Back to top
electroencefalograma sincronitzat electroencefalograma sincronitzat

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  electroencefalograma sincronitzat, n m
  • es  electroencefalograma sincronizado
  • en  synchronized electroencephalogram

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Electroencefalograma d'ondes lentes i d'amplitud elevada, que es registra durant la fase de son lent.
electromiògraf electromiògraf

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  electromiògraf, n m
  • es  electromiógrafo
  • en  electromyograph

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Aparell utilitzat per a dur a terme un electromiograma.

Nota

  • L'electromiògraf es fa servir per al diagnòstic de malalties neuromusculars.
electromiograma electromiograma

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  electromiograma, n m
  • ca  EMG, n m sigla
  • es  electromiograma
  • es  EMG sigla
  • en  electromyogram
  • en  EMG sigla

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Enregistrament gràfic dels canvis de potencial i l'activitat elèctrica que es produeixen durant la contracció muscular.
electrooculògraf electrooculògraf

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  electrooculògraf, n m
  • es  electrooculógrafo
  • en  electrooculograph

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Aparell utilitzat per a dur a terme un electrooculograma.
electrooculograma electrooculograma

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  electrooculograma, n m
  • ca  EOG, n m sigla
  • es  electrooculograma
  • es  EOG sigla
  • en  electrooculogram
  • en  EOG sigla

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Enregistrament gràfic dels canvis de potencial que es produeixen en la retina durant els moviments oculars o l'adaptació dels ulls a la claror.

Nota

  • L'electrooculograma s'acostuma a fer servir en estudis del son per a detectar la fase del son REM.
electroxoc electroxoc

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  teràpia electroconvulsiva, n f
  • ca  electroxoc, n m sin. compl.
  • ca  TEC, n f sigla
  • es  electroshock
  • es  TEC
  • es  terapia electroconvulsiva
  • en  ECT
  • en  electroconvulsive therapy
  • en  electroshock

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Teràpia biològica consistent en descàrregues elèctriques a través del cervell que provoquen en el pacient crisis convulsives semblants a les crisis epilèptiques utilitzada en el tractament d'alguns trastorns mentals.

Nota

  • La teràpia electroconvulsiva s'ha fet servir per a tractar els trastorns depressius, la mania i l'esquizofrènia.
  • ca  esclerosi múltiple, n f
  • ca  EM, n f sigla
  • es  esclerosis múltiple
  • es  EM sigla
  • en  multiple sclerosis
  • en  MS sigla

Neurologia

Definició
Malaltia neurodegenerativa d'origen desconegut caracteritzada per l'aparició de zones de desmielinització al sistema nerviós central, de curs erràtic i imprevisible, amb alteracions de la visió, de la força o de la sensibilitat episòdiques o permanents, en funció de la localització de les plaques desmielinitzades.

Nota

  • Hi ha quatre tipus d'esclerosi múltiple, segons el curs de la malaltia: remitent recurrent, progressiva secundària, progressiva primària o recurrent progressiva.
EMG EMG

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  electromiograma, n m
  • ca  EMG, n m sigla
  • es  electromiograma
  • es  EMG sigla
  • en  electromyogram
  • en  EMG sigla

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Enregistrament gràfic dels canvis de potencial i l'activitat elèctrica que es produeixen durant la contracció muscular.
eminència teres eminència teres

Neuroanatomia

  • ca  col·licle facial, n m
  • ca  eminència teres, n f sin. compl.
  • es  colículo facial
  • es  eminencia teres
  • en  facial colliculus
  • en  teres eminence

Neuroanatomia

Definició
Cadascuna de les dues eminències del triangle superior del sòl del quart ventricle, situades a cada costat de l'eix medià i produïdes per les fibres del nervi facial, que s'originen en el seu nucli motor, envolten per darrere el nucli del nervi motor ocular extern i formen un centre de relleu al sòl del quart ventricle.
emmagatzematge emmagatzematge

Neurobiologia del comportament

  • ca  emmagatzematge, n m
  • es  almacenamiento
  • en  storage

Neurobiologia del comportament

Definició
Procés de retenció i manteniment de la informació codificada al llarg del temps.

Nota

  • En el procés d'emmagatzematge poden intervenir diferents tipus d'estructures mnemòniques en funció del temps de permanència de la informació que es codifica: magatzems sensorials, magatzems a curt termini i magatzems a llarg termini.