Back to top
tracte tuberoinfundibular tracte tuberoinfundibular

Neuroanatomia

  • ca  tracte tuberoinfundibular, n m
  • es  tracto tuberoinfundibular
  • en  tuberoinfundibular tract

Neuroanatomia

Definició
Conjunt de fibres procedents de nuclis de les zones medials i periventriculars de l'hipotàlem que aporten els factors d'alliberament i d'inhibició de les hormones de l'adenohipòfisi al sistema portal hipofisiari, a partir del qual arriben a l'adenohipòfisi.
tracte uveal tracte uveal

Neuroanatomia

  • ca  túnica vascular de l'ull, n f
  • ca  tracte uveal, n m sin. compl.
  • ca  úvea, n f sin. compl.
  • es  túnica vascular del ojo
  • es  úvea
  • en  uvea
  • en  uveal tract
  • en  vascular tunic of eyeball

Neuroanatomia

Definició
Túnica pigmentària i vascular de l'ull situada entre l'escleròtica i la retina i integrada per l'iris, el cos ciliar i la coroide.
tracte vestibuloespinal tracte vestibuloespinal

Neuroanatomia

  • ca  tracte vestibuloespinal, n m
  • ca  tracte de Deiters, n m sin. compl.
  • ca  tracte vestibulospinal lateral, n m sin. compl.
  • es  tracto vestibuloespinal
  • es  tracto vestibuloespinal lateral
  • en  lateral vestibulospinal tract
  • en  vestibulospinal tract

Neuroanatomia

Definició
Conjunt de fibres que s'originen al nucli vestibular lateral del bulb raquidi, que descendeixen, sense encreuar-se, pel cordó anterior de la medul·la espinal fins a fer sinapsi amb les neurones de la banya anterior, i actuen en el control del manteniment de la postura.
tracte vestibuloespinal medial tracte vestibuloespinal medial

Neuroanatomia

  • ca  fascicle longitudinal medial, n m
  • ca  tracte vestibuloespinal medial, n m sin. compl.
  • es  fascículo longitudinal medial
  • es  tracto vestíbuloespinal medial
  • en  medial longitudinal fasciculus
  • en  medial vestibulospinal tract

Neuroanatomia

Definició
Fascicle situat al llarg de la línia mitjana del tronc de l'encèfal, per davant de les cavitats del sistema ventricular, i format per fibres ascendents i descendents que comuniquen els nuclis vestibulars amb els nuclis dels nervis oculomotors, el qual afavoreix la coordinació dels moviments del cap i dels ulls.
tracte vestibulospinal lateral tracte vestibulospinal lateral

Neuroanatomia

  • ca  tracte vestibuloespinal, n m
  • ca  tracte de Deiters, n m sin. compl.
  • ca  tracte vestibulospinal lateral, n m sin. compl.
  • es  tracto vestibuloespinal
  • es  tracto vestibuloespinal lateral
  • en  lateral vestibulospinal tract
  • en  vestibulospinal tract

Neuroanatomia

Definició
Conjunt de fibres que s'originen al nucli vestibular lateral del bulb raquidi, que descendeixen, sense encreuar-se, pel cordó anterior de la medul·la espinal fins a fer sinapsi amb les neurones de la banya anterior, i actuen en el control del manteniment de la postura.
tractografia tractografia

Neurologia

  • ca  tractografia, n f
  • es  tractografía
  • en  tractography

Neurologia

Definició
Tècnica d'imatgeria que permet visualitzar els tractes encefàlics mitjançant l'ús combinat de ressonància magnètica i de processament d'imatges digitals.

Nota

  • La tractografia permet visualitzar in vivo diversos fascicles nerviosos i estudiar el trencament o la desconnexió de fibres en patologies com els traumatismes cranioencefàlics o els accidents vasculars cerebrals. La tècnica utilitza seqüències de ressonància sensibles al moviment de les molècules d'aigua (imatges de tensor de difusió).
transducció d'estímul transducció d'estímul

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  transducció d'estímul, n f
  • es  transducción de estímulo
  • en  stimulus transduction

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Conversió de l'energia original d'un estímul sensorial en un codi bioelèctric que el sistema nerviós pot interpretar, que té lloc en una neurona sensorial primària.
transducció de senyal transducció de senyal

Neurobiologia cel·lular

  • ca  transducció de senyal, n f
  • ca  senyalització, n f sin. compl.
  • es  señalización
  • es  transducción de señal
  • en  signal transduction
  • en  signaling

Neurobiologia cel·lular

Definició
Transformació d'un estímul mecànic o químic en una resposta fisiològica mitjançant una concatenació de canvis moleculars que té lloc a nivell cel·lular.

Nota

  • La transducció de senyal comença amb l'activació extracel·lular d'un receptor, que pot generar la síntesi d'un segon missatger, i acaba amb el desencadenament d'una resposta fisiològica.
transducina transducina

Neurobiologia cel·lular

  • ca  transducina, n f
  • es  transducina
  • en  transducin

Neurobiologia cel·lular

Definició
Proteïna G localitzada al citoplasma dels fotoreceptors que inicia la fototransducció a la retina.
transductor transductor

Neurociència computacional

  • ca  transductor, n m
  • es  transductor
  • en  transducer

Neurociència computacional

Definició
Dispositiu que transforma senyals d'un tipus d'energia a un altre tipus tot preservant-ne la informació.