Back to top
perseveració perseveració

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  perseveració, n f
  • es  perseveración
  • en  perseveration

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Repetició incontrolada i persistent de la mateixa resposta verbal o motora tant a estímuls diferents com a un estímul concret, malgrat la finalització o l'absència de l'estímul causatiu.

Nota

  • Les perseveracions poden consistir en la repetició d'una paraula, una frase o un gest. Es produeixen fonamentalment per lesions del lòbul frontal.
personalitat personalitat

Neurobiologia del comportament

  • ca  personalitat, n f
  • es  personalidad
  • en  personality

Neurobiologia del comportament

Definició
Patró persistent de formes de percebre, relacionar-se i pensar sobre l'entorn i sobre un mateix, propi d'un individu i que es manifesta en multitud de contextos socials i personals.

Nota

  • Els trets de personalitat només constitueixen un trastorn de personalitat quan són inflexibles i desadaptatius i provoquen a l'individu un malestar subjectiu o un dèficit funcional significatiu.
pertorbació motora pertorbació motora

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  pertorbació motora, n f
  • es  perturbación motora
  • en  motor perturbation

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Obstaculització externa del desenvolupament previsible d'un moviment voluntari un cop s'ha iniciat.

Nota

  • Fer front a les pertorbacions motores i contrarestar-les requereix un aprenentatge i un procés d'adaptació.
  • ca  pes, n m
  • es  peso
  • en  weight

Neurociència computacional

Definició
Valor numèric que s'associa a cadascuna de les sinapsis d'una xarxa neuronal artificial per a simular la plasticitat de les xarxes neuronals del cervell.
  • ca  tomografia per emissió de positrons, n f
  • ca  PET, n f sigla
  • es  tomografía por emisión de positrones
  • es  PET sigla
  • en  positron emission tomography
  • en  PET sigla

Neurociència computacional

Definició
Tècnica de medicina nuclear basada en el mesurament local de les concentracions d'emissió de positrons de l'òrgan estudiat, després de l'administració intravenosa d'un radioisòtop emissor.

Nota

  • 1. La tomografia per emissió de positrons s'utilitza en diversos trastorns del sistema nerviós central i en estudis de les funcions cerebrals i de neurofarmacologia.
    2. La sigla PET prové de la denominació anglesa positron emission tomography.
  • ca  piamàter, n f
  • es  piamadre
  • es  piamáter
  • en  pia mater

Neuroanatomia

Definició
Meninge més interna, fina i rica en vasos, que està en contacte amb la superfície externa de l'encèfal i de la medul·la espinal.
pinçament de membrana pinçament de membrana

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  pinçament de membrana, n m
  • es  pinzamiento zonal de membrana
  • es  técnica de patch clamp
  • en  patch clamp
  • en  patch clamping

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Tècnica electrofisiològica consistent a aplicar una micropipeta a la membrana plasmàtica per mesurar els corrents elèctrics, induïts per estímuls farmacològics o elèctrics, que es produeixen a través dels canals iònics.
pla temporal pla temporal

Neuroanatomia

  • ca  pla temporal, n m
  • es  plano temporal
  • en  planum temporale

Neuroanatomia

Definició
Àrea cortical situada a la part posterior de la circumvolució temporal transversa, dins del solc lateral, que allotja l'àrea auditiva secundària.

Nota

  • El pla temporal té un interès filogenètic important en relació amb l'aparició del llenguatge.
placa medul·lar placa medul·lar

Neurobiologia del desenvolupament

  • ca  placa neural, n f
  • ca  placa medul·lar, n f sin. compl.
  • es  placa medular
  • es  placa neural
  • en  medullary plate
  • en  neural plate

Neurobiologia del desenvolupament

Definició
Epiteli columnar de les cèl·lules neurals indiferenciades situades a l'ectoderma embrionari a partir del qual s'origina el sistema nerviós central.
placa motora placa motora

Neurohistologia

  • ca  placa motora, n f
  • es  placa motora
  • en  motor end-plate

Neurohistologia

Definició
Regió de les fibres musculars o de les cèl·lules musculars en la qual s'estableix una sinapsi neuromuscular.