Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura

Presentació
ordre ordre

Arquitectura i urbanisme

  • ca  ordre, n m
  • ca  ordre arquitectònic, n m
  • es  orden
  • es  orden arquitectónico
  • en  architectural order
  • en  order

Arquitectura i urbanisme

Definició
Estil de construcció de l'arquitectura clàssica que es distingeix sobretot per les formes, les proporcions i el mode d'ornamentació de les columnes i l'entaulament.
ordre arquitectònic ordre arquitectònic

Arquitectura i urbanisme

  • ca  ordre, n m
  • ca  ordre arquitectònic, n m
  • es  orden
  • es  orden arquitectónico
  • en  architectural order
  • en  order

Arquitectura i urbanisme

Definició
Estil de construcció de l'arquitectura clàssica que es distingeix sobretot per les formes, les proporcions i el mode d'ornamentació de les columnes i l'entaulament.
ordre compost ordre compost

Arquitectura i urbanisme

  • ca  ordre compost, n m
  • es  orden compuesto
  • en  composite order

Arquitectura i urbanisme

Definició
Ordre romà caracteritzat per un capitell que reuneix les volutes de l'ordre jònic i les fileres de fulles d'acant de l'ordre corinti.

Nota

  • Les proporcions de l'ordre compost són molt paregudes a les de l'ordre corinti.
ordre corinti ordre corinti

Arquitectura i urbanisme

  • ca  ordre corinti, n m
  • es  orden corintio
  • en  Corinthian order

Arquitectura i urbanisme

Definició
Ordre grec, molt esvelt, caracteritzat per un capitell en forma de campana invertida adornat amb dues o tres fileres de fulles d'acant i quatre petites volutes angulars a la part superior.

Nota

  • La resta de característiques de l'ordre corinti són molt paregudes a les de l'ordre jònic.
ordre dòric ordre dòric

Arquitectura i urbanisme

  • ca  ordre dòric, n m
  • es  orden dórico
  • en  Doric order

Arquitectura i urbanisme

Definició
Ordre grec caracteritzat per columnes acanalades amb èntasi i sense base que descansen sobre un estilòbata, capitells formats per un equí i un àbac quadrangular, i entaulament format per un arquitrau llis i un fris on es van alternant tríglifs i mètopes.
ordre dòric romà ordre dòric romà

Arquitectura i urbanisme

  • ca  ordre toscà, n m
  • ca  ordre dòric romà, n m sin. compl.
  • es  orden dórico romano
  • es  orden toscano
  • en  Roman Doric order
  • en  Tuscan order

Arquitectura i urbanisme

Definició
Ordre romà derivat de l'ordre dòric i caracteritzat per columnes molt altes que descansen sobre una base, amb un èntasi molt pronunciat i sovint sense estries, i un entaulament amb dentells o amb mútuls.
ordre gegant ordre gegant

Arquitectura i urbanisme

  • ca  ordre gegant, n m
  • es  orden gigante
  • en  colossal order
  • en  giant order

Arquitectura i urbanisme

Definició
Ordre les columnes, semicolumnes o pilastres del qual ocupen l'alçada de dues o més plantes de l'edifici.

Nota

  • L'ordre gegant és característic del manierisme i el barroc.
ordre jònic ordre jònic

Arquitectura i urbanisme

  • ca  ordre jònic, n m
  • es  orden jónico
  • en  Ionic order

Arquitectura i urbanisme

Definició
Ordre grec caracteritzat per columnes acanalades, més altes i primes que les columnes dòriques i assentades damunt una base motllurada, capitells formats per grans volutes i un bossell decorat amb òvuls i altres elements menors, entaulament format per un arquitrau dividit en tres faixes que sobresurten progressivament, fris decorat amb baixos relleus i cornisa adornada amb dentells.
ordre toscà ordre toscà

Arquitectura i urbanisme

  • ca  ordre toscà, n m
  • ca  ordre dòric romà, n m sin. compl.
  • es  orden dórico romano
  • es  orden toscano
  • en  Roman Doric order
  • en  Tuscan order

Arquitectura i urbanisme

Definició
Ordre romà derivat de l'ordre dòric i caracteritzat per columnes molt altes que descansen sobre una base, amb un èntasi molt pronunciat i sovint sense estries, i un entaulament amb dentells o amb mútuls.
orgànic -a orgànic -a

Conceptes generals

  • ca  orgànic -a, adj
  • es  orgánico -ca
  • en  organic

Conceptes generals

Definició
Dit de les formes de contorns irregulars que recorden els éssers vius.