Back to top

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
T T

Bioquímica i biologia molecular

  • ca  timina, n f
  • ca  5-metiluracil, n m sin. compl.
  • ca  T, n f sigla
  • en  thymine

Bioquímica i biologia molecular

Definició
5-metil-2,4-pirimidindiona de fórmula C5H6N2O2. Base pirimidínica constituent de la timidina, dels nucleòtids que en deriven i de l'àcid desoxiribonucleic.
  • ca  T, n f

Disciplines de suport > Física

Definició
Símbol de la tensió.
tde Student tde Student

.FITXA REVISADA 2018, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

  • ca  t de Student, n f
  • es  t de Student, n f
  • fr  t de Student, n f
  • en  Student's t, n

.FITXA REVISADA 2018, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Variable aleatòria contínua que és igual al quocient entre una variable normal estandarditzada i l'arrel quadrada del quocient entre una khi quadrat amb n graus de llibertat i aquests graus de llibertat, essent les variables del numerador i del denominador independents.

Nota

  • La t de Student resultant té el mateix nombre de graus de llibertat que la khi quadrat utilitzada.
tabac bord tabac bord

.FITXA MODIFICADA 2015, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

.FITXA MODIFICADA 2015, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.
tabac bord tabac bord

.FITXA MODIFICADA 2015, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  belladona, n f
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • es  belladona, n f
  • fr  belladone, n f
  • en  deadly nigthshade, n
  • nc  Atropa belladona

.FITXA MODIFICADA 2015, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, d'uns 100 a 150 cm d'alçada, que creix en els boscs de roures i fagedes, sòls calcaris i llocs humits de zones de muntanya, particularment als Pirineus i serralades catalanes.

Nota

  • Els fruits en baia, de la mida d'una cirera, negres i lluents, són molt metzinosos. Conté diversos alcaloides, sobretot atropina i escopolamina, que són antagonistes dels receptors muscarínics. Les fulles, les arrels i els fruits, que es recol·lecten al final de l'estiu i al començament de la tardor, han estat emprats per a disminuir les secrecions gàstriques i nasals i la suor. També han estat usats per a calmar el dolor del mal de pedra. Les preparacions galèniques de la belladona són, per a ús intern, les pólvores, els extrets, la tintura i el xarop, i, per ús extern la pomada.
tabac de muntanya tabac de muntanya

Ciències de la salut > Semiologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  àrnica, n f
  • ca  esternudera, n f sin. compl.
  • ca  herba de les caigudes, n f sin. compl.
  • ca  tabac de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  tabac de pastor, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Herba perenne (Arnica montana) de la família de les compostes, de 30 a 50 cm d'alçada, que habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d'una gran part de l'Europa humida. Les flors riques en arnicina, que es cullen poc abans que hagin esclatat, de juny a setembre, en decocció o tintura (tintura d'àrnica), tenen propietats antiinflamatòries i vulneràries, i han estat emprades contra les contusions i els traumatismes sense ferida.
tabac de paret tabac de paret

.FITXA MODIFICADA 2015, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

.FITXA MODIFICADA 2015, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.
tabac de pastor tabac de pastor

Ciències de la salut > Semiologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  àrnica, n f
  • ca  esternudera, n f sin. compl.
  • ca  herba de les caigudes, n f sin. compl.
  • ca  tabac de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  tabac de pastor, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Herba perenne (Arnica montana) de la família de les compostes, de 30 a 50 cm d'alçada, que habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d'una gran part de l'Europa humida. Les flors riques en arnicina, que es cullen poc abans que hagin esclatat, de juny a setembre, en decocció o tintura (tintura d'àrnica), tenen propietats antiinflamatòries i vulneràries, i han estat emprades contra les contusions i els traumatismes sense ferida.
tabac indi tabac indi

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  tabac indi, n m
  • nc  Lobelia inflata

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les lobelàcies, pròpia dels boscs oberts de l'Amèrica del Nord. Les fulles, i sobretot les arrels contenen múltiples alcaloides: lobelina, lobelamina, lobelanidina, etc. N'han estat emprats l'extret fluid i la tintura com a expectorant, per bé que actualment hom considera que són productes tòxics.
tabacosi tabacosi

Malalties i síndromes, Pneumologia

  • ca  tabacosi, n f

Malalties i síndromes, Pneumologia

Definició
Pneumoconiosi produïda per la inhalació de pols o de fum del tabac.