Diccionari d’otorrinolaringologia

Part de l'orella constituïda pel pavelló de l'orella i el conducte auditiu extern, que té per funció recollir les ones sonores i transmetre-les a l'orella mitjana i protegir les estructures internes.

Part de l'orella constituïda pel laberint, que té per funció codificar el so i donar informació sobre l'equilibri als centres vestibulars.

Part de l'orella constituïda per la trompa auditiva, la cavitat timpànica i les cel·les mastoidals, que té per funció rebre les ones sonores que han passat a través de l'orella externa, ampliar-les i transmetre-les a l'orella interna.

Òrgan que, al marge del sistema nerviós, és responsable de l'audició i el manteniment de l'equilibri.

Òrgan de l'orella interna que transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i fa possible l'audició.

Formació residual embrionària sacciforme, llarga i estreta, situada a la part anteroinferior del septe nasal.

Òrgan responsable de l'olfacció, constituït principalment per la mucosa olfactòria.

Òrgan de l'orella interna que transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i fa possible l'audició.

Òrgan que, al marge del sistema nerviós, és responsable de l'audició i el manteniment de l'equilibri.

Formació residual embrionària sacciforme, llarga i estreta, situada a la part anteroinferior del septe nasal.