-javaé, en el qual el carajà i el javaé són les varietats més diferenciades. Alguns americanistes l'emparenten amb la família je, dins del tronc macro-je.
El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).
Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.
Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.
El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.
Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.
El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).
Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.
Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.
El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.
Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.
