fumus boni iuris [la]
fumus boni iuris [la]
Control de l'Administració
- ca aparença de bon dret, n f
- ca fumus boni iuris [la], n m sin. compl.
- es apariencia de buen derecho, n f
- es fumus boni iuris, n m
Control de l'Administració
Definició
Supòsit que permet a una administració pública o un òrgan judicial adoptar una mesura cautelar si considera que les pretensions de qui la demana semblen més fonamentades que les de l'Administració pública.
Nota
- 1. La jurisprudència aplica normalment l'aparença de bon dret en supòsits de nul·litat de ple dret, d'actes administratius que apliquen o executen una disposició general declarada nul·la, o quan hi ha un criteri constant de la jurisprudència que l'Administració pública no segueix.
- 2. Fumus boni iuri significa literalment 'fum del bon dret'.
funció inspectora
funció inspectora
Activitat administrativa
- ca activitat d'inspecció, n f
- ca funció inspectora, n f sin. compl.
- ca inspecció, n f sin. compl.
- es actividad de inspección, n f
- es función inspectora, n f
- es inspección, n f
Activitat administrativa
Definició
Activitat administrativa que consisteix a vetllar per la legalitat vigent amb el control dels requisits exigibles per la normativa, mitjançant la comprovació, la verificació i la investigació directa dels fets, elements, activitats o altres circumstàncies.
Nota
- Les administracions públiques de Catalunya poden exercir l'activitat d'inspecció directament o bé a través d'entitats col·laboradores degudament habilitades.
funció pública
funció pública
Personal al servei de l'Administració
- ca funció pública, n f
- es función pública, n f
Personal al servei de l'Administració
Definició
Conjunt de subsistemes de gestió dels recursos humans d'una administració pública que es regeixen per uns principis i unes normes d'ordenació específiques.
Nota
- El dret a la funció pública regula els diferents aspectes de la prestació de serveis i el vincle d'un treballador públic amb una administració pública, des del naixement fins a l'extinció.
funció pública
funció pública
Dret administratiu general
- ca funció pública, n f
- es función pública, n f
Dret administratiu general
Definició
Activitat que duen a terme els organismes, les autoritats, els agents i els auxiliars del poder públic.
Nota
- Són funcions públiques, per exemple, les que impliquen exercici d'autoritat, les de fe pública i assessorament legal preceptiu, les de control i fiscalització interna de la gestió econòmica i financera pressupostària, les de comptabilitat i tresoreria i, en general, aquelles que es reserven als funcionaris per garantir objectivitat, imparcialitat i independència.
funció pública
funció pública
Personal al servei de l'Administració
- ca funció pública, n f
- es función pública, n f
Personal al servei de l'Administració
Definició
Conjunt de persones que treballen a l'Administració pública mitjançant una relació professional retribuïda i de caràcter especial per raó del servei públic que realitzen.
Nota
- La funció pública és el principal agent de la gestió i el desenvolupament dels serveis públics.
funcionari | funcionària
funcionari | funcionària
Personal al servei de l'Administració
- ca funcionari | funcionària, n m, f
- ca funcionari públic | funcionària pública, n m, f sin. compl.
- es funcionario | funcionaria, n m, f
- es funcionario público | funcionaria pública, n m, f
Personal al servei de l'Administració
Definició
Treballador públic que es troba en una situació regulada pel dret administratiu.
Nota
- Correspon als funcionaris l'exercici de les funcions que impliquen la participació directa o indirecta en l'exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l'Estat i de les administracions públiques.
funcionari de carrera | funcionària de carrera
funcionari de carrera | funcionària de carrera
Personal al servei de l'Administració
- ca funcionari de carrera | funcionària de carrera, n m, f
- es funcionario de carrera | funcionaria de carrera, n m, f
Personal al servei de l'Administració
Definició
Funcionari que, en virtut d'un nomenament legal, està vinculat a una administració pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l'exercici de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent.
Nota
- La condició de funcionari de carrera s'adquireix pel compliment successiu dels requisits següents: superació del procés selectiu; nomenament per l'òrgan o autoritat competent, publicat en el diari oficial corresponent; acte d'acatament de la Constitució i, si escau, de l'estatut d'autonomia corresponent i de la resta de l'ordenament jurídic, i presa de possessió dins el termini que s'estableixi.
funcionari en pràctiques | funcionària en pràctiques
funcionari en pràctiques | funcionària en pràctiques
Personal al servei de l'Administració
- ca funcionari en pràctiques | funcionària en pràctiques, n m, f
- es funcionario en prácticas | funcionaria en prácticas, n m, f
Personal al servei de l'Administració
Definició
Persona que ha superat un procés selectiu i que ha de passar un curs o un període de pràctiques abans de ser nomenada funcionària de carrera.
funcionari interí | funcionària interina
funcionari interí | funcionària interina
Personal al servei de l'Administració
- ca funcionari interí | funcionària interina, n m, f
- es funcionario interino | funcionaria interina, n m, f
Personal al servei de l'Administració
Definició
Persona que ocupa temporalment un lloc de treball reservat a un funcionari de carrera, en virtut d'un nomenament subjecte al dret administratiu, per raons expressament justificades de necessitat i d'urgència.
Nota
- Un funcionari interí pot ser nomenat per ocupar places vacants que han de ser ocupades per funcionaris de carrera, per substituir transitòriament el titular, per executar programes temporals o per excés o acumulació de tasques.
funcionari públic | funcionària pública
funcionari públic | funcionària pública
Personal al servei de l'Administració
- ca funcionari | funcionària, n m, f
- ca funcionari públic | funcionària pública, n m, f sin. compl.
- es funcionario | funcionaria, n m, f
- es funcionario público | funcionaria pública, n m, f
Personal al servei de l'Administració
Definició
Treballador públic que es troba en una situació regulada pel dret administratiu.
Nota
- Correspon als funcionaris l'exercici de les funcions que impliquen la participació directa o indirecta en l'exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l'Estat i de les administracions públiques.