Back to top
  • ca  habilitació, n f
  • es  habilitación

Definició
Autorització conferida a un funcionari públic perquè pugui realitzar funcions que en principi no li són pròpies o les pugui realitzar fora del seu àmbit o districte.
  • ca  habitació, n f
  • ca  estatge, n m sin. compl.
  • es  habitación
  • fr  habitation

Definició
Dret real essencialment inalienable, constituït a favor d'una o més persones físiques, que comporta la facultat d'ocupar en un immoble aliè la part necessària per a atendre les seves necessitats d'habitatge i les de les persones que hi conviuen, encara que n'augmenti el nombre.

Nota

  • Estatge és una denominació pròpia de l'illa de Mallorca.
  • ca  herència, n f
  • es  herencia
  • fr  hérédité

Definició
Conjunt de béns, drets i obligacions del causant que no s'extingeixen per la mort i que es transmeten a l'hereu.
  • ca  heretament, n m
  • es  heredamiento
  • fr  héritage

Definició
Institució contractual d'hereu que s'atorga en capítols matrimonials.

Nota

  • Pot ser a favor dels contraents, dels fills del contraents o dels esposos mútuament.
  • ca  heretant, n m, f
  • es  heredante

Definició
Persona que atorga un heretament en favor d'una altra.
  • ca  hereu | hereva, n m, f
  • es  heredero
  • fr  héritier
  • en  heir

Definició
Persona que succeeix el causant d'una herència amb caràcter universal.
hereu abintestat | hereva abintestada hereu abintestat | hereva abintestada

  • ca  hereu legítim | hereva legítima, n m, f
  • ca  hereu abintestat | hereva abintestada, n m, f sin. compl.
  • es  abintestato
  • es  heredero ab intestato
  • es  heredero legítimo
  • fr  héritier ab intestat
  • fr  héritier légal
  • fr  héritier légitime
  • en  abintestate heir
  • en  heir at law

Definició
Persona que, a manca d'hereu voluntari, és cridada a l'herència per disposició legal.
hereu de confiança | hereva de confiança hereu de confiança | hereva de confiança

  • ca  hereu de confiança | hereva de confiança, n m, f
  • es  heredero de confianza

Definició
Persona física designada pel testador perquè doni als béns de l'herència la destinació que aquest li hagi encomanat confidencialment.
hereu legítim | hereva legítima hereu legítim | hereva legítima

  • ca  hereu legítim | hereva legítima, n m, f
  • ca  hereu abintestat | hereva abintestada, n m, f sin. compl.
  • es  abintestato
  • es  heredero ab intestato
  • es  heredero legítimo
  • fr  héritier ab intestat
  • fr  héritier légal
  • fr  héritier légitime
  • en  abintestate heir
  • en  heir at law

Definició
Persona que, a manca d'hereu voluntari, és cridada a l'herència per disposició legal.
hereu per fiduciari | hereva per fiduciari hereu per fiduciari | hereva per fiduciari

  • ca  hereu per fiduciari | hereva per fiduciari, n m, f
  • es  hederero por fiduciario

Definició
Hereu instituït pel cònjuge supervivent o els dos parents més propers entre els seus fills o els seus descendents.