escena
escena
Estructures civils
- ca escena, n f
- es escena
- en scene
Estructures civils
Definició
Plataforma elevada d'un teatre, darrere l'orquestra, on es representava l'obra.
escif
escif
Ceramologia
- ca escif, n m
- es escifo
- en skyphos
Ceramologia
Definició
Copa grega de terrissa, profunda, amb peu baix i dues nanses a la vora, generalment horitzontals.
escita
escita
Divisions cronoculturals
- ca escita, n m, f
- es escita
- en Scythian
Divisions cronoculturals
Definició
Individu d'un poble que ocupà el sud-est d'Europa durant el primer mil·lenni aC.
escòria
escòria
Ceramologia, Vidre, Metal·lúrgia
- ca escòria, n f
- ca cagaferro, n m sin. compl.
- es escoria
- en scoria
Ceramologia, Vidre, Metal·lúrgia
Definició
Material de rebuig que es forma durant la fusió de metalls o de vidre, durant la cocció de ceràmica o durant la reducció de minerals.
escultura
escultura
Escultura
- ca escultura, n f
- es escultura
- en sculpture
Escultura
Definició
Obra tridimensional afaiçonada en un material sòlid, generalment en pedra, marbre, metall o fusta, o feta a motlle.
esgrafiat
esgrafiat
Epigrafia
- ca esgrafiat, n m
- es esgrafiado
- en sgraffito
Epigrafia
Definició
Grafit traçat en una superfície dura, com ara un mur o ceràmica, fent-ne saltar la capa superficial que la revesteix i deixant al descobert la capa següent.
esgrafiat -ada
esgrafiat -ada
Ceramologia
- ca esgrafiat -ada, adj
- es esgrafiado
- en sgraffito
Ceramologia
Definició
Dit de la decoració ceràmica obtinguda en extreure la capa superficial d'un color diferent.
esmalt
esmalt
Ceramologia
- ca esmalt, n m
- es esmalte
- en enamel
- en enamelwork
Ceramologia
Definició
Vernís vitri.
espadanya
espadanya
Estructures religioses
- ca campanar d'espadanya, n m
- ca campanar de cadireta, n m sin. compl.
- ca campanar de paret, n m sin. compl.
- ca espadanya, n f sin. compl.
- es espadaña
- en belfry
- en steeple
Estructures religioses
Definició
Campanar que consisteix en un mur amb una o més obertures per a allotjar-hi les campanes, el qual pot ser la prolongació superior, per sobre de la teulada, d'una de les parets d'una església, o una paret construïda sobre la teulada damunt l'arc toral.
espàtula
espàtula
Indústria òssia
- ca espàtula, n f
- es espátula
- en spatula
Indústria òssia
Definició
Instrument de forma aplanada i allargada, que té un extrem arrodonit o rom.