pneumococ
pneumococ
- ca pneumococ, n m
- ca bacil de Fränkel, n m sin. compl.
- ca diplococ de la pneumònia, n m sin. compl.
- ca diplococ de Talamon-Fränkel, n m sin. compl.
- ca diplococ lanceolat pneumococ, n m sin. compl.
- nc Streptococcus pneumoniae
Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia
Definició
Diplococ del gènere estreptococ que és integrant de la biota habitual de l'aparell respiratori de les persones. Pertany al grup dels viridans (és ahemolític) però conté carbohidrat C. És l'agent etiològic més freqüent de la pneumònia lobar; també és causa de sinusitis, meningitis, otitis mitjana i infeccions menys freqüents com ara abscessos, conjuntivitis, pericarditis i artritis. Se'n diu també pneumococ de Fränkel o de Fränkel-Weichselbaum. Fins a la dècada de 1960, els pneumococs eren sensibles a la penicil·lina. Posteriorment n'han sorgit moltes soques resistents.
