cèrcida
cèrcida
Arquitectura i urbanisme
- ca cèrcida, n f
- es cercis
- es kerkis
- en cercis
- en kerkis
Arquitectura i urbanisme
Definició
Sector de seients de la graderia d'un teatre grec comprès entre dos diazomes i dos clímaxs.
cíat
cíat
Ceràmica
- ca cíat, n m
- es ciato
- es kyathos
- en cyathus
- en kyathos
Ceràmica
Definició
Tasseta grega de ceràmica amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d'un altre recipient.
cílica
cílica
Ceràmica
- ca cílix, n f
- ca cílica, n f sin. compl.
- es cílica
- es kylix
- en cylix
- en kylix
Ceràmica
Definició
Copa grega de ceràmica, poc profunda, amb dues nanses horitzontals.
cílix
cílix
Ceràmica
- ca cílix, n f
- ca cílica, n f sin. compl.
- es cílica
- es kylix
- en cylix
- en kylix
Ceràmica
Definició
Copa grega de ceràmica, poc profunda, amb dues nanses horitzontals.
cimaci
cimaci
Escultura
- ca cimaci, n m
- es cima
- es cimacio
- en cyma
- en ogee
Escultura
Definició
Motllura de secció transversal en forma de S, composta per dos segments de cercle, un de còncau i un altre de convex, que es troba generalment a la part superior d'una cornisa.
Nota
- Hi ha dos tipus de cimacis: el cimaci dòric o gola i el taló.
cimaci dòric
cimaci dòric
Arquitectura i urbanisme
- ca cimaci dòric, n m
- ca gola, n f
- es cimacio dórico
- es gola
- en cyma recta
- en Doric cyma
Arquitectura i urbanisme
Definició
Cimaci amb la part superior còncava i la inferior convexa.
cimbori
cimbori
Arquitectura i urbanisme
- ca cimbori, n m
- es cimborio
- es cimborrio
- en drum
Arquitectura i urbanisme
Definició
Cos de forma cilíndrica o poligonal vuitavada que descansa damunt d'arcs torals, petxines o trompes i serveix de base a una cúpula.
cimera
cimera
Pintura i dibuix, Escultura, Arquitectura i urbanisme
- ca cimera, n f
- es cumbrera
Pintura i dibuix, Escultura, Arquitectura i urbanisme
Definició
Casella que ocupa la part superior d'un retaule.
cintra
cintra
Arquitectura i urbanisme
- ca cintra, n f
- es cimbra
- en centering
Arquitectura i urbanisme
Definició
Curvatura còncava d'un arc o una volta.
circ
circ
Arquitectura i urbanisme
- ca circ, n m
- es circo
- en circus
Arquitectura i urbanisme
Definició
Edifici públic destinat a les curses de carros format per una arena rectangular amb un dels costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina i envoltada per una càvea, propi de l'antiga Roma.