Back to top
  • ca  disfonia puberal, n f
  • ca  muda, n f sin. compl.
  • es  disfonía puberal
  • es  muda
  • en  dysphonia puberum

Definició
Disfonia transitòria que afecta els nois durant la pubertat.
  • ca  disglòssia, n f
  • es  disglosia

Definició
Trastorn consistent en una alteració de l'articulació de les paraules produït per malformacions o lesions de la llengua, els llavis, la mandíbula, el maxil·lar i el paladar tou.
  • ca  dislàlia, n f
  • es  dislalia
  • en  dyslalia

Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per la dificultat d'articular un o més fonemes o de produir un so vocàlic diferent al que es vol expressar, a causa d'alteracions dels òrgans perifèrics de l'aparell fonador.

Nota

  • La dislàlia pot ser simple, si afecta un sol fonema, o múltiple, si n'afecta més d'un.
dislàlia audiogènica dislàlia audiogènica

  • ca  dislàlia audiogènica, n f
  • es  dislalia audiogénica
  • en  audiogenic dyslalia

Definició
Dislàlia en què els problemes d'articulació de fonemes són produïts per una alteració auditiva.
  • ca  disòsmia, n f
  • es  disosmia
  • en  dysosmia

Definició
Trastorn consistent en l'alteració qualitativa o quantitativa del sentit de l'olfacte.
  • ca  dispnea, n f
  • es  disnea
  • en  dyspnea

Definició
Sensació de dificultat en la respiració associada a un augment de l'esforç per a respirar.
  • ca  dispnea laríngia, n f
  • ca  crup, n m sin. compl.
  • es  crup
  • es  disnea laríngea
  • en  croup
  • en  laryngeal dyspnea

Definició
Dispnea d'origen laringi que sol anar acompanyada d'estridor, tiratge i respiració lenta.
  • ca  dors del nas, n m
  • es  dorso de la nariz
  • en  dorsum of nose
  • TA  dorsum nasi

Definició
Part de la superfície externa de la piràmide nasal formada per la unió dels cartílags nasals laterals a la part inferior i la unió dels ossos nasals a la part superior.
drenatge transtimpànic drenatge transtimpànic

  • ca  drenatge transtimpànic, n m
  • es  drenaje transtimpánico
  • en  tympanostomy tube insertion

Definició
Tècnica consistent a introduir un tub petit en forma de diàbolo en una incisió feta a la membrana timpànica a fi de mantenir una ventilació prolongada de la cavitat timpànica.
ductus reuniens [la] ductus reuniens [la]

  • ca  ductus reuniens [la], n m
  • ca  conducte de Hensen, n m sin. compl.
  • es  conducto de Hensen
  • es  ductus reuniens
  • en  ductus reuniens
  • en  Hensen's duct
  • TA  ductus reuniens

Definició
Conducte membranós que s'estén des del conducte coclear fins al sàcul.