Back to top
  • ca  jakalteko
  • ca  popti sin. compl.
  • cy  Jakalteko
  • cy  Popti sin. compl.
  • de  Jacalteco
  • de  Jakalteko sin. compl.
  • de  Popti sin. compl.
  • en  Jakalteko
  • en  Jacaltec sin. compl.
  • en  Jacalteco sin. compl.
  • en  Jakaltek sin. compl.
  • en  Popti sin. compl.
  • en  Poptí sin. compl.
  • en  Popti' sin. compl.
  • es  jacalteco
  • es  jakalteko sin. compl.
  • es  poptí sin. compl.
  • eu  jakaltekera
  • eu  jakalteko sin. compl.
  • eu  popti sin. compl.
  • fr  jacaltèque
  • fr  jakalteko sin. compl.
  • fr  popti sin. compl.
  • gl  jakalteko
  • gl  popti sin. compl.
  • gn  jakaltéko
  • gn  popti sin. compl.
  • it  jakalteko
  • it  popti sin. compl.
  • pt  jacalteco
  • pt  popti sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala

Definició
El jakalteko és força proper lingüísticament a l'akateko i al q'anjobal, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes tres llengües o varietats, que presenten un grau molt elevat d'intercomprensió. De fet, sembla que formen un contínuum dialectal o cadena de dialectes d'orient a occident en el qual l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal. No va ser fins als anys setanta del segle XX que es va proposar distingir com a llengües diferents l'akateko i el q'anjobal, considerades variants d'una mateixa llengua fins al moment. Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

El jakalteko és una de les llengües maies de Guatemala que es troba més amenaçada. La comunitat és conscient de la situació i està preocupada per trobar la manera d'aturar la substitució lingüística. A Mèxic hi ha població jakalteka, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.