Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

mal de muntanya - Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  mal de muntanya, n m
  • ca  mal d'altura, n m sin. compl.
  • ca  malaltia d'Acosta, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de la puna, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels aviadors, n f sin. compl.
  • ca  oronosi, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Angiologia, Bioquímica i biologia molecular, Otorrinolaringologia

Definició
Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica global i de les pressions parcials d'oxigen i vapor d'aigua (hipobària, hipòxica i sequedat), que apareix en l'ascens d'alta muntanya, associat amb el refredament progressiu. La hipobària produeix una descàrrega dels sins paranasals amb obstrucció de les fosses nasals i respiració bucal, i una distensió dels gasos del tub digestiu. La hipòxia provoca una hipersimpaticotomia reflexa, que es tradueix per taquicàrdia, taquipnea i insomni per crisis de dispnea nocturna degudes a aturades respiratòries momentànies. La sequedat produeix una set molt intensa, disfàgia i asteatosi (dispèpsia per hipersecreció i hipocinèsia, úlcera gàstrica), hemorràgia retinal, trombosi venosa, risc augmentat d'infart de miocardi i d'accident vascular cerebral. Una varietat peculiar n'és l'anomenat soroche.

Nota

  • La denominació malaltia de la puna correspon a la primera descripció del mal de muntanya, efectuada a l'altiplà andí per José de Acosta (1590).
  • La denominació oronosi prové de oro- i del grec nósos 'malaltia'.