Back to top
relació de subjecció general relació de subjecció general

Posició jurídica de l'Administració

  • ca  relació de subjecció general, n f
  • es  relación de sujeción general, n f

Posició jurídica de l'Administració

Definició
Relació juridicoadministrativa que s'estableix entre una administració pública i qualsevol persona que queda subjecta a l'exercici de potestats administratives, d'acord amb el principi de territorialitat.
relació estatutària relació estatutària

Personal al servei de l'Administració, Posició jurídica de l'Administració

  • ca  relació estatutària, n f
  • es  relación estatutaria, n f

Personal al servei de l'Administració, Posició jurídica de l'Administració

Definició
Relació jurídica definida directament per les lleis i els reglaments, sense necessitat d'un contracte.

Nota

  • L'exemple més característic d'una relació estatutària és la relació jurídica d'un funcionari de carrera amb una administració pública.
relació jurídica administrativa relació jurídica administrativa

Posició jurídica de l'Administració

  • ca  relació jurídica administrativa, n f
  • es  relación jurídica administrativa, n f
  • es  relación jurídico-administrativa, n f

Posició jurídica de l'Administració

Definició
Relació jurídica regulada pel dret administratiu en la qual un dels subjectes és una administració pública i l'altre és un particular o un ens públic.
remoció remoció

Personal al servei de l'Administració

  • ca  remoció, n f
  • es  remoción, n f

Personal al servei de l'Administració

Definició
Acció de fer cessar un treballador públic del lloc de treball que ocupa.

Nota

  • En el cas de remoció del lloc de treball obtingut per concurs, s'ha d'assignar al treballador públic un lloc de treball d'acord amb el sistema de carrera professional propi de cada administració pública i amb les garanties inherents a aquest sistema.
renúncia renúncia

Personal al servei de l'Administració

  • ca  renúncia, n f
  • es  renuncia, n f

Personal al servei de l'Administració

Definició
Acció de cedir per pròpia voluntat i per escrit la condició de funcionari.
renúncia renúncia

Procediment administratiu i acte administratiu

  • ca  renúncia, n f
  • es  renuncia, n f

Procediment administratiu i acte administratiu

Definició
Acció d'una persona interessada d'abandonar definitivament un dret, sempre que no ho prohibeixi l'ordenament jurídic, la qual posa fi a un procediment administratiu.

Nota

  • La renúncia es diferencia del desistiment pel fet que aquest últim només suposa una renúncia al procediment.
reparcel·lació reparcel·lació

Urbanisme

  • ca  reparcel·lació, n f
  • es  reparcelación, n f

Urbanisme

Definició
Sistema d'actuació urbanística que pot tenir per objecte repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats de l'ordenació urbanística o regularitzar la configuració de les finques i situar-ne l'aprofitament en zones aptes per a l'edificació, i també, si escau, cedir a l'ajuntament els terrenys i parcel·les que li corresponen d'acord amb el planejament urbanístic.

Nota

  • Les parcel·les resultants de la reparcel·lació s'adjudiquen a les persones interessades, en proporció a les parcel·les originals i a altres drets.
reparcel·lació econòmica reparcel·lació econòmica

Urbanisme

  • ca  reparcel·lació econòmica, n f
  • es  reparcelación económica, n f

Urbanisme

Definició
Reparcel·lació que no comporta canvis en la delimitació física de parcel·les sinó únicament repartiment de càrregues, de manera que aquestes són assumides pels propietaris de les parcel·les edificables mitjançant el pagament de la part proporcional de totes les càrregues del polígon.
reparcel·lació voluntària reparcel·lació voluntària

Urbanisme

  • ca  reparcel·lació voluntària, n f
  • es  reparcelación voluntaria, n f

Urbanisme

Definició
Reparcel·lació proposada pels propietaris de les finques incloses en un polígon d'actuació urbanística de comú acord i mitjançant escriptura pública, que obliga l'Administració pública actuant a sotmetre-la a informació pública, sense necessitat d'aprovació inicial.
requeriment requeriment

Procediment administratiu i acte administratiu

  • ca  requeriment, n m
  • es  requerimiento, n m

Procediment administratiu i acte administratiu

Definició
Acció per la qual una administració pública intima una persona a fer una actuació determinada o a no fer-la.

Nota

  • 1. Per exemple, hi ha requeriment quan cal esmenar o millorar una sol·licitud. 2. Quan es fa un requeriment d'esmena, si la persona interessada no l'atén, es considera que hi ha desistiment.