raspador
raspador
Indústria lítica
- ca gratador, n m
- ca raspador, n m
- es raspador
- fr grattoir
- en end scraper
Indústria lítica
Definició
Làmina o ascla que presenta un retoc simple i continu, que forma un front arrodonit, en un extrem o en tots dos.
raspallat -ada
raspallat -ada
Ceramologia
- ca raspallat -ada, adj
- es cepillado
- en brushed
Ceramologia
Definició
Dit de la decoració ceràmica obtinguda per aplicació en la pasta d'un estri proveït de cerres, crin o brins rígids.
raspament
raspament
Indústria òssia
- ca raspament, n m
- ca raspat, n m sin. compl.
- ca raspatge, n m sin. compl.
- es raspado
- en bone scratching
Indústria òssia
Definició
Tècnica que consisteix a gratar la superfície d'un os per a treure'n els elements adherits, rebaixar-la o allisar-la.
raspat
raspat
Indústria òssia
- ca raspament, n m
- ca raspat, n m sin. compl.
- ca raspatge, n m sin. compl.
- es raspado
- en bone scratching
Indústria òssia
Definició
Tècnica que consisteix a gratar la superfície d'un os per a treure'n els elements adherits, rebaixar-la o allisar-la.
raspatge
raspatge
Indústria òssia
- ca raspament, n m
- ca raspat, n m sin. compl.
- ca raspatge, n m sin. compl.
- es raspado
- en bone scratching
Indústria òssia
Definició
Tècnica que consisteix a gratar la superfície d'un os per a treure'n els elements adherits, rebaixar-la o allisar-la.
rasqueta
rasqueta
Indústria lítica
- ca rasqueta, n f
- es rasqueta
- fr raclette
- en raclette
Indústria lítica
Definició
Ascla amb retocs abruptes i continus que afecten una o més vores de la peça.
reble
reble
Tècniques i materials de construcció
- ca reble, n m
- es ripio
- en debris
- en rubble
Tècniques i materials de construcció
Definició
Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc. eventualment barrejats amb morter, amb els quals s'omplen els buits entre les pedres grosses d'una construcció.
recinte jussà
recinte jussà
Estructures militars
- ca recinte jussà, n m
- es recinto inferior
Estructures militars
Definició
Part inferior d'un castell no ocupada pel recinte sobirà.
recinte sobirà
recinte sobirà
Estructures militars
- ca recinte sobirà, n m
- es recinto superior
Estructures militars
Definició
Recinte emmurallat situat a la part superior d'un castell.
refectori
refectori
Estructures religioses
- ca refetor, n m
- ca refectori, n m sin. compl.
- es refectorio
- en refectory
Estructures religioses
Definició
Menjador comú dels membres d'una col·lectivitat estable, generalment de monestirs o convents.
