toc de professó solemne
toc de professó solemne
Música
- ca toc de professó solemne, n m
Música
Definició
Toc de campanes que es dóna quan té lloc una professó a la Catedral.
Nota
- Hi intervenen totes les campanes litúrgiques de la torre. Actualment, en el moment en què la relíquia del Braç surt de la Catedral, totes les campanes repiquen excepte l'Assumpta, la Tecla i la Fructuosa, que venten lentament. Quan es perd de vista la relíquia el repic s'atura i, de tant en tant, es venten l'Assumpta, la Tecla, la Fructuosa i la Miserere per indicar que encara dura la Professó. En el moment en què el Braç es torna a veure des del campanar es reprèn el repic fins que entra a l'interior de la Seu.
toc de vespres
toc de vespres
Actes litúrgics
- ca toc de vespres, n m
Actes litúrgics
Definició
Toc de campanes que antigament servia per convocar els canonges i beneficiats als resos de la tarda.
Nota
- Actualment aquest toc s'ha perdut i ni tan sols s'ha mecanitzat. Només es fa per Santa Tecla a quarts de sis de la tarda per convocar a les vespres que es resen just abans de la Professó amb la relíquia del Braç.
- Les campanes encarregades d'aquest avís són les dues sordes i les dues clàssiques, aparellades de dues en dues: la Clàssica de 1867 amb la Sorda de 1905, i la Clàssica rocabertina amb la Sorda de 1867. De dues en dues repeteixen intercaladament la mateixa melodia.
toca, Peron!
toca, Peron!
Balls parlats
- ca toca, Peron!, interj
Balls parlats
Definició
Expressió proferida per cada vell, així que acaba el seu parlament amb les dames, adreçada al músic que toca el bombo, per ordenar el començament de la dansa que inicia i conclou el Ball de Dames i Vells.
Nota
- El bombo respon sempre amb tres cops.
Tornada d'Ofici
Tornada d'Ofici
Seguici, Actes
- ca Tornada d'Ofici, n f
Seguici, Actes
Definició
Acció d'enfilar, el Seguici, el carrer Major abans que l'Ofici hagi finalitzat completament, per culminar a la plaça de la Font.
torre
torre
Coreografies
- ca torre, n f
Coreografies
Definició
Construcció humana del Ball de Valencians formada per una base de quatre balladors, un segon pis de tres balladors i coronada pel jinete, que se situa dret damunt de tot.
Nota
- És tradició que en el moment de desmuntar-la, els tres integrants del segon pis saltin alhora cap enrere.
torre
torre
Castells
- ca dos, n m
- ca torre, n f sin. compl.
Castells
Definició
Castell format per dos pilans.
torre
torre
Coreografies
- ca torre, n f
Coreografies
Definició
Cadascuna de les construccions humanes, formades per dues o tres persones col·locades de peu una damunt de l'altra, que conformen o emmarquen, segons el cas, els misteris de la Moixiganga.
trabuc
trabuc
Estris i atuells
- ca trabuc, n m
Estris i atuells
Definició
Arma de foc portàtil de canó curt i ample, de boca acampanada.
Nota
- El fet de portar i disparar aquesta arma és la característica definitòria del Ball de Serrallonga.
traca
traca
Pirotècnia
- ca traca, n f
Pirotècnia
Definició
Sèrie de trons col·locats al llarg d'una corda que esclaten successivament.
Nota
- Per Santa Tecla s'encén una traca al final del correfoc com a darrer acte de les Festes; recorre les parts centrals de la Rambla Nova fins al balcó del Mediterrani, on culmina amb un final pirotècnic aeri.
trena
trena
Coreografies
- ca trena, n f
Coreografies
Definició
Coreografia del Ball de Gitanes en què els balladors, encarats per parelles, s'entrecreuen i canvien de parella, de manera que amb les cintes es forma una trena sobre el pal.
