Back to top
  • ca  garant, n m, f
  • es  garante

Dret civil general

Definició
Persona que garanteix el compliment d'una obligació.
garantia garantia

Dret civil d'obligacions i contractes

  • ca  garantia, n f
  • es  garantía

Dret civil d'obligacions i contractes

Definició
Contracte accessori d'un de principal que té la finalitat d'assegurar al creditor el compliment d'una obligació.
garantia personal garantia personal

Dret civil d'obligacions i contractes

  • ca  garantia personal, n f
  • es  garantía personal

Dret civil d'obligacions i contractes

Definició
Garantia en virtut de la qual el mateix deutor o una altra persona respon subsidiàriament del compliment d'una obligació amb el seu patrimoni personal en el cas que el deutor no ho faci.
garantia real garantia real

Dret civil d'obligacions i contractes

  • ca  garantia real, n f
  • es  garantía real

Dret civil d'obligacions i contractes

Definició
Garantia que recau sobre un bé.
  • ca  gaudi, n m
  • es  disfrute
  • es  goce

Drets reals

Definició
Acció de treure profit o avantatge d'una cosa.
generació generació

Dret de família

  • ca  generació, n f
  • es  generación

Dret de família

Definició
Cadascuna de les descendències successives d'un individu.
generació generació

Dret de família

  • ca  generació, n f
  • es  generación

Dret de família

Definició
Successió de descendents en línia directa.
gestió de negocis aliens gestió de negocis aliens

Dret civil general

  • ca  gestió de negocis aliens, n f
  • ca  gestió de negocis d'altri, n f sin. compl.
  • es  gestión de negocios ajenos

Dret civil general

Definició
Quasicontracte que neix quan una persona té cura dels interessos d'una altra sense haver-ne rebut l'encàrrec i sense l'obligació legal d'intervenir-hi.
gestió de negocis d'altri gestió de negocis d'altri

Dret civil general

  • ca  gestió de negocis aliens, n f
  • ca  gestió de negocis d'altri, n f sin. compl.
  • es  gestión de negocios ajenos

Dret civil general

Definició
Quasicontracte que neix quan una persona té cura dels interessos d'una altra sense haver-ne rebut l'encàrrec i sense l'obligació legal d'intervenir-hi.
  • ca  grau, n m
  • es  grado

Dret de família

Definició
Distància que, en el parentiu, separa les persones entre les quals s'estableix el còmput.

Nota

  • En línia recta hi ha tants graus com generacions o persones, sense comptar la de l'extrem del qual es parteix. En línia col·lateral hi ha tants graus com persones hi hagi entre ambdues línies, sense comptar la de l'extrem del qual es parteix.