Back to top
facilitació facilitació

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  facilitació, n f
  • es  facilitación
  • en  facilitation

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Mecanisme induït per una neurona o un circuit sobre una altra neurona pel qual un estímul determinat és capaç de produir una resposta de major intensitat que un estímul idèntic aplicat prèviament.

Nota

  • La facilitació pot ser presinàptica, postsinàptica o lligada específicament al receptor.
facilitació postsinàptica facilitació postsinàptica

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  facilitació postsinàptica, n f
  • es  facilitación postsináptica
  • en  postsynaptic facilitation

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Facilitació vinculada a l'element postsinàptic que n'afavoreix la despolarització acostant-lo al llindar d'excitabilitat.
facilitació presinàptica facilitació presinàptica

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  facilitació presinàptica, n f
  • es  facilitación presináptica
  • en  presynaptic facilitation

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Facilitació vinculada a l'element presinàptic que afavoreix l'alliberació de neurotransmissor en una sinapsi determinada.
facilitació social facilitació social

Neurobiologia del comportament

  • ca  facilitació social, n f
  • es  facilitación social
  • en  social facilitation

Neurobiologia del comportament

Definició
Augment de l'eficàcia i dels resultats obtinguts a l'hora de realitzar una determinada tasca pel fet de formar part d'un grup o d'estar en presència d'altres individus.

Nota

  • La facilitació social és més notable en persones per a les quals es molt important l'opinió dels altres.
factor d'estrès factor d'estrès

Neurobiologia del comportament

  • ca  estressor, n m
  • ca  factor d'estrès, n m sin. compl.
  • es  estresor
  • es  factor de estrés
  • en  stressor

Neurobiologia del comportament

Definició
Factor físic o emocional capaç de provocar un estat d'estrès.

Nota

  • Els estressors poden actuar de manera aguda o crònica.
factor de creixement neuronal factor de creixement neuronal

Neuroquímica

  • ca  factor de creixement neuronal, n m
  • ca  NGF, n m sigla
  • es  factor de crecimiento neuronal
  • es  NGF sigla
  • en  neural growth factor
  • en  NGF sigla

Neuroquímica

Definició
Proteïna que promou la supervivència i la diferenciació neuronal i l'elongació axonal tant durant el desenvolupament com després de lesions del sistema nerviós perifèric i del sistema nerviós central.

Nota

  • La sigla NGF prové de la denominació anglesa neural growth factor.
factor de magnificació factor de magnificació

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  factor de magnificació, n m
  • es  factor de magnificación
  • en  magnification factor

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Paràmetre que indica la proporció espacial entre la representació d'un punt del camp visual a la retina i la representació a l'àrea corresponent del nucli geniculat lateral del tàlem.
factor de seguretat factor de seguretat

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  factor de seguretat, n m
  • es  factor de seguridad
  • en  safety factor

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Paràmetre que indica la relació entre el corrent de l'impuls i el corrent del llindar en una conducció saltatòria.

Nota

  • El factor de seguretat ha de ser superior a 1 perquè la conducció a través del nòdul de Ranvier funcioni. Les fibres mielíniques normals tenen un factor de seguretat de 5 o més, que garanteix la despolarització fins a nivells suprallindars dels canals del nòdul de Ranvier següent i la propagació del potencial d'acció.
factor de seguretat de la transmissió neuromuscular factor de seguretat de la transmissió neuromuscular

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  factor de seguretat de la transmissió neuromuscular, n m
  • es  factor de seguridad de la transmisión neuromuscular
  • en  neuromuscular transmission safety factor

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Factor de seguretat referit a la diferència entre el potencial de la placa motora i el potencial requerit per a generar un potencial d'acció.
factor neuroquimiotàctic factor neuroquimiotàctic

Neurobiologia cel·lular

  • ca  factor neuroquimiotàctic, n m
  • es  factor neuroquimiotáctico
  • en  neurochemotactic factor

Neurobiologia cel·lular

Definició
Proteïna que, mitjançant la repulsió o l'atracció, orienta la direcció de creixement d'axons i de dendrites.

Nota

  • Durant el desenvolupament, els factors neuroquimiotàctics s'encarreguen de guiar els axons fins a les cèl·lules diana.