disfunció sexual
disfunció sexual
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn sexual, n m
- ca disfunció sexual, n f sin. compl.
- es disfunción sexual
- es trastorno sexual
- en sexual disorder
- en sexual dysfunction
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn d'índole i causalitat molt diverses, caracteritzat per una alteració repetida del desenvolupament normal d'una o més fases del cicle de resposta sexual humana.
disgèusia
disgèusia
Neurologia
- ca disgèusia, n f
- es disgeusia
- en dysgeusia
Neurologia
Definició
Trastorn caracteritzat per una percepció anormal dels estímuls gustatius, habitualment desagradable.
Nota
- La disgèusia pot donar-se com a conseqüència de patologies cerebrals, com a efecte secundari de tractaments o com a simptomatologia relacionada amb altres afeccions.
dislàlia
dislàlia
Neurologia
- ca dislàlia, n f
- es dislalia
- en dyslalia
Neurologia
Definició
Alteració de la parla caracteritzada per la dificultat a pronunciar algun fonema o a produir un so vocàlic diferent al que es vol expressar a causa d'alteracions dels òrgans perifèrics de la fonació.
dislèxia
dislèxia
Neurologia
- ca dislèxia, n f
- es dislexia
- en dyslexia
Neurologia
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la dificultat a identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit a una edat suficient per a poder-ho fer i sense que hi hagi cap alteració orgànica ni cap dèficit intel·lectual que ho justifiqui.
Nota
- La dislèxia és un trastorn d'herència autosòmica dominant que afecta principalment les persones de sexe masculí.
dismetria
dismetria
Neurologia
- ca dismetria, n f
- es dismetría
- en dysmetria
Neurologia
Definició
Alteració motora caracteritzada per la manca de control de l'amplitud del moviment muscular a causa d'una incapacitat de mesurar adequadament les distàncies.
Nota
- La dismetria és característica de les lesions cerebel·loses.
disnòmia
disnòmia
Neurologia
- ca disnòmia, n f
- es disnomia
- en dysnomia
Neurologia
Definició
Alteració caracteritzada per la dificultat d'anomenar objectes o reconèixer-los a partir dels seus noms, tant en el llenguatge escrit com en el parlat.
disparitat binocular
disparitat binocular
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca disparitat binocular, n f
- es disparidad binocular
- en binocular disparity
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Diferència entre les localitzacions de les imatges enviades pels dos ulls al cervell produïda pel fet que es troben separats horitzontalment i cada retina ofereix un punt de vista diferent.
Nota
-
1. La disparitat binocular és la responsable de la percepció en profunditat.
2. Es distingeix entre dues classes de disparitat binocular: l'encreuada o positiva, i la no encreuada o negativa, segons la distància a la qual es troben l'objecte i el punt de fixació en la retina.
disprosòdia
disprosòdia
Neurologia
- ca disprosòdia, n f
- es disprosodia
- en dysprosody
Neurologia
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la dificultat a comprendre o expressar els components emocionals de la parla, que s'associa a lesions en l'hemisferi no dominant per al llenguatge o en els nuclis basals.
Nota
- La disprosòdia es pot manifestar en alteracions de la intensitat, el to o el ritme del llenguatge parlat.
disseny per blocs
disseny per blocs
Neurobiologia del comportament
- ca disseny per blocs, n m
- es diseño por bloques
- en block design
Neurobiologia del comportament
Definició
Tècnica de disseny experimental en psicologia cognitiva o en neuroimatgeria en què els assajos de cadascuna de les condicions experimentals són presentats conjuntament, en lloc d'aleatoritzar-se o barrejar-se amb assajos d'altres condicions.
Nota
- El disseny per blocs s'oposa al disseny per esdeveniments i s'utilitza molt freqüentment en experiments de tomografia per emissió de positrons i ressonància magnètica funcional.
disseny per esdeveniments
disseny per esdeveniments
Neurobiologia del comportament
- ca disseny per esdeveniments, n m
- es diseño por eventos
- en event-related design
Neurobiologia del comportament
Definició
Tècnica de disseny experimental en psicologia cognitiva o en neuroimatgeria en què els assajos de cadascuna de les condicions experimentals són presentats segons una seqüència aleatoritzada o pseudoaleatoritzada.
Nota
- El disseny per esdeveniments s'oposa al disseny per blocs i s'utilitza molt freqüentment en psicologia experimental i en experiments de ressonància magnètica funcional.