sakapulteko
sakapulteko
- ca sakapulteko
- ca k'iche' de Sacapulas sin. compl.
- ca sacapulteco sin. compl.
- cy Sakapulteko
- cy K'iche' de Sakapulas sin. compl.
- cy Sacapulteco sin. compl.
- de Sacapulteco
- de Quiché von Sacapulas sin. compl.
- de Sakapulteko sin. compl.
- en Sakapulteko
- en Sacapulas K'iche' sin. compl.
- en Sacapultec sin. compl.
- en Sacapulteco sin. compl.
- en Sakapultek sin. compl.
- es sacapulteco
- es k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- es sakapulteko sin. compl.
- eu sakapultekera
- eu sacapulteco sin. compl.
- eu Sakapulaseko k'iche' era sin. compl.
- eu sakapultekera sin. compl.
- eu sakapulteko sin. compl.
- fr sacapultèque
- fr quiché de Sacapulas sin. compl.
- fr sacapulteco sin. compl.
- gl sakapulteko
- gl k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- gl sacapulteco sin. compl.
- gn sakapultéko
- gn k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- gn sacapulteco sin. compl.
- it sakapulteko
- it k'iche' di Sakapulas sin. compl.
- it sacapulteco sin. compl.
- pt sakapulteco
- pt k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- pt sacapulteco sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definició
Segons el cens de l'any 2002, hi ha unes 1.900 persones dins la comunitat que llegeixen i escriuen en sakapulteko, inclosos els alumnes de programes d'ensenyament en llengües maies implementats per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala. Malgrat tot, s'observa un cert grau de substitució lingüística dins la comunitat sakapulteka.
La denominació Sakapulas, d'on deriva el nom de la llengua, sembla ser d'origen nàhua i significaria 'farratge esmicolat', tot i que d'altres fonts exposen que la denominació prové del k'iche'. El sakapulteko es parla únicament en aquest municipi.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
La denominació Sakapulas, d'on deriva el nom de la llengua, sembla ser d'origen nàhua i significaria 'farratge esmicolat', tot i que d'altres fonts exposen que la denominació prové del k'iche'. El sakapulteko es parla únicament en aquest municipi.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
