q'anjob'al
q'anjob'al
- ca q'anjob'al
- ca conob sin. compl.
- ca kanhobal sin. compl.
- ca kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- ca kanjobal de l'est sin. compl.
- ca qanjobal sin. compl.
- cy Q'anjob'al
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanhobal sin. compl.
- cy Kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- cy Kanjobal dwyreiniol sin. compl.
- cy Qanjobal sin. compl.
- de Kanjobal
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal Ost sin. compl.
- de Q'anjob'al sin. compl.
- de Q'anjob'al Ost sin. compl.
- en Q'anjob'al
- en Conob sin. compl.
- en Eastern Kanjobal sin. compl.
- en Eastern Q'anjob'al sin. compl.
- en Kanhobal sin. compl.
- en Qanjobal sin. compl.
- en Santa Eulalia Kanjobal sin. compl.
- es kanjobal
- es conob sin. compl.
- es kanhobal sin. compl.
- es kanjobal de Santa Eulalia sin. compl.
- es kanjobal del este sin. compl.
- es q'anjob'al sin. compl.
- es qanjobal sin. compl.
- eu q'anjob'alera
- eu conob sin. compl.
- eu kanhobal sin. compl.
- eu q'anjob'al sin. compl.
- eu q'anjob'alera sin. compl.
- eu qanjobal sin. compl.
- eu Santa Eulaliako kanjobak sin. compl.
- fr kanjobal
- fr conob sin. compl.
- fr kanhobal sin. compl.
- fr kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- fr kanjobal de l'est sin. compl.
- fr q'anjob'al sin. compl.
- fr qanjobal sin. compl.
- gl q'anjob'al
- gl conob sin. compl.
- gl kanhobal sin. compl.
- gl kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- gl kanjobal do leste sin. compl.
- gl qanjobal sin. compl.
- gn kanjoval
- gn kanhobal sin. compl.
- gn kanjobak sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyresẽogua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- gn qanjobal sin. compl.
- gn Santa Eulalia-gua sin. compl.
- it q'anjob'al
- it conob sin. compl.
- it kanhobal sin. compl.
- it kanjobak di Santa Eulalia sin. compl.
- it kanjobal dell'est sin. compl.
- it qanjobal sin. compl.
- pt q'anjobal
- pt conob sin. compl.
- pt kanhobal sin. compl.
- pt kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- pt kanjobal do leste sin. compl.
- pt q'anjob'al sin. compl.
- pt qanjobal sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala
Definició
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i el q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.
Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
