Back to top
paranoia paranoia

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn delirant, n m
  • ca  paranoia, n f sin. compl.
  • es  paranoia
  • es  trastorno delirante
  • en  delusional disorder
  • en  paranoia

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Trastorn psicòtic caracteritzat per la presència d'un deliri crònic, sistematitzat, irrebatible a l'argumentació lògica, que té una durada mínima d'un mes.
paraparèsia paraparèsia

Neurologia

  • ca  paraparèsia, n f
  • es  paraparesia
  • en  paraparesis

Neurologia

Definició
Parèsia de les dues extremitats inferiors.
  • ca  paraplegia, n f
  • es  paraplejía
  • en  paraplegia

Neurologia

Definició
Paràlisi de la meitat inferior del cos caracteritzada per l'exaltació dels reflexos tendinosos i la presència del signe de Babinski, causada per una lesió traumàtica o no traumàtica a la part inferior de la medul·la espinal que altera les projeccions corticoespinals cap a les motoneurones.
paraplegia espàstica paraplegia espàstica

Neurologia

  • ca  paraplegia espàstica, n f
  • es  paraplejía espástica
  • en  spastic paraplegia

Neurologia

Definició
Paraplegia caracteritzada per hipertonia muscular.
  • ca  parasòmnia, n f
  • es  parasomnia
  • en  parasomnia

Neurologia

Definició
Trastorn del son caracteritzat per alteracions del moviment i de l'electroencefalograma, de les quals l'individu gairebé mai no és conscient perquè no es produeix una interrupció del son.
  • ca  regió paravermiana, n f
  • ca  paravermis, n m sin. compl.
  • ca  regió intermèdia del cerebel, n f sin. compl.
  • es  paravermis
  • es  región intermedia del cerebelo
  • es  región paravermiana
  • en  paravermis

Neuroanatomia

Definició
Porció del cerebel situada a cada costat del vermis, que forma una franja paral·lela estreta que es distribueix pels tres lòbuls cerebel·losos.

Nota

  • La regió paravermiana forma part del paleocerebel.
parell cranial parell cranial

Neuroanatomia

  • ca  nervi cranial, n m
  • ca  parell cranial, n m sin. compl.
  • es  nervio craneal
  • es  par craneal
  • en  cranial nerve

Neuroanatomia

Definició
Nervi que constitueix el cordó nerviós format pel conjunt d'axons originats en els nuclis sensorials o motors del tronc de l'encèfal.

Nota

  • Hi ha dotze nervis cranials: el nervi òptic, el nervi olfactori, el nervi motor ocular comú, el nervi troclear, el nervi trigemin, el nervi motor ocular extern, el nervi facial, el nervi vestibulococlear, el nervi glossofaringi, el nervi vague, el nervi accessori i el nervi hipoglòs.
  • ca  parèsia, n f
  • es  paresia
  • en  paresis

Neurologia

Definició
Pèrdua incompleta, temporal o permanent, de la funció motora a causa d'una lesió que afecta el sistema nerviós central o el sistema nerviós perifèric.

Nota

  • Es distingeix entre dos tipus de parèsia, segons si la pèrdua de la mobilitat afecta les extremitats inferiors (paraparèsia) o les quatre extremitats (tetraparèsia).
  • ca  parestèsia, n f
  • es  parestesia
  • en  paresthesia

Neurologia

Definició
Anomalia de la percepció sensorial caracteritzada per una sensació de pessigolleig o de formigueig en alguna part del cos sense que hi hagi un estímul previ, causada per una lesió en el sistema nerviós.
parkinsonisme parkinsonisme

Neurologia

  • ca  parkinsonisme, n m
  • ca  síndrome parkinsoniana, n f
  • es  parkinsonismo
  • es  síndrome parkinsoniano
  • en  Parkinson's syndrome
  • en  parkinsonism

Neurologia

Definició
Conjunt d'alteracions neurològiques caracteritzades per bradicinèsia o acinèsia, tremolor ràpid, expressió facial de màscara, baveig, rigidesa muscular i inestabilitat postural, que correspon a les manifestacions clíniques de la malaltia de Parkinson i a la simptomatologia neurològica de trastorns semblants.