Back to top
menor menor

Pedagogia social > Sociologia de l'educació

  • ca  menor d'edat, n m, f
  • ca  menor, n m, f sin. compl.
  • es  menor
  • es  menor de edad
  • fr  mineur
  • en  minor

Pedagogia social > Sociologia de l'educació

Definició
Persona fins a divuit anys d'edat.
menor d'edat menor d'edat

Pedagogia social > Sociologia de l'educació

  • ca  menor d'edat, n m, f
  • ca  menor, n m, f sin. compl.
  • es  menor
  • es  menor de edad
  • fr  mineur
  • en  minor

Pedagogia social > Sociologia de l'educació

Definició
Persona fins a divuit anys d'edat.
menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada

Pedagogia social > Atenció a la infància i l'adolescència

  • ca  menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada, n m, f
  • ca  menor estranger sense referents familiars | menor estrangera sense referents familiars, n m, f
  • ca  mena, n m, f sin. compl.
  • ca  MENA, n m, f sigla
  • es  mena
  • es  menor extranjero no acompañado
  • es  menor extranjero sin referentes familiares
  • es  MENA sigla
  • fr  mineur isolé étranger
  • en  separated child
  • en  unaccompanied child

Pedagogia social > Atenció a la infància i l'adolescència

Definició
Estranger menor d'edat que es troba sense familiars i en situació irregular i de possible desemparament.

Nota

  • 1. La sigla MENA correspon a la denominació menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada.
  • 2. Es troba sovint en textos divulgatius o periodístics, per economia del llenguatge, tant oral com escrit, l'ús lexicalitzat de la sigla MENA, escrita amb minúscula: un mena, una mena, uns menes, unes menes. Tanmateix, recomanem alternar l'ús de la sigla lexicalitzada amb l'ús de la denominació completa.
menor estranger sense referents familiars | menor estrangera sense referents familiars menor estranger sense referents familiars | menor estrangera sense referents familiars

Pedagogia social > Atenció a la infància i l'adolescència

  • ca  menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada, n m, f
  • ca  menor estranger sense referents familiars | menor estrangera sense referents familiars, n m, f
  • ca  mena, n m, f sin. compl.
  • ca  MENA, n m, f sigla
  • es  mena
  • es  menor extranjero no acompañado
  • es  menor extranjero sin referentes familiares
  • es  MENA sigla
  • fr  mineur isolé étranger
  • en  separated child
  • en  unaccompanied child

Pedagogia social > Atenció a la infància i l'adolescència

Definició
Estranger menor d'edat que es troba sense familiars i en situació irregular i de possible desemparament.

Nota

  • 1. La sigla MENA correspon a la denominació menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada.
  • 2. Es troba sovint en textos divulgatius o periodístics, per economia del llenguatge, tant oral com escrit, l'ús lexicalitzat de la sigla MENA, escrita amb minúscula: un mena, una mena, uns menes, unes menes. Tanmateix, recomanem alternar l'ús de la sigla lexicalitzada amb l'ús de la denominació completa.
mentor | mentora mentor | mentora

Orientació psicopedagògica > Orientació professional

  • ca  mentor | mentora, n m, f
  • es  mentor
  • fr  mentor
  • en  mentor

Orientació psicopedagògica > Orientació professional

Definició
Professional amb experiència que transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa organització i l'orienta en la feina diària.
mentoria mentoria

Orientació psicopedagògica > Orientació professional

  • ca  mentoria, n f
  • es  mentoría
  • es  mentoring
  • es  tutoría
  • fr  encadrement
  • fr  mentorat
  • en  mentoring
  • en  mentorship

Orientació psicopedagògica > Orientació professional

Definició
Mètode de formació i desenvolupament en què un professional amb experiència transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa organització i l'orienta en la feina diària.
mercat de treball mercat de treball

Orientació psicopedagògica > Orientació professional

  • ca  mercat de treball, n m
  • ca  mercat laboral, n m
  • es  mercado de trabajo
  • es  mercado laboral
  • fr  marché de l'emploi
  • fr  marché du travail
  • en  labor market
  • en  labour market

Orientació psicopedagògica > Orientació professional

Definició
Conjunt de relacions i de processos d'intercanvi que s'estableixen segons l'oferta i la demanda de treball, entre les empreses que ofereixen llocs de treball i les persones que volen treballar.
mercat laboral mercat laboral

Orientació psicopedagògica > Orientació professional

  • ca  mercat de treball, n m
  • ca  mercat laboral, n m
  • es  mercado de trabajo
  • es  mercado laboral
  • fr  marché de l'emploi
  • fr  marché du travail
  • en  labor market
  • en  labour market

Orientació psicopedagògica > Orientació professional

Definició
Conjunt de relacions i de processos d'intercanvi que s'estableixen segons l'oferta i la demanda de treball, entre les empreses que ofereixen llocs de treball i les persones que volen treballar.
mestratge mestratge

Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres

  • ca  màster, n m
  • ca  estudis de màster, n m pl sin. compl.
  • ca  mestratge, n m sin. compl.
  • es  estudios de máster
  • es  maestría
  • es  máster
  • fr  master
  • en  master
  • en  master's courses
  • en  master's degree

Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres

Definició
Estudis de postgrau que tenen la finalitat que l'estudiant adquireixi una formació avançada, de caràcter especialitzat o pluridisciplinari, amb orientació professional, acadèmica o de recerca, segons l'estructura dels estudis universitaris adaptats a l'espai europeu d'educació superior.

Nota

  • 1. A l'Estat espanyol, els plans d'estudi d'un màster tenen una durada d'entre 60 i 120 crèdits ECTS.
  • 2. La denominació castellana máster és pròpia de l'Estat espanyol i la denominació maestría de l'Amèrica Central i del Sud.
mestre | mestra mestre | mestra

Organització i gestió educatives > Persones

  • ca  mestre | mestra, n m, f
  • ca  professor | professora, n m, f
  • es  maestro
  • es  profesor
  • fr  maître
  • en  instructor
  • en  professor
  • en  teacher

Organització i gestió educatives > Persones

Definició
Persona especialitzada en l'ensenyament d'una disciplina, un art o una tècnica.