Back to top
  • ca  testimoni, n m
  • es  testigo
  • en  balk
  • en  baulk

Excavació

Definició
Franja de terreny sense excavar que queda entre quadres, que permet fer la lectura vertical d'una estratigrafia, pròpia del mètode de Wheeler.
tetràpilon tetràpilon

Estructures civils

  • ca  arc quadrifront, n m
  • ca  tetràpilon, n m sin. compl.
  • es  arco cuadrifronte
  • es  tetrapilo
  • es  tetrápilo
  • es  tetrapylon
  • en  tetrapylon

Estructures civils

Definició
Arc de triomf de planta quadrada amb quatre arcs, un a cada costat.
tetràstil -a tetràstil -a

Estructures religioses

  • ca  tetràstil -a, adj
  • es  tetrástilo
  • en  tetrastyle

Estructures religioses

Definició
Dit del temple pròstil o de l'atri que té quatre columnes.
  • ca  textura, n f
  • es  textura
  • en  texture

Geoarqueologia

Definició
Proporció de les diverses fraccions d'un sòl o d'un sediment.

Nota

  • Mitjançant l'anàlisi granulomètrica, s'estableixen els diferents tipus de textura, que fonamentalment són l'arenosa, la llimosa i l'argilosa.
tiberià -ana tiberià -ana

Divisions cronoculturals

  • ca  tiberià -ana, adj
  • es  tiberiano
  • en  Tiberian

Divisions cronoculturals

Definició
Datat entre els anys 14 i 37 dC a l'Imperi romà.
  • ca  timbre, n m
  • es  timbre

Numismàtica

Definició
Moneda catalana medieval d'or amb l'escut reial gravat.
  • ca  peveter, n m
  • ca  timiatèrion, n m sin. compl.
  • es  pebetero
  • es  thymiaterion
  • es  timiaterio
  • en  burner
  • en  thymiaterion

Escultura

Definició
Vas on es cremaven substàncies aromàtiques.
timpà timpà

Estructures religioses

  • ca  timpà, n m
  • es  tímpano
  • en  tympan
  • en  tympanum

Estructures religioses

Definició
Espai semicircular amb decoració escultòrica comprès entre la llinda de la portalada d'una església romànica o gòtica i l'arquivolta.
timpà timpà

Elements arquitectònics

  • ca  timpà, n m
  • es  tímpano
  • en  tympan
  • en  tympanum

Elements arquitectònics

Definició
Espai triangular comprès entre les dues cornises inclinades d'un frontó i l'horitzontal de la base.
  • ca  tinta plana, n f
  • es  tinta plana
  • fr  teinte plate
  • en  flat wash

Pintura

Definició
Tècnica pictòrica consistent a omplir de pigment la totalitat d'una figura.