tribuna
tribuna
Arquitectura i urbanisme
- ca tribuna, n f
- es tribuna
- en tribune
Arquitectura i urbanisme
Definició
Galeria elevada, situada damunt les naus laterals d'una església, oberta a la nau central.
tribuna
tribuna
Arquitectura i urbanisme
- ca mirador, n m
- ca tribuna, n f
- es mirador
- es tribuna
- es ventana en saledizo
- en oriel
- en oriel window
Arquitectura i urbanisme
Definició
Balcó cobert i tancat amb vidres.
tribunal
tribunal
Arquitectura i urbanisme
- ca tribunal, n m
- es tribunal
- en tribune
Arquitectura i urbanisme
Definició
Presbiteri d'una basílica paleocristiana, situat a l'absis i normalment elevat, on seien el bisbe i els preveres.
tribunal
tribunal
Arquitectura i urbanisme
- ca tribunal, n m
- es tribunal
- en tribunal
- en tribune
Arquitectura i urbanisme
Definició
Part absidal d'una basílica romana on seien els jutges.
tricònquid
tricònquid
Arquitectura i urbanisme
- ca tricònquid, n m
- es triconque
- en trefoil apse
Arquitectura i urbanisme
Definició
Absis trilobat.
trifoli
trifoli
Escultura, Arquitectura i urbanisme
- ca trifoli, n m
- es trifolio
- en trefoil
Escultura, Arquitectura i urbanisme
Definició
Traceria formada per tres lòbuls semicirculars, col·locats imitant el contorn d'una flor.
trífora
trífora
Arquitectura i urbanisme
- ca trífora, n f
- es trífora
- en trifora window
Arquitectura i urbanisme
Definició
Finestra amb tres obertures separades per mainells que formen un únic motiu arquitectònic.
trifori
trifori
Arquitectura i urbanisme
- ca matroneu, n m
- ca trifori, n m
- es matroneo
- en matroneum
Arquitectura i urbanisme
Definició
Tribuna d'una basílica paleocristiana generalment reservada a les dones.
trifori
trifori
Arquitectura i urbanisme
- ca trifori, n m
- es triforio
- en triforium
Arquitectura i urbanisme
Definició
Galeria de trífores situada sobre una nau lateral d'una església, sovint amb finalitat decorativa.
tríglif
tríglif
Escultura, Arquitectura i urbanisme
- ca tríglif, n m
- es triglifo
- es tríglifo
- en triglyph
Escultura, Arquitectura i urbanisme
Definició
Element arquitectònic en forma de rectangle sortint, solcat de tres canals, que decora un fris d'ordre dòric, des de l'arquitrau a la cornisa, alternant amb les mètopes.
