Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

akateko - Diccionari de llengües del món

Presentació
  • ca  akateko
  • ca  acatec sin. compl.
  • ca  acateco sin. compl.
  • ca  conob sin. compl.
  • ca  kanjobal de l'oest sin. compl.
  • ca  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • ca  q'anjob'al de l'oest sin. compl.
  • cy  Akateko
  • cy  Acatec sin. compl.
  • cy  Acateco sin. compl.
  • cy  Conob sin. compl.
  • cy  Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • cy  Kanjobal gorllewinol sin. compl.
  • cy  Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
  • de  Acateco
  • de  Acatec sin. compl.
  • de  Akateko sin. compl.
  • de  Conob sin. compl.
  • de  Kanjobal West sin. compl.
  • de  San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
  • en  Akateko
  • en  Acatec sin. compl.
  • en  Acateco sin. compl.
  • en  Conob sin. compl.
  • en  San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
  • en  Western Kanjobal sin. compl.
  • en  Western Q'anjob'al sin. compl.
  • es  acateco
  • es  acatec sin. compl.
  • es  akateko sin. compl.
  • es  conob sin. compl.
  • es  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • es  kanjobal del oeste sin. compl.
  • es  q'anjob'al del oeste sin. compl.
  • eu  akatekera
  • eu  acatec sin. compl.
  • eu  acateco sin. compl.
  • eu  akateko sin. compl.
  • eu  conob sin. compl.
  • eu  mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
  • eu  mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
  • eu  San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
  • fr  acatèque
  • fr  acatec sin. compl.
  • fr  acateco sin. compl.
  • fr  akateko sin. compl.
  • fr  conob sin. compl.
  • fr  kanjobal de l'ouest sin. compl.
  • fr  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • fr  q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
  • gl  akateko
  • gl  acatec sin. compl.
  • gl  acateco sin. compl.
  • gl  conob sin. compl.
  • gl  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • gl  kanjobal do oeste sin. compl.
  • gl  q'anjob'al do oeste sin. compl.
  • gn  akatéko
  • gn  akatec sin. compl.
  • gn  akatéko sin. compl.
  • gn  kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
  • gn  kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
  • gn  kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
  • gn  konob sin. compl.
  • it  akateko
  • it  acatec sin. compl.
  • it  acateco sin. compl.
  • it  conob sin. compl.
  • it  kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
  • it  kanjobal occidentale sin. compl.
  • it  q'anjob'al occidentale sin. compl.
  • pt  akateco
  • pt  acatec sin. compl.
  • pt  acateco sin. compl.
  • pt  conob sin. compl.
  • pt  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • pt  kanjobal do oeste sin. compl.
  • pt  q'anjob'al do oeste sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic

Definició
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i al q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.

Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.