frontispici
frontispici
Elements arquitectònics
- ca frontispici, n m
- ca frontis, n m sin. compl.
- es frontis
- es frontispicio
- en front
- en frontispiece
Elements arquitectònics
Definició
Façana principal d'un edifici.
frontó
frontó
Elements arquitectònics
- ca frontó, n m
- es frontispicio
- es frontón
- en pediment
Elements arquitectònics
Definició
Acabament triangular d'una façana o d'un pòrtic, delimitat per la cornisa i els dos vessants d'una teulada de dos aiguavessos.
fulla
fulla
Indústria lítica
- ca fulla, n f
- es hoja
- en leaf point
Indústria lítica
Definició
Punta que presenta retoc pla a tota la superfície o a gran part.
fumeral
fumeral
Estructures econòmiques
- ca fumeral, n m
- es chimenea
- en vent hole
Estructures econòmiques
Definició
Obertura de l'alcuba per a la sortida de fums.
fusaiola
fusaiola
Ceramologia
- ca fusaiola, n f
- ca tortera, n f
- es fusayola
- es tortera
- es tortero
- fr fusaïole
- it fusaiola
- it fusaiolo
- en spindle whorl
Ceramologia
Definició
Peça de terrissa amb un orifici central, col·locada a l'extrem inferior del fus per a tòrcer el fil.
fust
fust
Elements arquitectònics
- ca fust, n m
- ca canya, n f sin. compl.
- ca tronc, n m sin. compl.
- es caña
- es caria
- es fuste
- en shaft
Elements arquitectònics
Definició
Part central d'una columna, en forma de cilindre allargat, situada entre la base i el capitell.