Back to top
orquestra orquestra

Estructures civils

  • ca  orquestra, n f
  • es  orquesta
  • en  orchestra

Estructures civils

Definició
Espai semicircular d'un teatre romà, destinat a lloc d'honor.
ortocranià -ana ortocranià -ana

Paleoantropologia

  • ca  ortocranià -ana, adj
  • es  ortocráneo
  • en  orthocranic

Paleoantropologia

Definició
Dit de l'individu que té el crani d'alçada mitjana segons la proporció entre l'alçada i la llargada.

Nota

  • La qualitat d'ortocranià s'anomena ortocrània.
ortògnat -a ortògnat -a

Paleoantropologia

  • ca  ortògnat -a, adj
  • es  ortognato
  • en  orthognathic
  • en  orthognathous

Paleoantropologia

Definició
Dit de l'individu que no té el maxil·lar superior gens prominent.

Nota

  • La qualitat d'ortògnat s'anomena ortognatisme.
ortòstat ortòstat

Tècniques i materials de construcció

  • ca  ortòstat, n m
  • es  ortostato
  • en  orthostat

Tècniques i materials de construcció

Definició
Bloc de pedra gran o llosa utilitzat a manera de pilar, bàsicament en construccions de caràcter funerari o religiós.
  • ca  osca, n f
  • es  escotadura
  • en  notch

Indústria lítica

Definició
Instrument de pedra tallada amb retoc simple que forma una concavitat a la vora.
oscillum [la] oscillum [la]

Escultura

  • ca  oscillum [la], n m
  • es  oscillum
  • en  oscillum

Escultura

Definició
Relleu circular o quadrangular d'època romana que es penjava normalment dels arbres o dels intercolumnis dels jardins.
osteologia osteologia

Arqueobiologia

  • ca  osteologia, n f
  • es  osteología
  • en  osteology

Arqueobiologia

Definició
Disciplina que estudia les restes òssies.
osteometria osteometria

Arqueobiologia

  • ca  osteometria, n f
  • es  osteometría
  • en  osteometry

Arqueobiologia

Definició
Disciplina que estudia les mesures de les restes òssies.
osteomètric -a osteomètric -a

Arqueobiologia

  • ca  osteomètric -a, adj
  • es  osteométrico
  • en  osteometric
  • en  osteometrical

Arqueobiologia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'osteometria.
  • ca  òstracon, n m
  • es  óstracon
  • en  ostracon
  • en  ostrakon

Epigrafia

Definició
Tros de terrissa grega inscrit.