Back to top
discriminació espacial discriminació espacial

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  discriminació espacial, n f
  • es  discriminación espacial
  • en  spatial discrimination

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Capacitat de percebre com a diferents dos estímuls que són aplicats en dos punts diferents de l'espai.

Nota

  • La discriminació espacial depèn de la concentració de cèl·lules receptores que permeti que les dues fonts originals d'energia incideixin sobre cèl·lules diferents i siguin conduïdes per vies específiques no convergents a les diferents cèl·lules del sistema nerviós central.
discriminació temporal discriminació temporal

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  discriminació temporal, n f
  • es  discriminación temporal
  • en  temporal discrimination

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Capacitat de percebre com a diferents dos estímuls que són aplicats en dos moments diferents.

Nota

  • La discriminació temporal depèn de la capacitat electrofisiològica d'una cèl·lula, o de diferents grups cel·lulars, de codificar l'arribada d'un nou estímul immediatament després d'haver-ne codificat un.
discriminació visual discriminació visual

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  discriminació visual, n f
  • ca  agudesa visual, n f sin. compl.
  • es  agudeza visual
  • es  discriminación visual
  • en  visual acuity
  • en  visual discrimination

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Capacitat de detectar com a diferents dos punts de llum del camp visual.

Nota

  • La discriminació visual depèn de la concentració de receptors sensibles de la retina que permeti que els feixos emesos pels dos punts incideixin sobre receptors diferents.
discromatòpsia discromatòpsia

Neurobiologia del desenvolupament

  • ca  discromatòpsia, n f
  • es  discromatopsia
  • en  dischromatopsia

Neurobiologia del desenvolupament

Definició
Trastorn de la percepció cromàtica que consisteix en una ceguesa parcial per als colors.
disdiadococinèsia disdiadococinèsia

Neurologia

  • ca  disdiadococinèsia, n f
  • es  disdiadococinesia
  • en  dysdiadochokinesia

Neurologia

Definició
Alteració de la coordinació motora caracteritzada per dificultats per a realitzar moviments alternants continuats a una certa velocitat amb les dues extremitats a la vegada, que es manifesta com a signe d'alteracions cerebel·loses.

Nota

  • En un ús terminològic poc precís les denominacions disdiadococinèsia i adiadococinèsia s'empren com a sinònimes.
  • ca  disestèsia, n f
  • es  disestesia
  • en  dysesthesia

Neurologia

Definició
Alteració de la sensibilitat, especialment de la tàctil, que condueix a percebre un estímul no nociu com a sensació desagradable o dolorosa.
  • ca  disfàgia, n f
  • es  disfagia
  • en  dysphagia

Neurologia

Definició
Dificultat de deglutir causada per lesions en algun punt situat entre la boca i l'estómac, per alteracions neuromusculars o per obstrucció mecànica de l'esòfag.
  • ca  disfàsia, n f
  • es  disfasia
  • en  dysphasia

Neurologia

Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per la dificultat d'evocar i comprendre el llenguatge causat per lesions corticals en regions del cervell implicades en l'elaboració del llenguatge.

Nota

  • En un ús terminològic poc precís els termes disfàsia i afàsia s'empren com a sinònims.
  • ca  disfèmia, n f
  • es  disfemia
  • en  disphemia

Neurologia

Definició
Síndrome caracteritzada per alteracions lingüístiques, alteracions psicològiques i alteracions motores, en relació amb la parla.

Nota

  • Una de les alteracions més freqüents associades amb la disfèmia és la quequesa.
  • ca  disfonia, n f
  • es  disfonía
  • en  dysphonia

Neurologia

Definició
Trastorn de la fonació caracteritzat per la dificultat de produir sons vocàlics, causat per una afecció en el nervi vague o en els nervis laringis, per trastorns psíquics o per una alteració estructural de la laringe.