BACOP
BACOP
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs
- ca BACOP
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs
Definició
Acrònim d'una associació de citostàtics utilitzada en el tractament dels limfomes no hodgkinians, introduïda per Schein i formada per bleomicina, adriamicina, ciclofosfamida, vincristina i prednisona.
bacteri
bacteri
.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Ciències de la vida
- ca bacteri, n m
- es bacteria, n f
- fr bactérie, n f
- en bacterium, n
.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Ciències de la vida
Definició
Microorganisme unicel·lular d'estructura procariòtica, que es multiplica per divisió binària i que majoritàriament participa en la regulació dels cicles de matèria i energia del món vivent, si bé també pot ser patogen i provocar malalties a altres organismes animals o vegetals.
Nota
-
La cèl·lula bacteriana està formada per un citoplasma granulós, mancat de vacúols, mitocondris i plastidis i abundant en ribosomes, envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors. Els bacteris no tenen un veritable nucli cel·lular, però disposen de DNA acumulat generalment en una àrea de la cèl·lula.
Poden presentar una forma esfèrica (cocs) o cilíndrica (bacils). Els cocs que formen parelles són anomenats diplococs; els que formen cadenes, estreptococs; els que formen munts com raïms, estafilococs, i els que es presenten en formes tetraèdriques o cúbiques, sarcines. Els bacils, si són molt curts, són anomenats coccobacils; si són afilats pels extrems, fusiformes; si tenen filaments llargs, filamentosos; si són corbats, vibrions, i si prenen forma de tirabuixó, espirils.
En un medi adequat, es multipliquen exponencialment. Cada bacteri dona lloc a un clon pur de cèl·lules iguals, però freqüentment sorgeixen mutacions que en modifiquen la virulència o la resistència als antibiòtics. Per a multiplicar-se i realitzar funcions metabòliques, necessiten un medi aquós amb presència d'ions inorgànics i d'oligoelements. Quan les condicions no són favorables, molts adquireixen formes de resistència o espores.
bacteri acetogen
bacteri acetogen
.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca acetobacteri, n m
- ca bacteri acetogen, n m
- ca acetobàcter, n m sin. compl.
- es bacteria acetogénica, n f
- fr bactérie acetogène, n f
- en acetogenic bacterium, n
- nc Acetobacter
.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri que catalitza la producció d'acetat en el seu metabolisme energètic.
Nota
-
Els acetobacteris tenen importància comercial, ja que són utilitzats en la fabricació del vinagre i oxiden el sorbitol per a obtenir l'àcid ascòrbic (vitamina C). Poden contaminar de manera natural sucs de fruites i begudes alcohòliques com el vi, la sidra i la cervesa si produeixen massa quantitat d'àcid acètic. Per a evitar-ho s'atura el creixement dels acetobacteris amb quantitats moderades de sulfur d'hidrogen en el vi o eliminant tot l'oxigen del vi quan s'emmagatzema.
Els acetobacteris viuen sobre material vegetal ric en carbohidrats, com la fruita i els cereals.
bacteri aerobi
bacteri aerobi
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca bacteri aerobi, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri que utilitza oxigen com a acceptor final d'electrons de la seva cadena respiratòria. En el cas que només pugui viure fent ús d'aquesta forma d'obtenció d'energia, és anomenat aerobi estricte.
bacteri alcoholoacidoresistent
bacteri alcoholoacidoresistent
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca bacteri alcoholoacidoresistent, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri que, després d'ésser tenyit amb colorants bàsics, conserva el color en ésser tractat amb una solució alcohòlica diluïda d'un àcid fort.
bacteri anaerobi
bacteri anaerobi
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca bacteri anaerobi, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri que utilitza altres substàncies que l'oxigen, tant orgàniques com inorgàniques, com a acceptors d'electrons de les seves cadenes respiratòries. En el cas que només pugui viure en absència d'oxigen, és anomenat anaerobi estricte, i si pot viure simultàniament o alternadament fent ús d'ambdues formes d'obtenció d'energia segons les característiques del medi, és anomenat anaerobi facultatiu.
bacteri autòtrof
bacteri autòtrof
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca bacteri autòtrof, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri que pot viure sense utilitzar substrats orgànics. Hom en considera dues classes: els fotolitòtrofs i els quimiolitòtrofs.
bacteri criòfil
bacteri criòfil
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca bacteri criòfil, n m
- ca bacteri psicròfil, n m sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri que creix exclusivament per sota dels 0°C, com és el cas de les pseudomonadals.
bacteri fotolitòtrof
bacteri fotolitòtrof
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca bacteri fotolitòtrof, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri autòtrof que posseeix pigments fotosintetitzadors, la qual cosa li permet de viure en presència de llum. En són exemples les tiorrodàcies i les clorobacteriàcies.
bacteri fotoorganòtrof
bacteri fotoorganòtrof
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca bacteri fotoorganòtrof, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri que, tot i ésser fotosintetizador, necessita un substrat orgànic i, per tant, és heteròtrof. En són exemple les atiorrodàcies.
