Back to top
  • ca  escena, n f
  • es  escena
  • en  scene

Estructures civils

Definició
Plataforma elevada d'un teatre, darrere l'orquestra, on es representava l'obra.
  • ca  escif, n m
  • es  escifo
  • en  skyphos

Ceramologia

Definició
Copa grega de terrissa, profunda, amb peu baix i dues nanses a la vora, generalment horitzontals.
escita escita

Divisions cronoculturals

  • ca  escita, n m, f
  • es  escita
  • en  Scythian

Divisions cronoculturals

Definició
Individu d'un poble que ocupà el sud-est d'Europa durant el primer mil·lenni aC.
escòria escòria

Ceramologia, Vidre, Metal·lúrgia

  • ca  escòria, n f
  • ca  cagaferro, n m sin. compl.
  • es  escoria
  • en  scoria

Ceramologia, Vidre, Metal·lúrgia

Definició
Material de rebuig que es forma durant la fusió de metalls o de vidre, durant la cocció de ceràmica o durant la reducció de minerals.
  • ca  escultura, n f
  • es  escultura
  • en  sculpture

Escultura

Definició
Obra tridimensional afaiçonada en un material sòlid, generalment en pedra, marbre, metall o fusta, o feta a motlle.
  • ca  esgrafiat, n m
  • es  esgrafiado
  • en  sgraffito

Epigrafia

Definició
Grafit traçat en una superfície dura, com ara un mur o ceràmica, fent-ne saltar la capa superficial que la revesteix i deixant al descobert la capa següent.
esgrafiat -ada esgrafiat -ada

Ceramologia

  • ca  esgrafiat -ada, adj
  • es  esgrafiado
  • en  sgraffito

Ceramologia

Definició
Dit de la decoració ceràmica obtinguda en extreure la capa superficial d'un color diferent.
  • ca  esmalt, n m
  • es  esmalte
  • en  enamel
  • en  enamelwork

Ceramologia

Definició
Vernís vitri.
espadanya espadanya

Estructures religioses

  • ca  campanar d'espadanya, n m
  • ca  campanar de cadireta, n m sin. compl.
  • ca  campanar de paret, n m sin. compl.
  • ca  espadanya, n f sin. compl.
  • es  espadaña
  • en  belfry
  • en  steeple

Estructures religioses

Definició
Campanar que consisteix en un mur amb una o més obertures per a allotjar-hi les campanes, el qual pot ser la prolongació superior, per sobre de la teulada, d'una de les parets d'una església, o una paret construïda sobre la teulada damunt l'arc toral.
espàtula espàtula

Indústria òssia

  • ca  espàtula, n f
  • es  espátula
  • en  spatula

Indústria òssia

Definició
Instrument de forma aplanada i allargada, que té un extrem arrodonit o rom.