Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
obertura de la bufeta urinària obertura de la bufeta urinària

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

  • ca  orifici intern de la uretra, n m
  • ca  obertura de la bufeta urinària, n f sin. compl.
  • ca  orifici vesicouretral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Obertura que comunica la bufeta urinària amb la uretra, a nivell de l'anomenat coll de la bufeta.
obertura del si esfenoidal obertura del si esfenoidal

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

  • ca  orifici del si esfenoidal, n m
  • ca  obertura del si esfenoidal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Orifici de la paret externa de les fosses nasals, situat darrere el meat superior i prop de la volta o paret superior, que comunica amb el si esfenoidal.
obertura del si frontal obertura del si frontal

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

  • ca  orifici de l'infundíbul de l'etmoide, n m
  • ca  obertura del si frontal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Orifici de la paret externa del meat mitjà de les fosses nasals, situat sobre l'orifici del si maxil·lar; hi desemboca el si frontal.
obertura esofàgica del diafragma obertura esofàgica del diafragma

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

  • ca  forat esofàgic, n m
  • ca  hiat esofàgic, n m sin. compl.
  • ca  obertura esofàgica del diafragma, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Espai que deixa el diafragma per al pas de l'esòfag i els dos nervis vagues, dret i esquerre.
obertura espinal obertura espinal

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

  • ca  forat vertebral, n m
  • ca  forat espinal, n m sin. compl.
  • ca  forat medul·lar, n m sin. compl.
  • ca  obertura espinal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Forat comprès entre la cara posterior del cos d'una vèrtebra i la seva apòfisi espinosa. La superposició dels forats vertebrals forma el conducte raquidi.
obertura externa del conducte timpànic obertura externa del conducte timpànic

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

  • ca  orifici inferior del conducte timpànic, n m
  • ca  obertura externa del conducte timpànic, n f sin. compl.
  • ca  obertura inferior del conducte timpànic, n f sin. compl.
  • ca  orifici inferior del conducte de Jacobson, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Orifici situat prop de la cresta òssia que separa la fossa jugular i el conducte carotidi, la qual es troba a la zona interna de la cara posteroinferior del penyal de l'os temporal.
obertura facial de l'òrbita obertura facial de l'òrbita

Anatomia > Òrgans i sistemes

  • ca  obertura anterior de l'òrbita, n f
  • ca  obertura facial de l'òrbita, n f sin. compl.
  • ca  obertura orbitària, n f sin. compl.
  • TA  aditus orbitalis

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Base de la cavitat orbitària, de forma quadrilàtera, però amb els angles molt arrodonits. El seu contorn és la vora orbitària.
obertura glòtica obertura glòtica

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

  • ca  glotis, n f
  • ca  fenedura glòtica, n f sin. compl.
  • ca  obertura glòtica, n f sin. compl.
  • ca  rima glòtica, n f sin. compl.
  • ca  rima glottidis, n f sin. compl.
  • es  glotis
  • fr  glotte
  • en  glottis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Fenedura de la part mitjana de la laringe que separa la seva zona superior o supraglòtica de la inferior o infraglòtica. És un espai prolongat de davant al darrere, limitat a cada costat per la vora lliure de les cordes vocals i per la cara interna dels cartílags aritenoides. Comprèn dues porcions, una d'anterior o glotis intermembranosa i una de posterior o glotis intercartilaginosa.

Nota

  • La denominació glotis prové del grec glottís.
obertura inferior del conducte timpànic obertura inferior del conducte timpànic

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

  • ca  orifici inferior del conducte timpànic, n m
  • ca  obertura externa del conducte timpànic, n f sin. compl.
  • ca  obertura inferior del conducte timpànic, n f sin. compl.
  • ca  orifici inferior del conducte de Jacobson, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Orifici situat prop de la cresta òssia que separa la fossa jugular i el conducte carotidi, la qual es troba a la zona interna de la cara posteroinferior del penyal de l'os temporal.
obertura interna del conducte timpànic obertura interna del conducte timpànic

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

  • ca  orifici superior del conducte timpànic, n m
  • ca  obertura interna del conducte timpànic, n f sin. compl.
  • ca  obertura superior del conducte timpànic, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Obertura del conducte timpànic o de Jacobson en la part inferior de la caixa del timpà.