vamé
vamé
- ca vamé
- ca maslava sin. compl.
- ca pelasla sin. compl.
- ca pélasla sin. compl.
- cod pelasla
- de Vame
- de Demwa sin. compl.
- de Hurza sin. compl.
- de Maslava sin. compl.
- de Pelasla sin. compl.
- en Vamé
- en Maslava sin. compl.
- en Pelasla sin. compl.
- en Pélasla sin. compl.
- es vamé
- es maslava sin. compl.
- es pelasla sin. compl.
- es pélasla sin. compl.
- eu vamé
- eu maslava sin. compl.
- eu pelasla sin. compl.
- eu pélasla sin. compl.
- fr vamé
- fr maslava sin. compl.
- fr pélasla sin. compl.
- gl vamé
- gl maslava sin. compl.
- gl pelasla sin. compl.
- gl pélasla sin. compl.
- it vamé
- it maslava sin. compl.
- it pelasla sin. compl.
- it pélasla sin. compl.
- nl Pelasla
- nl Maslava sin. compl.
- nl Pelaska sin. compl.
- pt vamé
- pt maslava sin. compl.
- pt pelasla sin. compl.
- pt pélasla sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El vamé és lingüísticament molt proper a les llengües uldemé, zulgo-gemzek, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.
La llengua vamé consta dels següents dialectes: damwa i ndreme, parlats al sud de les muntanyes Mora; mbarem, parlat a la subdivisió Mora; pelasla (o varietat de Mayo-Plata), parlat al sud de la subdivisió Tokomberé, i hurza, parlat al cantó de Mêre (subdivisió Mora). Les diferències dialectals són escasses i en cap cas no impedeixen la intercomprensió.
Des del punt de vista geogràfic, el vamé és veí del mandara/wandala (al nord), muyang i uldemé (totes dues al sud i sud-oest), i ful (a l'est). La varietat dialectal pelasla presenta força semblances amb l'uldemé, a causa del contacte entre parlants; una part dels parlants d'aquesta zona de contacte són bilingües vamé-uldemé.
El vamé és una llengua amb molta vitalitat, ja que és emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Els vamés de les zones de Damwa i Hurza també solen parlar mandara/wandala, llengua de comunicació intergrupal al cantó de Mora. Arreu del domini lingüístic vamé es poden trobar individus que saben ful, la llengua dominant en les relacions interètniques al nord del Camerun.
L'alfabetització dels infants vamés a les escoles es duu a terme en francès. L'índex d'escolarització, però, és baix.
Des del final del segle XX es treballa en l'elaboració d'una ortografia per al vamé. La varietat dialectal escollida com a base de la llengua estàndard escrita és la ndreme.
La llengua vamé consta dels següents dialectes: damwa i ndreme, parlats al sud de les muntanyes Mora; mbarem, parlat a la subdivisió Mora; pelasla (o varietat de Mayo-Plata), parlat al sud de la subdivisió Tokomberé, i hurza, parlat al cantó de Mêre (subdivisió Mora). Les diferències dialectals són escasses i en cap cas no impedeixen la intercomprensió.
Des del punt de vista geogràfic, el vamé és veí del mandara/wandala (al nord), muyang i uldemé (totes dues al sud i sud-oest), i ful (a l'est). La varietat dialectal pelasla presenta força semblances amb l'uldemé, a causa del contacte entre parlants; una part dels parlants d'aquesta zona de contacte són bilingües vamé-uldemé.
El vamé és una llengua amb molta vitalitat, ja que és emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Els vamés de les zones de Damwa i Hurza també solen parlar mandara/wandala, llengua de comunicació intergrupal al cantó de Mora. Arreu del domini lingüístic vamé es poden trobar individus que saben ful, la llengua dominant en les relacions interètniques al nord del Camerun.
L'alfabetització dels infants vamés a les escoles es duu a terme en francès. L'índex d'escolarització, però, és baix.
Des del final del segle XX es treballa en l'elaboració d'una ortografia per al vamé. La varietat dialectal escollida com a base de la llengua estàndard escrita és la ndreme.
