Diccionari d’otorrinolaringologia

Porció de l'os temporal situada a la base del crani, de forma piramidal, que conté l'orella interna.

Porció de l'os temporal que forma la paret anteroinferior del conducte auditiu extern.

Prova emprada en l'exploració de l'equilibri consistent a fer pujar l'individu explorat en una plataforma mòbil amb sensors.

Potencial elèctric que es produeix en les cèl·lules ciliades de l'òrgan espiral com a resposta a l'estimulació sonora.

Potencial elèctric que es produeix en diferents nivells de la via auditiva com a resposta de l'estimulació sonora.

Trastorn consistent en una sordesa de percepció progressiva, especialment dels tons aguts, que provoca una pèrdua de discriminació verbal desproporcionada, propi dels individus d'edat avançada.

Desequilibri que es manifesta en la gent gran sense que hi hagi una alteració concreta al sistema vestibular i que s'atribueix a processos degeneratius propis de l'edat.

Projecció radiològica que dona una vista panoràmica d'una orella a través de la transparència que ofereix l'os parietal del costat contrari de l'orella explorada.

Prominència situada a la paret externa del conducte coclear, que separa l'estria vascular del solc espiral extern.

Prominència que forma el cartílag tiroide a la part anterior del coll, en l'angle d'unió de les làmines laterals del cartílag tiroide.