Back to top
  • ca  oïda, n f
  • es  oída
  • en  hearing

Definició
Acció de percebre els sons pel sentit de l'oïda.
  • ca  oir, v tr
  • ca  sentir, v tr
  • es  oír
  • es  sentir
  • en  hear, to

Definició
Percebre els sons pel sentit de l'oïda.

Nota

  • Convé distingir oir, que designa l'acció de sentir sons, d'escoltar, que es refereix a la consciència de sentir i de reconèixer aquests sons.
  • ca  olfacció, n f
  • es  olfacción
  • en  olfaction

Definició
Percepció de les olors pel sentit de l'olfacte.
  • ca  olfacte, n m
  • es  olfato
  • en  olfact

Definició
Sentit situat al nas pel qual es reben les olors.
  • ca  olfactori -òria, adj
  • ca  olfactiu -iva, adj sin. compl.
  • es  olfativo
  • es  olfatorio
  • en  olfactory

Definició
Relatiu o pertanyent a l'olfacte.
  • ca  olfactòmetre, n m
  • es  olfatómetro
  • en  olfactometer

Definició
Aparell que s'empra per a realitzar una olfactometria.
  • ca  olfactometria, n f
  • es  olfatometría
  • en  olfactometry

Definició
Mesurament i determinació de l'agudesa olfactòria.
olfactometria liminar olfactometria liminar

  • ca  olfactometria liminar, n f
  • es  olfatometría liminar
  • en  liminar olfactometry

Definició
Olfactometria en què es determina el llindar d'olfacció.
olfactometria objectiva olfactometria objectiva

  • ca  olfactometria objectiva, n f
  • es  olfatometría objetiva
  • en  objective olfactometry

Definició
Olfactometria en què s'empra un enregistrador que, en estimular la regió olfactòria amb substàncies oloroses, objectiva les modificacions de la pressió arterial, la freqüència cardíaca, el reflex psicogalvànic, la freqüència i el volum respiratoris, etc.
olfactometria subjectiva olfactometria subjectiva

  • ca  olfactometria subjectiva, n f
  • es  olfatometría subjetiva
  • en  subjective olfactometry

Definició
Olfactometria que es basa en les apreciacions de l'individu explorat.