Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura

Presentació
cèrcida cèrcida

Arquitectura i urbanisme

  • ca  cèrcida, n f
  • es  cercis
  • es  kerkis
  • en  cercis
  • en  kerkis

Arquitectura i urbanisme

Definició
Sector de seients de la graderia d'un teatre grec comprès entre dos diazomes i dos clímaxs.
  • ca  cíat, n m
  • es  ciato
  • es  kyathos
  • en  cyathus
  • en  kyathos

Ceràmica

Definició
Tasseta grega de ceràmica amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d'un altre recipient.
  • ca  cílix, n f
  • ca  cílica, n f sin. compl.
  • es  cílica
  • es  kylix
  • en  cylix
  • en  kylix

Ceràmica

Definició
Copa grega de ceràmica, poc profunda, amb dues nanses horitzontals.
  • ca  cílix, n f
  • ca  cílica, n f sin. compl.
  • es  cílica
  • es  kylix
  • en  cylix
  • en  kylix

Ceràmica

Definició
Copa grega de ceràmica, poc profunda, amb dues nanses horitzontals.
  • ca  cimaci, n m
  • es  cima
  • es  cimacio
  • en  cyma
  • en  ogee

Escultura

Definició
Motllura de secció transversal en forma de S, composta per dos segments de cercle, un de còncau i un altre de convex, que es troba generalment a la part superior d'una cornisa.

Nota

  • Hi ha dos tipus de cimacis: el cimaci dòric o gola i el taló.
cimaci dòric cimaci dòric

Arquitectura i urbanisme

  • ca  cimaci dòric, n m
  • ca  gola, n f
  • es  cimacio dórico
  • es  gola
  • en  cyma recta
  • en  Doric cyma

Arquitectura i urbanisme

Definició
Cimaci amb la part superior còncava i la inferior convexa.
cimbori cimbori

Arquitectura i urbanisme

  • ca  cimbori, n m
  • es  cimborio
  • es  cimborrio
  • en  drum

Arquitectura i urbanisme

Definició
Cos de forma cilíndrica o poligonal vuitavada que descansa damunt d'arcs torals, petxines o trompes i serveix de base a una cúpula.
cimera cimera

Pintura i dibuix, Escultura, Arquitectura i urbanisme

  • ca  cimera, n f
  • es  cumbrera

Pintura i dibuix, Escultura, Arquitectura i urbanisme

Definició
Casella que ocupa la part superior d'un retaule.
cintra cintra

Arquitectura i urbanisme

  • ca  cintra, n f
  • es  cimbra
  • en  centering

Arquitectura i urbanisme

Definició
Curvatura còncava d'un arc o una volta.
  • ca  circ, n m
  • es  circo
  • en  circus

Arquitectura i urbanisme

Definició
Edifici públic destinat a les curses de carros format per una arena rectangular amb un dels costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina i envoltada per una càvea, propi de l'antiga Roma.