Back to top

Paraula de Tecla

Presentació
  • ca  "Amparito Roca", n m
  • ca  "l'Amparito", n m sin. compl.

Música

Definició
Pasdoble que a Tarragona s'interpreta normalment per fer ballar els gegants.

Nota

  • A partir de la popularització com a acompanyament dels gegants i, més tard, de l'Àliga, el Lleó i la corporació municipal, ha esdevingut una de les tonades més tocades durant les Festes en diversos actes, especialment durant la Baixada de l'Àliga, en què sona contínuament.
  • ca  la font, n f

Coreografies

Definició
Acció de simular, la Mulassa, que va a beure aigua a la font de la plaça de les Cols durant l'actuació.
la mulassa trempa! la mulassa trempa!

Bestiari

  • ca  la mulassa trempa!, interj

Bestiari

Definició
Crit de guerra dels portadors de la Mulassa.
  • ca  liles, n m pl
  • ca  morats, n m pl sin. compl.

Castells

Definició
Nom amb què es coneixen popularment i de manera col·lectiva els membres de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, en referència al color de la camisa.
  • ca  lladre, n m

Personatges i rols

Definició
Cadascun dels personatges del Retaule de Santa Tecla que persegueixen Tecla en el quadre de la Roca.
  • ca  llarga, n f

Coreografies

Definició
Una de les dues seqüències de moviments bàsiques del ball de bastons a partir de les quals es construeixen totes les altres, amb diferents combinacions i variacions -a partir de la parella i el grup de quatre bastoners bàsics-, de canvis de parella -laterals o amb rotacions, dins el grup i amb el del costat-, salts i ajupiments, cops per sota les cames, etc.

Nota

  • Els set moviments bàsics a partir dels quals s'estructura la llarga són: m1) El bastó dret pica contra l'esquerre propi, amb braços a baix; m2) El bastó dret pica contra el dret de la parella, amb braços a baix; m3) El bastó esquerre pica contra l'esquerre de la parella, amb braços a baix; m4) El bastó dret pica contra el dret de la parella, amb braços amunt; m5) El bastó dret pica contra el dret de la parella, amb braços amunt i girant el canell cap avall; m6) Creuament dels dos bastons propis; m7) Els dos bastons propis creuats piquen contra els de la parella, també creuats. L'estructura de la llarga consta de dues parts: 1a) m1, m2, m1, m3 (complet dues vegades); 2a) m4, m5 (complet dues vegades) m3, m5, m6, m7.
llarga caminant llarga caminant

Coreografies

  • ca  llarga caminant, n f

Coreografies

Definició
Variant de la coreografia llarga del ball de bastons que s'executa mentre tot el grup es desplaça durant la cercavila, en entrades a plaça.
  • ca  Lleó, n m
  • ca  Lleó de Tarragona, n m sin. compl.

Bestiari

Definició
Carcassa zoomòrfica que representa de manera realista la figura d'un lleó, coronat amb una corona de príncep, que és la corresponent a l'escut de la ciutat. Construït amb fibra de vidre, les cames dels dos portants substitueixen les de l'animal. Pintat amb tonalitat daurada, matisos foscos i pols de llautó. El lleó simbolitza la majestuositat i el poder i, juntament amb l'Àliga, representa la ciutat.
Lleó de Tarragona Lleó de Tarragona

Bestiari

  • ca  Lleó, n m
  • ca  Lleó de Tarragona, n m sin. compl.

Bestiari

Definició
Carcassa zoomòrfica que representa de manera realista la figura d'un lleó, coronat amb una corona de príncep, que és la corresponent a l'escut de la ciutat. Construït amb fibra de vidre, les cames dels dos portants substitueixen les de l'animal. Pintat amb tonalitat daurada, matisos foscos i pols de llautó. El lleó simbolitza la majestuositat i el poder i, juntament amb l'Àliga, representa la ciutat.
lleoner -a lleoner -a

Personatges i rols

  • ca  lleoner -a, n m, f

Personatges i rols

Definició
Portador o acompanyant del Lleó.