Back to top
disfunció sexual disfunció sexual

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn sexual, n m
  • ca  disfunció sexual, n f sin. compl.
  • es  disfunción sexual
  • es  trastorno sexual
  • en  sexual disorder
  • en  sexual dysfunction

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Trastorn d'índole i causalitat molt diverses, caracteritzat per una alteració repetida del desenvolupament normal d'una o més fases del cicle de resposta sexual humana.
  • ca  disgèusia, n f
  • es  disgeusia
  • en  dysgeusia

Neurologia

Definició
Trastorn caracteritzat per una percepció anormal dels estímuls gustatius, habitualment desagradable.

Nota

  • La disgèusia pot donar-se com a conseqüència de patologies cerebrals, com a efecte secundari de tractaments o com a simptomatologia relacionada amb altres afeccions.
  • ca  dislàlia, n f
  • es  dislalia
  • en  dyslalia

Neurologia

Definició
Alteració de la parla caracteritzada per la dificultat a pronunciar algun fonema o a produir un so vocàlic diferent al que es vol expressar a causa d'alteracions dels òrgans perifèrics de la fonació.
  • ca  dislèxia, n f
  • es  dislexia
  • en  dyslexia

Neurologia

Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la dificultat a identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit a una edat suficient per a poder-ho fer i sense que hi hagi cap alteració orgànica ni cap dèficit intel·lectual que ho justifiqui.

Nota

  • La dislèxia és un trastorn d'herència autosòmica dominant que afecta principalment les persones de sexe masculí.
  • ca  dismetria, n f
  • es  dismetría
  • en  dysmetria

Neurologia

Definició
Alteració motora caracteritzada per la manca de control de l'amplitud del moviment muscular a causa d'una incapacitat de mesurar adequadament les distàncies.

Nota

  • La dismetria és característica de les lesions cerebel·loses.
  • ca  disnòmia, n f
  • es  disnomia
  • en  dysnomia

Neurologia

Definició
Alteració caracteritzada per la dificultat d'anomenar objectes o reconèixer-los a partir dels seus noms, tant en el llenguatge escrit com en el parlat.
disparitat binocular disparitat binocular

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  disparitat binocular, n f
  • es  disparidad binocular
  • en  binocular disparity

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Diferència entre les localitzacions de les imatges enviades pels dos ulls al cervell produïda pel fet que es troben separats horitzontalment i cada retina ofereix un punt de vista diferent.

Nota

  • 1. La disparitat binocular és la responsable de la percepció en profunditat.
    2. Es distingeix entre dues classes de disparitat binocular: l'encreuada o positiva, i la no encreuada o negativa, segons la distància a la qual es troben l'objecte i el punt de fixació en la retina.
disprosòdia disprosòdia

Neurologia

  • ca  disprosòdia, n f
  • es  disprosodia
  • en  dysprosody

Neurologia

Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la dificultat a comprendre o expressar els components emocionals de la parla, que s'associa a lesions en l'hemisferi no dominant per al llenguatge o en els nuclis basals.

Nota

  • La disprosòdia es pot manifestar en alteracions de la intensitat, el to o el ritme del llenguatge parlat.
disseny per blocs disseny per blocs

Neurobiologia del comportament

  • ca  disseny per blocs, n m
  • es  diseño por bloques
  • en  block design

Neurobiologia del comportament

Definició
Tècnica de disseny experimental en psicologia cognitiva o en neuroimatgeria en què els assajos de cadascuna de les condicions experimentals són presentats conjuntament, en lloc d'aleatoritzar-se o barrejar-se amb assajos d'altres condicions.

Nota

  • El disseny per blocs s'oposa al disseny per esdeveniments i s'utilitza molt freqüentment en experiments de tomografia per emissió de positrons i ressonància magnètica funcional.
disseny per esdeveniments disseny per esdeveniments

Neurobiologia del comportament

  • ca  disseny per esdeveniments, n m
  • es  diseño por eventos
  • en  event-related design

Neurobiologia del comportament

Definició
Tècnica de disseny experimental en psicologia cognitiva o en neuroimatgeria en què els assajos de cadascuna de les condicions experimentals són presentats segons una seqüència aleatoritzada o pseudoaleatoritzada.

Nota

  • El disseny per esdeveniments s'oposa al disseny per blocs i s'utilitza molt freqüentment en psicologia experimental i en experiments de ressonància magnètica funcional.