Back to top

Paraula de Tecla

Presentació
el Metge i la Metgessa el Metge i la Metgessa

Entremesos, Personatges i rols

  • ca  el Metge i la Metgessa, n m, f

Entremesos, Personatges i rols

Definició
Cinquena parella dels Nanos Vells segons l'ordre que ocupen a la filera durant les actuacions.

Nota

  • Vesteixen a l'estil vuitcentista. Ell, amb levita i pantalons negres i una mena de corbatí del mateix color; porta un barret de copa alta i un bastó a la mà. Ella va amb vestit verd maragda amb coll blanc i un casquet del mateix color ornamentat amb una cinta blanca i plomes negres, i porta un vano a la mà.
el Negrito i la Negrita el Negrito i la Negrita

Entremesos

  • ca  el Negrito i la Negrita, n m, f
  • ca  gegantons Negritos, n m pl

Entremesos

Definició
Parella formada pel gegantó Negrito, amb un rotlle de paper a la mà, i la geganta Negrita, amb un lloro damunt del dit índex, que representen dos individus de raça negra.

Nota

  • El Negrito va vestit amb camisa i levita de color blanc, corbata vermella i barret tipus canotier d'ala ampla. La Negrita porta un vestit de ratlles blanques i vermelles.
  • Durant el segle XIX la Negrita es deia Panxita.
els del Nàstic els del Nàstic

Entremesos

  • ca  els del Nàstic, n m pl

Entremesos

Definició
Segona parella de Nanos Nous segons l'ordre que ocupen a la filera durant les actuacions.

Nota

  • Ell va vestit amb una camisa marró amb l'escut del Nàstic, pantalons blancs i una boina de quadres de tons granats, marrons, crus i verds. Ella porta ulleres i va tota vestida de negre, amb camisa, faldilla i mocador a les espatlles, i duu un vano a la mà.
Empresonament Empresonament

Coreografies

  • ca  Empresonament, n m

Coreografies

Definició
Tercer quadre del Retaule de Santa Tecla, en què apareixen diverses torres humanes verticals d'homes que suggereixen reixes i les dones representen els murs, mentre Tecla i Pau estan en una posició estàtica de pregària.
  • ca  encabritar, v tr

Coreografies

Definició
Fer ballar o avançar una peça del bestiari mantenint aixecada la part davantera.

Nota

  • Se solen encabritar la Mulassa, el Bou, el Drac i, amb menor freqüència, la Cucafera i el Lleó.
encenedor encenedor

Personatges i rols

  • ca  encenedor, n m
  • ca  botafoc, n m sin. compl.
  • ca  diable encenedor, n m sin. compl.

Personatges i rols

Definició
Component dels grups de foc encarregat d'encendre les carretilles i sortidors i de mantindre i marcar el ritme d'encesa.

Nota

  • En els balls de diables se solen fer servir les denominacions diable encenedor o, també en els grups de bestiari, botafoc.
  • ca  tirada, n f
  • ca  encesa, n f sin. compl.

Pirotècnia

Definició
Acció de tirar carretilles, els diables, que finalitza amb una encesa de Llucifer i la Diablessa.
  • ca  tirada, n f
  • ca  encesa, n f sin. compl.

Pirotècnia

Definició
Cadascuna de les vegades que el bestiari de foc balla tirant pirotècnia.
encreuament encreuament

Coreografies

  • ca  encreuament, n m
  • ca  creuada, n f sin. compl.

Coreografies

Definició
Coreografia comuna i genèrica de molts balls i entremesos del Seguici Popular tarragoní en què els balladors, col·locats en dues fileres, s'intercanvien de filera creuant-se diverses vegades i de diverses maneres.
Enterrament Enterrament

Coreografies

  • ca  Enterrament, n m

Coreografies

Definició
Onzè misteri de la Moixiganga, que mostra com Jesucrist és enterrat en el sepulcre.