bací
bací
Ceramologia, Metal·lúrgia
- ca bací, n m
- es bacín
- en barber's bowl
Ceramologia, Metal·lúrgia
Definició
Plat amb una esmotxadura semicircular a la vora, utilitzat pels barbers per a remullar les barbes.
bloc
bloc
Geoarqueologia
- ca bloc, n m
- es bloque
- en block
- en boulder
- en cobble
Geoarqueologia
Definició
Fragment de roca de més de 20 cm de diàmetre.
ceràmica de cordes
ceràmica de cordes
Ceramologia
- ca ceràmica de cordes, n f
- es cerámica cordada
- en corded ware
Ceramologia
Definició
Ceràmica fabricada durant el neolític, decorada amb impressions de cordes o amb incisions profundes que imiten cordons.
cultura de la ceràmica de cordes
cultura de la ceràmica de cordes
Divisions cronoculturals
- ca cultura de la ceràmica de cordes, n f
- es cultura de la cerámica de cuerdas
- en Corded Ware culture
Divisions cronoculturals
Definició
Fase del calcolític final de l'Europa central, estesa amb variants des de Rússia fins a Holanda, datada a la segona meitat del tercer mil·lenni aC.
dors natural
dors natural
Indústria lítica
- ca dors natural, n m
- es borde natural
- es dorso natural
- en naturally backed
Indústria lítica
Definició
Vora lateral d'una làmina o d'una ascla, que presenta còrtex.
morter
morter
Tècniques i materials de construcció
- ca morter, n m
- es mortero
- en mortar
Tècniques i materials de construcció
Definició
Massa feta amb una mescla de calç, sorra i aigua, que s'endureix en un temps determinat.
ordre compost
ordre compost
Estructures
- ca ordre compost, n m
- es orden compuesto
- en composite order
Estructures
Definició
Ordre arquitectònic romà caracteritzat per una combinació d'elements jònics i corintis.
ordre corinti
ordre corinti
Estructures
- ca ordre corinti, n m
- es orden corintio
- en Corinthian order
Estructures
Definició
Ordre arquitectònic clàssic caracteritzat per una columna de capitell decorat amb fulles d'acant.
ordre dòric
ordre dòric
Estructures
- ca ordre dòric, n m
- es orden dórico
- en Doric order
Estructures
Definició
Ordre arquitectònic clàssic caracteritzat per una columna sense base de capitell senzill.
ordre jònic
ordre jònic
Estructures
- ca ordre jònic, n m
- es orden jónico
- en Ionic order
Estructures
Definició
Ordre arquitectònic clàssic caracteritzat per una columna de capitell decorat amb dues volutes.
