branca de l'hèlix
branca de l'hèlix
- ca branca de l'hèlix, n f
- ca arrel de l'hèlix, n f sin. compl.
- es raíz del hélix
- es rama del hélix
- fr racine de l'hélix
- en crus of helix
- TA crus helicis
Definició
Extremitat anterior de l'hèlix.
branca llarga de l'enclusa
branca llarga de l'enclusa
- ca branca llarga de l'enclusa, n f
- es rama larga del yunque
- en long crus of incus
- TA crus longum incudis
Definició
Prolongació de l'enclusa, dirigida verticalment cap avall per darrere del manubri del martell.
branca membranosa comuna
branca membranosa comuna
- ca branca membranosa comuna, n f
- ca branca comuna del laberint membranós, n f sin. compl.
- es rama común del laberinto membranoso
- es rama membranosa común
- en common membranous crus
- TA crus membranaceum commune
Definició
Conducte membranós que constitueix la desembocadura a l'utricle dels conductes semicirculars superior i posterior.
branca òssia comuna
branca òssia comuna
- ca branca òssia comuna, n f
- ca branca comuna del laberint ossi, n f sin. compl.
- es rama común del laberinto óseo
- es rama ósea común
- en common osseous crus
- TA crus osseum commune
Definició
Conducte ossi format per la unió dels extrems no ampul·lars dels conductes semicirculars superior i posterior.
branca posterior de l'estrep
branca posterior de l'estrep
- ca branca posterior de l'estrep, n f
- es rama posterior del estribo
- en posterior crus of stapes
- TA crus posterius stapedis
Definició
Part posterior de l'estrep que uneix el cap estapedial amb la base de l'estrep.
brunzit
brunzit
- ca acufen, n m
- ca brunzit, n m sin. compl.
- ca tinnitus, n m sin. compl.
- es acúfeno
- es tinnitus
- es zumbido
- en tinnitus
Definició
Percepció de sons o sorolls d'una manera contínua o intermitent sense que hi hagi un estímul sonor exterior que els origini.
bucal
bucal
- ca bucal, adj
- es bucal
- en buccal
Definició
Relatiu o pertanyent a la boca.
bucofaringe
bucofaringe
- ca orofaringe, n f
- ca bucofaringe, n f sin. compl.
- ca mesofaringe, n f sin. compl.
- es bucofaringe
- es mesofaringe
- es orofaringe
- en oropharynx
- TA pars oralis pharyngis
Definició
Part mitjana de la faringe situada entre el vel del paladar i la vora superior de l'epiglotis, que comunica per davant amb la boca a través de l'istme de la gola.
bul·la etmoidal
bul·la etmoidal
- ca bul·la etmoidal, n f
- ca ampul·la etmoidal, n f sin. compl.
- es ampolla etmoidal
- es bulla etmoidal
- en ethmoidal ampulla
- en ethmoidal bulla
- TA bulla ethmoidalis
Definició
Cornet rudimentari situat al meat nasal mitjà, que forma relleu a la paret lateral de la cavitat nasal, per darrere de l'apòfisi unciforme i el hiat semilunar.
