disfonia puberal
disfonia puberal
- ca disfonia puberal, n f
- ca muda, n f sin. compl.
- es disfonía puberal
- es muda
- en dysphonia puberum
Definició
Disfonia transitòria que afecta els nois durant la pubertat.
disglòssia
disglòssia
- ca disglòssia, n f
- es disglosia
Definició
Trastorn consistent en una alteració de l'articulació de les paraules produït per malformacions o lesions de la llengua, els llavis, la mandíbula, el maxil·lar i el paladar tou.
dislàlia
dislàlia
- ca dislàlia, n f
- es dislalia
- en dyslalia
Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per la dificultat d'articular un o més fonemes o de produir un so vocàlic diferent al que es vol expressar, a causa d'alteracions dels òrgans perifèrics de l'aparell fonador.
Nota
- La dislàlia pot ser simple, si afecta un sol fonema, o múltiple, si n'afecta més d'un.
dislàlia audiogènica
dislàlia audiogènica
- ca dislàlia audiogènica, n f
- es dislalia audiogénica
- en audiogenic dyslalia
Definició
Dislàlia en què els problemes d'articulació de fonemes són produïts per una alteració auditiva.
disòsmia
disòsmia
- ca disòsmia, n f
- es disosmia
- en dysosmia
Definició
Trastorn consistent en l'alteració qualitativa o quantitativa del sentit de l'olfacte.
dispnea
dispnea
- ca dispnea, n f
- es disnea
- en dyspnea
Definició
Sensació de dificultat en la respiració associada a un augment de l'esforç per a respirar.
dispnea laríngia
dispnea laríngia
- ca dispnea laríngia, n f
- ca crup, n m sin. compl.
- es crup
- es disnea laríngea
- en croup
- en laryngeal dyspnea
Definició
Dispnea d'origen laringi que sol anar acompanyada d'estridor, tiratge i respiració lenta.
dors del nas
dors del nas
- ca dors del nas, n m
- es dorso de la nariz
- en dorsum of nose
- TA dorsum nasi
Definició
Part de la superfície externa de la piràmide nasal formada per la unió dels cartílags nasals laterals a la part inferior i la unió dels ossos nasals a la part superior.
drenatge transtimpànic
drenatge transtimpànic
- ca drenatge transtimpànic, n m
- es drenaje transtimpánico
- en tympanostomy tube insertion
Definició
Tècnica consistent a introduir un tub petit en forma de diàbolo en una incisió feta a la membrana timpànica a fi de mantenir una ventilació prolongada de la cavitat timpànica.
ductus reuniens [la]
ductus reuniens [la]
- ca ductus reuniens [la], n m
- ca conducte de Hensen, n m sin. compl.
- es conducto de Hensen
- es ductus reuniens
- en ductus reuniens
- en Hensen's duct
- TA ductus reuniens
Definició
Conducte membranós que s'estén des del conducte coclear fins al sàcul.