diplacúsia
diplacúsia
- ca diplacúsia, n f
- ca paracúsia doble, n f sin. compl.
- es diplacusia
- es paracusia doble
- en diplacusis
- en paracusia duplicata
Definició
Paracúsia consistent a percebre tons diferents a cada orella procedents d'un estímul sonor únic, deguda a una alteració a la còclea.
disàrtria
disàrtria
- ca disàrtria, n f
- es disartria
- en dysarthria
Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per dificultat en l'articulació de les paraules produït per lesions que afecten la innervació de la musculatura articulatòria, sense alteració de les funcions superiors de comprensió o d'ideació.
discriminació verbal
discriminació verbal
- ca discriminació verbal, n f
- es discriminación verbal
- en speech discrimination
Definició
Percentatge de paraules diferenciades i identificades en una prova d'audiometria verbal.
Nota
- La discriminació verbal s'obté mitjançant una audiometria verbal amb la intensitat en què la persona explorada hi sent millor.
disfàgia
disfàgia
- ca disfàgia, n f
- es disfagia
- en dysphagia
Definició
Trastorn consistent en una deglució difícil produït per una alteració del pas dels aliments en un punt situat entre la cavitat oral i l'estómac.
Nota
- La consistència dels aliments es gradua en funció de la dificultat de deglutir-los. Així, de menor a major dificultat de deglució, es distingeix entre líquids, semilíquids, semisòlids i sòlids.
disfàsia
disfàsia
- ca disfàsia, n f
- es disfasia
- en dysphasia
Definició
Trastorn específic de l'adquisició del llenguatge, en què es produeix una pèrdua o un deteriorament de la capacitat comunicativa amb afectació de l'expressió, la comprensió o de totes dues coses, que no evoluciona espontàniament i és resistent a la intervenció logopèdica.
disfonia
disfonia
- ca disfonia, n f
- es disfonía
- en dysphonia
Definició
Trastorn consistent en una pèrdua del timbre normal de la veu produït, habitualment, per alteracions de la laringe.
disfonia espasmòdica
disfonia espasmòdica
- ca disfonia espasmòdica, n f
- ca disfonia espàstica, n f sin. compl.
- es disfonía espasmódica
- es disfonía espástica
- en spasmodic dysphonia
- en spastic dysphonia
Definició
Disfonia produïda per una contracció espasmòdica dels músculs de la laringe.
disfonia espàstica
disfonia espàstica
- ca disfonia espasmòdica, n f
- ca disfonia espàstica, n f sin. compl.
- es disfonía espasmódica
- es disfonía espástica
- en spasmodic dysphonia
- en spastic dysphonia
Definició
Disfonia produïda per una contracció espasmòdica dels músculs de la laringe.
disfonia funcional
disfonia funcional
- ca disfonia funcional, n f
- es disfonía funcional
- en functional dysphonia
Definició
Disfonia produïda per una execució defectuosa de la veu, sense que hi hagi cap alteració orgànica aparent a la laringe.
disfonia psicogènica
disfonia psicogènica
- ca disfonia psicogènica, n f
- es disfonía psicógena
- en psychogenic dysphonia
Definició
Disfonia intensa, que sovint es converteix en afonia, produïda per un trastorn psíquic.