Back to top
  • ca  diplacúsia, n f
  • ca  paracúsia doble, n f sin. compl.
  • es  diplacusia
  • es  paracusia doble
  • en  diplacusis
  • en  paracusia duplicata

Definició
Paracúsia consistent a percebre tons diferents a cada orella procedents d'un estímul sonor únic, deguda a una alteració a la còclea.
  • ca  disàrtria, n f
  • es  disartria
  • en  dysarthria

Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per dificultat en l'articulació de les paraules produït per lesions que afecten la innervació de la musculatura articulatòria, sense alteració de les funcions superiors de comprensió o d'ideació.
discriminació verbal discriminació verbal

  • ca  discriminació verbal, n f
  • es  discriminación verbal
  • en  speech discrimination

Definició
Percentatge de paraules diferenciades i identificades en una prova d'audiometria verbal.

Nota

  • La discriminació verbal s'obté mitjançant una audiometria verbal amb la intensitat en què la persona explorada hi sent millor.
  • ca  disfàgia, n f
  • es  disfagia
  • en  dysphagia

Definició
Trastorn consistent en una deglució difícil produït per una alteració del pas dels aliments en un punt situat entre la cavitat oral i l'estómac.

Nota

  • La consistència dels aliments es gradua en funció de la dificultat de deglutir-los. Així, de menor a major dificultat de deglució, es distingeix entre líquids, semilíquids, semisòlids i sòlids.
  • ca  disfàsia, n f
  • es  disfasia
  • en  dysphasia

Definició
Trastorn específic de l'adquisició del llenguatge, en què es produeix una pèrdua o un deteriorament de la capacitat comunicativa amb afectació de l'expressió, la comprensió o de totes dues coses, que no evoluciona espontàniament i és resistent a la intervenció logopèdica.
  • ca  disfonia, n f
  • es  disfonía
  • en  dysphonia

Definició
Trastorn consistent en una pèrdua del timbre normal de la veu produït, habitualment, per alteracions de la laringe.
disfonia espasmòdica disfonia espasmòdica

  • ca  disfonia espasmòdica, n f
  • ca  disfonia espàstica, n f sin. compl.
  • es  disfonía espasmódica
  • es  disfonía espástica
  • en  spasmodic dysphonia
  • en  spastic dysphonia

Definició
Disfonia produïda per una contracció espasmòdica dels músculs de la laringe.
disfonia espàstica disfonia espàstica

  • ca  disfonia espasmòdica, n f
  • ca  disfonia espàstica, n f sin. compl.
  • es  disfonía espasmódica
  • es  disfonía espástica
  • en  spasmodic dysphonia
  • en  spastic dysphonia

Definició
Disfonia produïda per una contracció espasmòdica dels músculs de la laringe.
disfonia funcional disfonia funcional

  • ca  disfonia funcional, n f
  • es  disfonía funcional
  • en  functional dysphonia

Definició
Disfonia produïda per una execució defectuosa de la veu, sense que hi hagi cap alteració orgànica aparent a la laringe.
disfonia psicogènica disfonia psicogènica

  • ca  disfonia psicogènica, n f
  • es  disfonía psicógena
  • en  psychogenic dysphonia

Definició
Disfonia intensa, que sovint es converteix en afonia, produïda per un trastorn psíquic.