Back to top
desenvolupament psicològic desenvolupament psicològic

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

  • ca  desenvolupament psicològic, n m
  • es  desarrollo psicológico
  • fr  développement psychologique
  • en  psychological development

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

Definició
Conjunt d'etapes evolutives d'una persona en relació amb la maduració del pensament i la personalitat, determinades pel creixement i la socialització.
diagnòstic psicològic diagnòstic psicològic

Orientació psicopedagògica > Orientació educativa

  • ca  diagnòstic psicològic, n m
  • ca  valoració psicopedagògica, n f sin. compl.
  • es  diagnóstico psicológico
  • es  evaluación psicológica
  • es  valoración psicopedagógica
  • fr  estimation psychopédagogique
  • en  psychological assessment

Orientació psicopedagògica > Orientació educativa

Definició
Avaluació d'una persona mitjançant l'entrevista, l'observació o els tests psicològics per determinar-ne la personalitat, habilitats, interessos, funcionament cognitiu, adaptació o funcionament en altres àrees de la vida.
gestaltisme gestaltisme

Pedagogia general > Filosofia de l'educació

  • ca  gestaltisme, n m
  • ca  psicologia de la forma, n f sin. compl.
  • ca  psicologia de la Gestalt, n f sin. compl.
  • es  gestaltismo
  • es  psicología de la forma
  • es  psicología de la Gestalt
  • fr  gestaltisme
  • fr  théorie de la forme
  • fr  théorie de la Gestalt
  • en  Gestalt psychology
  • en  Gestalt theory
  • en  Gestaltism

Pedagogia general > Filosofia de l'educació

Definició
Teoria de la psicologia que concep els processos psíquics com a conjunts unificats i indestriables, i no com a addicions d'activitats o elements separats.

Nota

  • Els principals representants del gestaltisme són Kurt Lewin, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Max Wertheimer.
pedologia pedologia

Pedagogia general > Teoria de l'educació

  • ca  pedologia, n f
  • ca  paidologia, n f sin. compl.
  • es  paidología
  • fr  paidologie
  • fr  pédologie
  • en  paedology
  • en  paidology
  • en  pedology

Pedagogia general > Teoria de l'educació

Definició
Ciència que estudia tot allò que fa referència al desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants.
psicologia psicologia

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

  • ca  psicologia, n f
  • es  psicología
  • fr  psychologie
  • en  psychology

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

Definició
Ciència que estudia el comportament objectiu i els processos mentals subjectius dels éssers humans, considerats individualment i com a membres d'un grup social.
psicologia ambiental psicologia ambiental

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

  • ca  psicologia ambiental, n f
  • es  psicología ambiental
  • fr  psychologie environnementale
  • en  environmental psychology

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

Definició
Branca de la psicologia que estudia la relació de la persona amb el seu entorn físic.
psicologia de l'educació psicologia de l'educació

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

  • ca  psicologia de l'educació, n f
  • es  psicología de la educación
  • fr  psychologie de l'éducation
  • fr  psychologie de l'enseignement
  • en  education psychology
  • en  educational psychology

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

Definició
Branca de la psicologia que estudia el comportament de les persones i els grups socials en els ambients educatius.
psicologia evolutiva psicologia evolutiva

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

  • ca  psicologia evolutiva, n f
  • es  psicología evolutiva
  • fr  psychologie développementale
  • fr  psychologie du développement
  • en  developmental psychology

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

Definició
Branca de la psicologia que estudia els canvis que es produeixen en el desenvolupament psicològic humà al llarg de la vida.
trastorn psicòtic trastorn psicòtic

Educació especial > Discapacitats

  • ca  trastorn psicòtic, n m
  • ca  psicosi, n f sin. compl.
  • es  psicosis
  • es  trastorno psicótico
  • fr  psychose
  • fr  trouble psychotique
  • en  psychosis
  • en  psychotic disorder

Educació especial > Discapacitats

Definició
Trastorn greu caracteritzat per la pèrdua del contacte amb la realitat, un comportament inadaptat, la desorganització de la personalitat, alteracions del pensament, el desequilibri de l'estat d'ànim i la presència de deliris i al·lucinacions.