discriminació espacial
discriminació espacial
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca discriminació espacial, n f
- es discriminación espacial
- en spatial discrimination
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Capacitat de percebre com a diferents dos estímuls que són aplicats en dos punts diferents de l'espai.
Nota
- La discriminació espacial depèn de la concentració de cèl·lules receptores que permeti que les dues fonts originals d'energia incideixin sobre cèl·lules diferents i siguin conduïdes per vies específiques no convergents a les diferents cèl·lules del sistema nerviós central.
discriminació temporal
discriminació temporal
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca discriminació temporal, n f
- es discriminación temporal
- en temporal discrimination
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Capacitat de percebre com a diferents dos estímuls que són aplicats en dos moments diferents.
Nota
- La discriminació temporal depèn de la capacitat electrofisiològica d'una cèl·lula, o de diferents grups cel·lulars, de codificar l'arribada d'un nou estímul immediatament després d'haver-ne codificat un.
discriminació visual
discriminació visual
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca discriminació visual, n f
- ca agudesa visual, n f sin. compl.
- es agudeza visual
- es discriminación visual
- en visual acuity
- en visual discrimination
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Capacitat de detectar com a diferents dos punts de llum del camp visual.
Nota
- La discriminació visual depèn de la concentració de receptors sensibles de la retina que permeti que els feixos emesos pels dos punts incideixin sobre receptors diferents.
discromatòpsia
discromatòpsia
Neurobiologia del desenvolupament
- ca discromatòpsia, n f
- es discromatopsia
- en dischromatopsia
Neurobiologia del desenvolupament
Definició
Trastorn de la percepció cromàtica que consisteix en una ceguesa parcial per als colors.
disdiadococinèsia
disdiadococinèsia
Neurologia
- ca disdiadococinèsia, n f
- es disdiadococinesia
- en dysdiadochokinesia
Neurologia
Definició
Alteració de la coordinació motora caracteritzada per dificultats per a realitzar moviments alternants continuats a una certa velocitat amb les dues extremitats a la vegada, que es manifesta com a signe d'alteracions cerebel·loses.
Nota
- En un ús terminològic poc precís les denominacions disdiadococinèsia i adiadococinèsia s'empren com a sinònimes.
disestèsia
disestèsia
Neurologia
- ca disestèsia, n f
- es disestesia
- en dysesthesia
Neurologia
Definició
Alteració de la sensibilitat, especialment de la tàctil, que condueix a percebre un estímul no nociu com a sensació desagradable o dolorosa.
disfàgia
disfàgia
Neurologia
- ca disfàgia, n f
- es disfagia
- en dysphagia
Neurologia
Definició
Dificultat de deglutir causada per lesions en algun punt situat entre la boca i l'estómac, per alteracions neuromusculars o per obstrucció mecànica de l'esòfag.
disfàsia
disfàsia
Neurologia
- ca disfàsia, n f
- es disfasia
- en dysphasia
Neurologia
Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per la dificultat d'evocar i comprendre el llenguatge causat per lesions corticals en regions del cervell implicades en l'elaboració del llenguatge.
Nota
- En un ús terminològic poc precís els termes disfàsia i afàsia s'empren com a sinònims.
disfèmia
disfèmia
Neurologia
- ca disfèmia, n f
- es disfemia
- en disphemia
Neurologia
Definició
Síndrome caracteritzada per alteracions lingüístiques, alteracions psicològiques i alteracions motores, en relació amb la parla.
Nota
- Una de les alteracions més freqüents associades amb la disfèmia és la quequesa.
disfonia
disfonia
Neurologia
- ca disfonia, n f
- es disfonía
- en dysphonia
Neurologia
Definició
Trastorn de la fonació caracteritzat per la dificultat de produir sons vocàlics, causat per una afecció en el nervi vague o en els nervis laringis, per trastorns psíquics o per una alteració estructural de la laringe.