Back to top
  • ca  soroll blanc, n m
  • es  ruido blanco
  • en  white noise

Definició
Soroll format per totes les freqüències de l'audiòmetre emeses al mateix temps i amb la mateixa intensitat, que s'empra en l'emmascarament.
soroll de banda estreta soroll de banda estreta

  • ca  soroll de banda estreta, n m
  • es  ruido de banda estrecha
  • en  narrow band masking noise

Definició
Soroll que correspon a una zona del soroll blanc centrada en la freqüència que s'estudia, que s'empra en l'emmascarament.
sostre de la cavitat timpànica sostre de la cavitat timpànica

  • ca  paret tegmentària de la cavitat timpànica, n f
  • ca  sostre de la cavitat timpànica, n m sin. compl.
  • ca  tegmen timpànic, n m sin. compl.
  • es  pared tegmentaria de la cavidad timpánica
  • es  techo de la cavidad timpánica
  • es  tegmen timpánico
  • en  root of the tympanic cavity
  • en  tegmen tympani
  • TA  paries tegmentalis cavitatis tympanicae

Definició
Paret prima que constitueix la part superior de la cavitat timpànica, on reposa el lòbul temporal del cervell.
  • ca  cavitat infraglòtica, n f
  • ca  subglotis, n f
  • es  cavidad infraglótica
  • es  subglotis
  • en  infraglottic cavity
  • en  subglottis
  • TA  cavitas infraglottica

Definició
Cavitat inferior de la laringe situada entre la glotis i la tràquea.
  • ca  subharmònic, n m
  • es  subamónico
  • en  subharmonic

Definició
Magnitud sinusoidal la freqüència de la qual és un submúltiple enter de la freqüència fonamental.
subicle del promontori subicle del promontori

  • ca  subicle del promontori, n m
  • es  subículo del promontorio
  • en  subiculum of promontory
  • TA  subiculum promontorii

Definició
Rebava òssia que limita posteriorment amb el si timpànic.
sulcus glottidis [la] sulcus glottidis [la]

  • ca  sulcus glottidis [la], n m
  • es  sulcus glottidis
  • en  sulcus glottidis

Definició
Malformació del plec vocal consistent en un solc que el divideix en dues meitats en sentit longitudinal.

Nota

  • El sulcus glottidis pot aparèixer en un plec vocal o en ambdós.
  • ca  supraglotis, n f
  • es  supraglotis
  • en  supraglottis

Definició
Part superior de la laringe formada pels plecs vestibulars, la part superior dels cartílags aritenoides, l'epiglotis i els plecs aritenoepiglòtics.